divendres, 26 d’octubre de 2007

La meva font màgica 2 (per Laura Julian)






















L



Lectora: Quan anava a les Dames Negres ja era el que més m’agradava. Sóc una lectora voraç i encara que no valgui res el que estic llegint no ho deixo fins el final. Sóc lectora de novel·les, diaris, subtítols, teletext. Llegeixo en castellà, català, francès (per no perdre’l) i ara que he descobert l’italià... Io sonno entusiasmatta!

Llet: Va ser un amor a primera vista, i mai millor dit perquè imagino que el primer que vaig ser capaç de distingir varen ser els pits de la meva mare. M’agraden totes les llets: amb nata, desnatades, amb suplement de calci...És l’únic aliment que considero imprescindible. Si es pogués, jo m’emborratxaria de llet.

M

Mar: Viure al costat del mar mediterrani m’ha format el caràcter. Avui ja soc com la mar: oberta, temperamental, gran i carregada d’història.

Maternitat: Vaig ser mare als 19 anys. Just vaig aprendre a ser mare quan encara estava aprenent a ser filla. Però la vida és així. Intueixo que bàsicament vaig jugar a nines amb el Ricardet; tenia uns cabells tan rinxolats... El cas és que el meu nen era el més maco de tots i disposava d’un àngel de la guarda que sempre va estar al cas. Pel que fa amb l’Enric, a hores d’ara continuo practicant...


N

Nets: Sóc la Iaia des de l’any 1954, i és una de les coses que m’han omplert de goig i satisfacció. Els meus nets són magnífics, estupends. Han estat sempre unes criatures precioses, educades i no han donat cap feina ni maldecaps als seus pares. Cal dir que la Roser i el Ricardo els han criat molt bé, i pel que veig els meus besnéts segueixen el mateix camí.Només vull protestar d’una cosa: m’agradaria veure’ls més sovint però... com jo també soc una iaia estupenda entenc que tothom està molt enfeinat i els disculpo de tot cor. Potser pensareu que els trobo totes les gracies. Per què ens hem d’enganyar? És que les tenen.

No: Cal aprendre dir No. Sense remordiments, sense recances. Al cap i a la fi un NO ben portat pot acabar sent un SI

Novel·la: Sempre n’haig de tenir una entre mans. Les més gruixudes les llegeixo asseguda al sofà de la saleta i amb l’ajuda d’un coixí per no cansar-me tant. Sóc fidel a les grans autores policíaques. Però el que més m’agrada d’una bona novel·la es que em transporti. Quan començo a llegir em desapareix el temps i la resta de necessitats. Llavors dono gràcies a Deu per aquest plaer que m’ha acompanyat tota la vida.

O

Odi: Si mai he odiat ningú ara mateix no me’n recordo. Odiar fa malbé la pell i les entranyes. Si mai algú de vosaltres té necessitat d’experimentar aquest sentiment nefast li dono un petit consell: Bafs d’aigua calenta amb eucaliptus. A mes de millorar un possible refredat (no s’està mai tranquil)


Opinió: Cal aprendre a escoltar els altres per després fer el que més et convingui. De totes les opinions la mes important és la teva. Fa molts anys que practico aquest sistema i puc garantir que funciona.


P

Parallamps: Des d’aquí el meu sincer agraïment a l’inventor d’aquest artefacte, el Sr. Benjamí Franklin, que ha evitat que els llamps continuïn perseguint-me.


Perfum: Forma part de la meva pell. És el rei de la cosmètica. L’embolcall invisible que en apropa els una als altres. Ârpege de Lanvin i jo varem ser durant molts anys una “Parella de fet”. Desprès d’ell la resta de relacions no han estat importants.

Pessebre: Mai no hauria imaginat que de gran em farien tanta il·lusió. A casa des de que tenim en Francesc es pot dir que sempre és Nadal.

Pit: Un pit alt i maco és el millor atribut que pot desitjar una dona. Un bon escot vesteix sempre. I quan comença a desmillorar hi ha uns foulards preciosos...


Q


Què: He volgut posar aquí la que és probablement una de les paraules més utilitzades per mi al cap del dia. La raó és doble: per una banda no hi sento i per l’altra m’interessa tot.

Quadres: Visc envoltada de quadres. Alguns me’ls sé de memòria. Quan l’Enric fa una venda me’n alegro per ell però l’enyoro. I és que sempre m’ha resultat fàcil acostumar-me a la bellesa.


R


Restaurant: Són oasis on reposar de les rutines diàries. Anar de restaurant sempre millora el meu estat d’ànim. Els meus preferits: El Carballeira i Can Leopoldo. En això també he estat de sort; que un dels millors restaurants de tots els temps sigui de la família!

Ricardo: És un nom important. Em vaig casar amb un Ricardo i el meu fill gran n’és un altre. Sembla mentida com s’han arribat a semblar pare i fill. Tots dos tan guapos, tan reservats, tan elegants i tan enamorats de les seves dones. Veure el Ricardet tan ben acompanyat per la Roser és sempre una alegria... i per una mare tenir els fills ben col·locats... una bona tranquil·litat!


S

Set i mig: És el primer joc de cartes que recordo. El vaig aprendre veient els meus pares i veïns que es reunien els diumenges per la tarda al voltant de la taula del menjador del Carrer Enric Granados. La mama era molt jugadora i sempre s'emperifollava i li agradava fer de Banca.De casada vaig aprendre altres jocs; alguns es poden dir: el palé, la ruleta, el dómino, el parchís... els altres us els podeu imaginar.

