divendres, 26 d’octubre de 2007

Onegin's face
















Estimat Gabriel,
He volgut viure el darrer diumenge d’aquest estiu amb el meu estimat Eugene Onegin, que com saps es l’opera russa que mes m’agrada i del ranking de totes les operes aquesta seria ben segur ‘one of my ten’ n'he vist i visionat molts d'Onegins a la meva vida ja que deixant a part la preciositat de la musica, m’agrada molt el tema de l’obra, es una obra molt russa i en canvi no surten ni popes ni monarques polsosos que ja es ben estrany, dons be per acabar es una opera que m’arriba com a concepte de teatre total (tan de bo facin al TNC la obra de Pushkin per veure com sona sense musica), tots hem estat Onegin o Tatiana alguna vegada a la nostra vida i jo moltes vegadesEl cas es que amb aquesta opera tenia un problema i es que quan pensava en el Eugene mai l’hi podia posar cara perquè no havia trobat mai cap protagonista amb el carisma suficient per ser icona d’aquest personatge, tots els cantants que he escoltat tot i fent-ho molt be com cantants no tenien la qualitat especial física que cal per aquest dificilíssim paper, dons be avui ja no tinc aquest problema perquè el Sr. Dmitri Hvorostovsky te assegurat un nínxol al meu altar particular i per fi ja te cara i també cos, pectorals, abdominals oblics, si, tot això es el que m’ha mostrat avui aquest cantant extraordinari que per desgracia mai he pogut veure en directe en una opera
El visionat de aquesta opera del Metropolitan 2007 es una joia, un repartiment que no crec cap altra teatre pugui igualar: Gergiev, Carsen, Hvorostovsky, Fleming, Vargas, Zaremba, las tonteries que sempre hi son amb ell muntatges no figuratius però aqui queden pal·liades per la profunda bellesa que moltíssim moments te aquesta producció, però no t’ho puc negar molts moments m’he fet un tip de riure amb les bajanades que fica Mr. Carsen perquè l’hi passa pels collonsAmb la Fleming em passa una cosa estranya i es que quan la vaig veure aquest Juliol al Liceu em va deixar mes aviat fred i en canvi aquest estiu l'he visionat en dues produccions quasi seguides, el Capriccio de Paris i avui el Onegin del Metropolitan i en les dues m’ha commogut, extraordinàriament, l’he trobada bona actriu, guapa, sensible, elegant, i com cantant quasi perfecte, a les hores potser es que nomes m’agradarà aquesta dona en un mitja cinematogràfic?però no em preocupa gens ni mica, el principal es que rebi emocions, moltes i fortes, el lloc de on vinguin no es important