divendres, 26 d’octubre de 2007

Ferran Carvajal






















Estimat Gabriel,
Avui he vist a Ferran Carvajal, al principi no estava gens segur de que fos ell ja que com saps no tinc gaire afinat el sentit visual per identificar persones i sobre tot si van vestit amb roba de gimnàs, però desprès d’una estona de mirar-me’l, n’he estat segur del tot i el meu cap ha començat a rebobinar tots els records que tinc de les seves interpretacions que li he vist. La meva primera trobada amb ell clar està va ser a la TV ja que uns amics em van recomanar que veies el ‘Cor de la Ciutat’, sobre tot per un personatge que es deia Narcís a la sèrie, el vaig veure uns quants dies i tot i reconeixent de que composava el seu paper perfectament no suportava la bestiesa d’argument de totes les histories i els diàlegs tous i ensucrats de tots els personatges, no ho vaig veure mai més, d’això ja fa molts anys.El meu primer contacte seriós amb en Ferran Carvajal va ser al estimat i mai prou enyorat Lluire de Gracia amb una peça esplèndida ‘Unes polaroids explícites’ allí vaig veure que aquest nou actor (per a mi) tenia gran fusta per el drama i una sensibilitat molt especial i bastant nova per la escena catalana, una mirada inquietant i un caràcter misteriós que fa que el espectador estigui intrigat tota l’estona, una troballa i jo content. El segon espectacle també al Lliure va ser el millor Shakespeare que potser hagi vist mai, el ‘Juli Cèsar’, la mítica direcció del Àlex Rigola, sens dubte la millor obra d'aquella temporada i potser em quedo curt, aquí en Ferran lluïa perfectament les seves forces histriòniques i amb el descobriment de que movia el personatge amb un gest quasi coreogràfic i una gran elegància en trepitjar el escenari cosa bastant infreqüent a casa nostra, el seu ‘Juli Cèsar’ ha quedat per sempre mes a l’historia del teatre català. La darrera vegada que l’he vist mostrar el seu esperit escènic va ser fa dues temporades al Romea amb ‘El beso de la mujer araña’ amb la gran sorpresa de que tothom pensava que en Ferran interpretaria el paper de Molina, que es el personatge mes dèbil i sensible i en canvi ens va sorprendre amb un Valentin extraordinari, per la força, l’intenció ideològica i dura presencia escènicaL’any 2006 no el vaig veure en cap repartiment, una pena! espero que en les programacions del Lliure i Nacional d’aquest any hi hagi un bon paper per un actor tan diferent del que estem acostumats com es en Ferran Carvajal i que no es quedi tan sols amb les engrunes artístiques que donen els serials de TV3