dimecres, 8 de setembre del 2010

A la fi, l’enganyifa sempre es descobreix.


Quan t’inspires en una obra d’art d’un artista aliè i intentes copiar total o parcialment el seu treball amb totes les modificacions necessàries perquè els teus fidels no descobreixin el frau.
Poden passar molts anys i de cop en un blog poc visitat apareix aquella maleïda fotografia que vas copiar i que va ser la base principal per un quadre que volies fer passar per molt original.


Encara que hagin passat quasi quinze anys el ‘mea culpa’ no t’excusa, clar que hi ha una veu interior que em diu que un artista que no robi idees dels altres encara no l’ha parit mare.