dimecres, 31 de març de 2021

Gaire

 

Asseguts a un cafè de Sitges un nen de quatre anys passa pel meu costat i em fa un retrat perfecte quan li diu als seus pares:

          MIRA, UN SENYOR QUE GAIRE NO TE PEL


 

Stanley's Mother 18.03.21

 



La mare d'en Stanley ha fet noranta-cinc anys de vida i en arribar a aquesta edat amb bona salut i perfectes facultats és tot un èxit que no podem deixar de festejar.


 

Susy

 

Fotografies de 1992 un mes abans que comencessin els Jocs Olímpics de Barcelona quasi trenta anys ens separen d'aquelles nits on encara desàvem a la butxaca una espurna de joventut. 

 Fotografies que m'ha enviat l'amic A.S. que conec de tota la meva vida professional a la duana i fins ara.

 

Carrer Enric Granados 96


Un cas ben curiós dels meus antecedents genètics, tant el meu pare com la meva mare, van néixer a aquesta casa que mostro aquí retratada avui, el meu pare en un pis, no si quin i la meva mare a la botiga dels meus avis que també fou habitatge per poc temps, però perquè en arribar al món la nena Mercedes, van canviar a una botiga més gran just davant, al número 117 del mateix carrer.

diumenge, 7 de març de 2021

MAME

 


 A la meva vida d'esbarjo els musicals i les revistes de music hall han estat des de ben petit el que més m'ha agradat dels espectacles i perquè no dir-ho de les músiques tinc una foto baixant per les Rambles amb les mans agafades de la mama i la iaia que no dec tenir més de sis anys anant al teatre Principal per veure 'La Blanca doble' del mestre Jacinto Guerrero i amb la súper vedette Conchita Leonardo, molt famosa en el seu moment, així que ja es veu que ve l'afició de molt lluny. Amb els anys la Revista musical va anant decaient i amb els meus viatges a l'estranger ja amb 18 o 20 anys vaig descobrir les comèdies musicals americanes a Londres i més endavant a Nova York. 

Tot aquest preàmbul té a veure a la gran quantitat d'obres mestres d'aquest gènere que he vist dels millors compositors imaginables, però si hages de triar una de sola, sens dubte triaria 'Mame' Mame no és la millor comèdia musical de totes les que he vist, però si la que més m'agrada per infinitat de raons. D'adolescent havia llegit la novel•la de Patrick Dennis 'La tia Mame' a causa del seu extraordinari èxit en van fer una versió per teatre, però sense músiques, aquí la van portar al teatre Calderón interpretada per Conchita Montes, va ser una funció que em va marcar, uns anys més tard van fer la versió cinematogràfica amb la magnífica Rosalind Russell, pel•lícula que he vist moltes vegades, ja que em cura tots els mals, jo el lloc de demanar hora al psicòleg em poso una pel•lícula de les que tinc terapèutiques depenent el problema que tinc en aquell moment. 

I arriba l'any 1966 i el meu company Fede em va regalar el long-play de la comèdia musical que havien tot just estrenat a Nova York de la portentosa mà d'Angela Lansbury Un any més tard vam anar a Londres perquè Mame s'estrenava al teatre Drury Lane i aquesta vegada la protagonista escollida era Ginger Rogers, una de les grans de Hollywood. Tornant a la música d'aquest estimat compositor Jerry Hermann he de dir que em comunica tanta energia i vitalitat totes les seves notes i el missatge de les seves lletres que per això no puc no posar-la en primer lloc de la llista, ja que no hi ha cap altra comèdia musical en tot el món que em doni tant com en dona MAME

dissabte, 27 de febrer de 2021

Lesseps s'incèndia


El meu barri, tant tranquil, Gràcia, al voltant de la plaça Lesseps s'ha vist aquests últims dies embolicat en un assumpte polític i greu. 

Protestes per un raper empresonat per cantar contra els Borbons, també molta indignació jove per la manca de treball i oportunitats laborals. Afegim a la llista sentiment d'ofec per les manques de llibertats i mobilitat per la maleïda pandèmia. 

Tot plegat enfrontament de la gent i les forces de seguretat, jo mai havia vist el meu carrer amb tanta gent convocada i amb el terrible soroll d'un helicòpter lluminós de la policia sobre dels nostres caps.

 

Semblances raonables


Diu la Laura que mirant fotografies ha vist la gran semblança que hi ha entre el jo d'ara ja molt gran i el meu pare de mitjana edat.

Potser té raó, jo sempre he pensat que tenia coses dels dos progenitors, però observant aquestes dues fotografies sí que hi veig una semblança remarcable cosa que ara i cada dia més, em fa sentir orgullós d'assemblar-me a un pare que no vaig saber ni valorar ni estimar fortament en el seu moment.

Tinc molt per penedir-me en coses vers al meu pare.




 

diumenge, 27 de desembre de 2020

Una maleta per tota una vida

 

En transcórrer de la vida tries quina maleta t'acompanyarà tot el viatge, dins de la maleta hi poses les coses que consideres necessàries, clar que en cada etapa de la vida les coses que consideres importants i imprescindible van variant, però n'hi ha unes quantes que, per anys que passin, hi són sempre fidels i romanen en el seu lloc assignat en el qual li vas posar el dia que vas iniciar el teu primer viatge quan just vas sortir de l'adolescència. 

Jo en el meu viatge a través dels anys he tingut moltes de coses imprescindibles i necessàries en aquell moment de la vida, més que maleta el que jo arrossegava pels camins era un bagul, per les tantes prioritats que jo tenia i que la meva inconstància les anava rebutjant i a la vegada incorporant de noves. Ara bé n'hi ha unes quantes que hi són sempre i jo les llistaré fins a 10 amb un ordre, més o menys verídic o accentuat. 

1 Amor 

2 Sexe 

3 Música 

4 Els banys de mar 

5 Arts plàstiques 

6 Viatjar 

7 Família i amics 

8 Menjar casolà 

9 El ball i la dansa 

10 Internet