dijous, 15 de setembre de 2011

La llepada de les ones



Avui com cada dia d’aquesta setmana he tingut mitja hora per el meu goig particular de estar en remull com el bacallà a les blaves i netes aigües de la Barceloneta dels darrers dies. Aquest plaer és una cosa que se’m dona de manera gratuïta perquè tot el que has de fer és apropar-te a les nostres platges i si veus l’aigua neta i transparent t’hi fiques, amb un ull a la sorra per vigilar les teves coses que no volin i no per una ventada de garbí. Mentre estava a les aigües he pensat moltes coses al recordar que avui dia quinze, resten tan sols sis dies d’estiu, un estiu que s’ha comportat estranyament per mostrar-nos un juliol plujós i fred però compensant de ple a un agost i mig setembre radiants i lluminosos.


Avui com els últims dies al entrar al mar ben a prop de la vora de l’aigua em trec el banyador per tenir l’immens plaer sentir l’aigua fresca com et llepa tota la nuesa del cos, això ho he fet tota la meva vida a aquest platja, ara amb les rucades del alcalde precedent i del actual, estar nu a aquesta platja està prohibit per una llei municipal, rància i retrograda. Tota la meva vida he vist nusos a aquesta platja, fins i tot en època de ‘Paca la culona’ al balneari 'San Sebastian' i havia certs recons que es podia fer un discret bany de sol i per suposat al Natació Barcelona hi havia una terrassa superior que fèiem nudisme els dotze mesos de l’any. Ara les coses estan canviant per anar a pitjor, com passa quan s’ha de distreure a la gent de mals molt pitjors, que tinc el bon gust de no mencionar aquí.


L’esperit català és molt tossut i és difícil de fer-li baixar la banya, dic això perquè avui a la platja hi havia poqueta gent però un tant per cent prou nombrós, homes i dones, anaven en pilotes i mentre feia el mort sobre les aigües tranquil·les del mar d’aquest mati m’he fet un somrís per a mi mateix per comprovar que encara que els malèfics poders ens volen canviar i restrenyír la vida, la gent del poble sempre cerca un camí per fer la seva. Adéu estiu, gràcies Mediterrani, fins demà.