Sordesa: No i sento i això, de moment, és inevitable. Però dels defectes cal fer-ne virtuts i és just el que jo he procurat pel que fa a la meva oïda. Així sempre que algú em parla em troba posant cara d’interès, i les meves respostes són habitualment un tractat de cortesia. La sordesa és perfecte per fer el que em vingui de gust ja que sempre puc dir que no he sentit el que em deien. I també m’ha permès estalviar-me converses d’aquelles tan pesades que els pobres que hi senten s’han d’empassar com poden.



T

Tabac: M’encantava fumar, vull dir encendre un cigarret i deixar anar el fum tot posant els llavis com la Brigitte Bardot. És una llàstima que una acció tan sofisticada sigui perjudicial per la salut. I és que en aquest món el que no és pecat, o mata o engreixa.

Televisió: Ja fa anys que és la meva “Dama de companyia”. Tothom es queixa dels rotllos que fan per la Tele però ningú deixa de mirar-la i utilitzar-la com a tema de conversa.La gràcia està en seleccionar el que més m’interessa i actualment gràcies a la parabòlica es pot dir que m’he passat a la RAI, i és que els espectacles dels italians son d’aquells de tirar la casa per la finestra. I potser és això el que m’agrada d’ells que se’ls gasten en coses més interessants que no en el futbol com les teles d’aquí.

Treball: Jo he treballat tota la vida. La primera feina que recordo era la de cobrar factures pel papa (el meu, no el de Roma). Als setze anys vaig anar a despatxar als Magatzems Alemanys. Als divuit em vaig casar i me’n vaig anar a viure a Portbou sense saber fer ni un ou ferrat; així és que em vaig fer un tip d’esguerrar coses. Mai més no he treballat fora de casa però sempre ho he tingut tot a punt per als meus homes i encara que he disposat d’ajudes com la Sofia, la Elisa, la Chencha, la Vicenta, la Carmen, la Sra. Blanca o la Felisa, la qui porta el timó soc jo i manar es més difícil que obeir.Si es cert que el treball dignifica l’home puc garantir-vos que sóc una dona molt digna.

U

Univers: En formo part i ja sé que sóc insignificant però tinc el goig de ser prou important en un altre univers més proper i assequible: el meu barri. Just ara fa cinquanta anys que ens hi varem instal·lar. Aquí a Lesseps sempre se m’ha tingut un gran apreci i jo he procurat mantenir-m’hi a l’alçada. Actualment patim una invasió de la multinacional Planeta, però com el seu nom indica només és una part més de l’univers i per descomptat jo sóc una de les estrelles mes antigues i encara tinc prou llum.

V


Vermut: L’aperitiu és un temps dedicat a l’oci que serveix per cultivar l’esperit i les relacions humanes. I la beguda que prefereixo per amenitzar-lo és el vermut. Quan es blanc el vull Cinzano i batejat amb unes gotes de ginebra, el Negre ha de ser Martini i amb unes gotes d’angostura. En altres temps, quan vivíem a Portbou la meva elecció era clarament francesa: un Ricard barrejat amb aigua freda. No he sigut mai dona de Tio Pepe ni de Finos. I és que jo ja fa molts anys que practico l’europeisme.


Victòria: Si mai he conegut algú especial aquesta persona fou la Victòria Sánchez Pavía, i per alguna dissort va arribar a ser de la meva família gràcies a que el meu germà, en Bal, que era un calçasses s’hi va casar. Que puc dir de la Victòria (Tia que no tieta, Por dios!) ? Era boja de tancar però va voltar suelta per espant de gats i criatures. Amb el temps he arribat a pensar que potser es tractava d’una extraterrestre si no com s’expliquen: “el frio en los ovarios”, la neteja dels aparadors de la botiga amb l’abric de pells, que tregués la pols dels xiprers, o donés lluentor als pinyons abans de trencar-los, que menystingués a tots els catalans (el 1er. el seu marit!) , que aconseguís ser tota ella tan “Compacta”: lletja, desagradable, dolenta i antipàtica. Sincerament amb el temps ens varem anar acostumant a aquesta mena de monstre però això sí, en varem despatxar a gust i puc garantir que no va existir festa familiar on no sortís el seu nom. Ens varem passar la vida criticant-la i el que es millor, sense cap mena de càrrec de consciència.

X

Xarrupar: Si veiem algú xarrupant pensem de forma automàtica que no te bones maneres. En canvi és just el que jo recomanaria que fes am la VIDA. Xarrupar-la, anar-la paladejant, assaborint, entretenir-nos en aquelles glopades que més ens complaguin i empassar ràpid tot allò de tragèdia que ens toca viure. Feu-me cas, és així que val la pena enfrontar el pas del temps.

Z


Zodíac: Vaig néixer el 3 de juliol i per tant sóc Cranc. I això vol dir entre altres coses: Soc sensible, familiar, llunàtica, imaginativa, bona administradora, organitzada, i imprevisible. Però a més m’apunto en el meu llistat de qualitats totes aquelles que em convenen segons el dia que tinc. I amb els anys que fa que llegeixo l’horòscop es podria dir que a hores d’ara el meu Cranc s’ha transformat en un Collage del Zodíac sencer però com sóc tan llunàtica depèn de en quin moment m’ho pregunteu us diré que no hi crec gens en tot això de l’astrologia. I és que això de ser Cranc m’ha permès moltes llibertats!

Mercè Falgà i Recurdà

Barcelona, 3 de juliol de 1909

Dona inspiradora de grans projectes vitals, imprescindible musa de les belles arts, aprenent infatigable de tot allò que pugui ser interessant, mestressa de la “Joie de vivre”, coneixedora del secret de fer anys sense envellir, i la Iaia més increïble que hom pugui imaginar.