dimecres, 12 de febrer del 2014

Santa Eulalia i Barcelona

 Santa Eulalia, la patrona de Barcelona defenestrada treu revenja i en el seu dia la catedral i l’ajuntament de la ciutat tenen les portes obertes per festejar la petita santeta màrtir i verge. A la catedral les portes de la cripta on esta el bonic sepulcre de la santa estan obertes amb tota la llum per poder retratar els detalls d’un lloc que passa a la penombra la major part de l’any. A la casa gran, festa major, catifes, flors i ornaments nets i polits perquè les escoles i els jubilats puguin veure les artístiques instal•lacions a les diverses estàncies i cambres de èpoques molt diverses i decorades en estils artístics ben diferents però com la majoria de les obres son de bona qualitat, totes lliguen i es complementen.

dilluns, 10 de febrer del 2014

El barroc exultant a Munich

 El barroc és moltes vegades un art difícil de digerir en qualsevol de les seves vessants. Si ens centrem en aquest art aplicat a les esglésies podem trobar que a cada país s’interpreta de manera diferent el misteri de deu en el seu embolcall d’arts plàstiques. És precisament a les esglésies on es pot trobar el compendi de totes les arts ja que al mateix instant pots gaudir del barroc aplicat a la arquitectura, la pintura, la escultura i també la musica si en aquell moment l’orgue esta tocant una peça de Haendel per exemple. El barroc a les esglésies del món pot ser tan variat i divers com ho som les persones, no te res a veure una església barroca de Lisboa amb una de Roma o tanmateix de Viena. El barroc art exultant, excessiu i desproporcionat, el millor reclam per tirar per terra la senzillesa que reclama la doctrina de Crist, però tremendament atractiu per les persones, com jo, que ens deixem portar per els excessos voluptuosos del art universal. Tot aquest prefaci és per tan sols dir que tots els barrocs de la historia del art son apreciats per a mi però el que em guanya el cor és el que es cou a les esglésies baveres sempre combinant amb blanc els daurats i brillants cromatismes per neutralitzar la potent pirueta d’aquests colors i daurats, abundants i retorçats.

dijous, 6 de febrer del 2014

Els castells de Ludwig

 Un personatge fascinant com es el rei Lluis II de Baviera sempre ha estat lligat a la iconografia històrica dels seus castells mitològics, la bogeria, la seva cosina Sissi, la musica de Wagner, la seva latent homosexualitat i moltes altres coses han fet d’aquest rei un heroi de novel•les, pel•lícules i fins i tot de comèdies musicals de teatre. Sempre vaig pensar que anar a visitar aquests castells perduts en els Alps, fora una tasca difícil d’aconseguir i amb la contemplació de les postals i els documentals de cine ja n’hi havia prou. Ara, i gracies a la magnifica col•laboració d’una estimada amiga, aquest somni s’ha fet realitat. No tan sols el fet de poder anar al castell de Newschwanstein d’una forma privilegiada per el fet d’arribar amb quatre rodes fins a la mateixa porta del castell, sinó també per el fet de poder estar al balco on es divisen unes de les millors vistes imaginables, balco que nomes poden trepitjar politics i artistes de fama com poden ser pintors o actors. També el temps va ser molt generós en aquest dia, perquè va lluir un sol esplendent. En resum un altre fita feta realitat, sense jo fer cap esforç. Només puc dir gracies.