dijous, 29 de setembre de 2011

Joan Baptista Humet - Chapero de Fuencarral

Una cançó que em commou des de el primer dia que la vaig escoltar, una veu la del malaurat poeta i music Joan Baptista que expressa com ningú tot el que vol dir, la seva humanitat i estimació per els essers que l’envolten traspua en cada estrofa. El nostre col·lectiu hauria de fer-li un monument per haver composat una pagina com aquesta, les seves observacions minucioses demostren que ha viscut molt proper aquest sòrdid i etern món.





diumenge, 25 de setembre de 2011

Tot al contenidor!

Una vida és anar acaparant andròmines, les lleixes de tots els mobles estan atiborrades d’objectes de procedència incerta, es queden paralitzats en el temps cridant la pols que entra per la finestra i ens preguntem, perquè n’hi a tant de tot? Uns es queden perquè ens recorden moments de jove inspiració quan amb algú que ja no hi és ens feia companyia, altres perquè desafortunadament es van costar uns diners que potser aleshores no ens sobraven, uns quants es queden en un recó amb la seva modèstia i poden passar anys sense que te n’adonis que estan allí i que volen els hi prestis atenció. Tot això, penses, és carn de contenidor, quan per coses de la vida me’n hagi d’anar a una lletra ciutat o a un altre galàxia, que tardi molt en arribar aquest últim viatge, tot això no ho voldrà ningú que jo conec, ni família ni parents ni amics ni coneguts. En els pisets de disseny simple, polit i sintètic que jo veig en aquests temps de pocs recursos, és impensable incrustar tota aquesta ferralla de pomposa artesania en les limitades possibilitats dels actuals espais. Ni els brocanters de davant la catedral voldrien aquesta carrega amuntegada de matèries invendibles. Destinació única d’objectes de drapaire, falsos ídols de temps preterits que mai han de tornar, enfileu el camí del vostre únic destí, reserveu la plaça a tan trist paratge, sí, tot al contenidor!






video

dijous, 15 de setembre de 2011

La llepada de les ones



Avui com cada dia d’aquesta setmana he tingut mitja hora per el meu goig particular de estar en remull com el bacallà a les blaves i netes aigües de la Barceloneta dels darrers dies. Aquest plaer és una cosa que se’m dona de manera gratuïta perquè tot el que has de fer és apropar-te a les nostres platges i si veus l’aigua neta i transparent t’hi fiques, amb un ull a la sorra per vigilar les teves coses que no volin i no per una ventada de garbí. Mentre estava a les aigües he pensat moltes coses al recordar que avui dia quinze, resten tan sols sis dies d’estiu, un estiu que s’ha comportat estranyament per mostrar-nos un juliol plujós i fred però compensant de ple a un agost i mig setembre radiants i lluminosos.


Avui com els últims dies al entrar al mar ben a prop de la vora de l’aigua em trec el banyador per tenir l’immens plaer sentir l’aigua fresca com et llepa tota la nuesa del cos, això ho he fet tota la meva vida a aquest platja, ara amb les rucades del alcalde precedent i del actual, estar nu a aquesta platja està prohibit per una llei municipal, rància i retrograda. Tota la meva vida he vist nusos a aquesta platja, fins i tot en època de ‘Paca la culona’ al balneari 'San Sebastian' i havia certs recons que es podia fer un discret bany de sol i per suposat al Natació Barcelona hi havia una terrassa superior que fèiem nudisme els dotze mesos de l’any. Ara les coses estan canviant per anar a pitjor, com passa quan s’ha de distreure a la gent de mals molt pitjors, que tinc el bon gust de no mencionar aquí.


L’esperit català és molt tossut i és difícil de fer-li baixar la banya, dic això perquè avui a la platja hi havia poqueta gent però un tant per cent prou nombrós, homes i dones, anaven en pilotes i mentre feia el mort sobre les aigües tranquil·les del mar d’aquest mati m’he fet un somrís per a mi mateix per comprovar que encara que els malèfics poders ens volen canviar i restrenyír la vida, la gent del poble sempre cerca un camí per fer la seva. Adéu estiu, gràcies Mediterrani, fins demà.



dijous, 1 de setembre de 2011

Nou curs ja!

Avui primer de setembre comença com cada any el nou curs, per a mi és un dia molt important ja que cal fer resum del que hem fet per tot un any. Aquest any per moltes raons, ha estat molt especial tant en el terreny personal com en el extern, crisis, revoltes àrabs, la Europa que fa figa, el Barça millor del món, i com no aquest meu resum de activitats també ha estat molt diferent als resultats d’anys precedents.

De un total de 319 entrades registrades s’ha fet la divisió per classe d’activitat i el resultat ha estat una mica diferent al que s’esperava.

Xerrades: 4

TV: 6

Teatre: 47

Operes: 10

Llibres: 33

Exposicions: 27

DVD: 178

Concerts: 10

Cine: 1

Ballet: 4

Com sempre qui s’emporta la part més agraïda es el cinema vist a casa, amb DVD o altres subterfugis, per contra tan sols una vegada he anat a la sala de cinema (Mr. Allen i Paris tenen la culpa). He vist molt poca televisió però amb les qualificacions més altes, he sabut triar bé. No així amb les xerrades escollides , poques i dolentes. Menció especial a les nombroses funcions de teatre amb sorpreses molt estimulants. Cap llibre excepcional com tampoc en els concerts de la OBC. Les operes del Liceu millor del que prometien les dades del catàleg. I ara un recull de totes les fites que han aconseguit la màxima qualificació:














I també les ultimes de la cua de lletges i dolentes que són i per les preses de pel a un pobre home de a peu com jo: