dissabte, 13 de setembre del 2008

Un dia, mirall trencat


Estimat Gabriel,
Si un fet hagués pensat que era impossible fou el que la meva idolatrada novel·la ‘Mirall Trencat’ de la no menys admirada Rodoreda pogués ser alguna vegada un espectacle teatral, especialment desprès de veure el fluix servei que la adaptació d’aquesta obra mestre va fer la Televisió de Catalunya.
Mirall Trencat, com ja saps es el transcorre per el temps i l’anima d’una dona d’un seguit de fets que si bé la primera anècdota no deixa de ser un serial de radio de postguerra, l’extraordinària feina creativa de la Rodoreda impregna de llum i tenebres tots els petits recons de la complicada anima de Teresa Goday fins fer arribar al lector un autèntic vertigen de tanta bellesa i precisió poètica en cada una de les línees del llibre, per descomptat el meu llibre de per vida.
Doncs bé, en Ricard Salvat ha triomfat en portar tot aquell mon, complex i obstinat en treure de les golfes tota la brutícia que podem emmagatzemar les dones i els homes d’aquesta terra. Es veure per quasi tres hores com tots els personatges claus de la Rodoreda es van enfilant poc a poc per la difícil xarxa del escenari del Teatre Borràs.
Un director que te una manera de fer jove i ferotge amb moltes sorpreses de teatre del mes agosarat sense deixar mai que la poesia, el sarcasme o la tragèdia es pogués malmetre per el fàcil parany del ‘fer bonic’
L’equip que ha triat Salvat es de lo milloret que hi ha a casa, un decorat exquisit de Berrondo, el vestuari acurat al màxim possible de Pawlowsky i el moviment coreogràfic de tots els nombrosos participants de Carrasco, per no parlar de les llums i l’espai sonor, Salvat, tens 74 anys però lluites amb aquest desafiament com un xaval de 34, t’envejo el coratge i el talent.
Deixo per les ultimes línees la difícil part dels actors, quasi perfectes en la majoria, et prometo que mai mes parlaré amb menyspreu de la Rosa Novell, actriu que m’agrada ben poc, però que aquí està ‘espectacular’ com diuen els madrilenys, plena de la gracia de deu quan aquest encerta a donar-l’hi a qui s’ho mereix.
Un bon començament de temporada i que no pari!

dimarts, 2 de setembre del 2008

bon curs 2008-2009 per a tots


Estimat Gabriel,
Bon dia per començar el nou curs, dilluns, ja saps que jo no em regeixo per anys, per a mi el primer de gener de cada any no em diu res en canvi quan acabem les vacances d’estiu i comença el nou curs si que em fa pensar, i molt, per a mi la vida es com si encara estigues al col·legi, amb tots els inconvenients que això comporta, ja tinc la cartera preparada amb l’esmorzar i encara buida de llibres i treballs.
Doncs bé ahir vaig fer balanç del que havia estat el curs 2007-2008 i vaig anar a l’arxiu per veure que havia fet en tot el període esmentat, ja saps que com tinc poca memòria ho tinc que anotar tot i fent resum de absolutament tot el que havia fet vaig quedar atonit per la quantitat de coses que es poden magatzemar en un caparró tan petit com el meu en tan sols 12 mesos i em vaig preguntar: Xicot, quan dorms? (Jo encara em veig com un xicot, quan parlo amb mi mateix, una futilesa més)
Xicot, quan descanses? Com pots treure tant de temps per fer el que fas?
La llista es exhaustiva, quasi inabordable.
Són 37 les exposicions d’art que he vist, 3 ballets, 14 operes i 18 concerts simfònics, al cine tan sols he vist 4 pel·lícules (no suporto quan la gent menja, beu i parla) però a casa he vist 203 pel·lícules i operes, he llegit 49 llibres i he assistit a 44 conferencies, poca televisió, tan sols 11 programes complerts i molt teatre, 38 espectacles i per acabar també 1 circ.
Estic molt content de veure de com aprofito el temps de la meva tercera vida i espero tenir l’energia suficient per seguir aquest camí de llums i colors sense deixar les dues tasques tant primordials per el meu equilibri com son el anar al club Sant Sebastià cada dia i cuidar del meu maridet com es mereix.
Bon principi de curs per a tu també, pacient Gabriel, petons.