divendres, 26 d’octubre de 2007

Les Témoins - Los Testigos






















Estimat Gabriel,
El cine francès te un no se que de sofisticat i a la vegada de molt espontani que m’atrau de sempre, moltes de les actrius son pretensioses en la seva interpretació i manipulació del personatge, com es el cas de la Beart d’aquesta pel·lícula que et recomano encara que ella es fa insuportable a vegades, uns llavis siliconats que no es poden resistir i una carència de humor en el seu personatge, aquí i a totes les seves pel·lícules, pobra noia mai riu, prou pena te, la Depardieu, que no surt al pare, tampoc te la pots prendre massa seriosament, ara be tots els personatges masculins amb la trista excepció del que surt els sis minuts darrers estan molt aconseguits, no cal que els mencioni, ja ho veus al programa de maEl Sr. Téchiné es un autor de segon pla, mai li he vist una pel·lícula rodona i perfecte però ai, te uns moments en tots els seus treballs que toquen el cel per la seva fantasia, elegància i qualitat fílmica i es per això que s’han de veure per gaudir de aquest petits moments de gran, gran cinemaAvui desprès de tants treballs que li he vist puc dir-te que es el paradigma del autor bisexual per definició, com ell cap més.
PS
Per dues vegades es pot veure a la pel·lícula un parc públic de Paris que en principi no pots identificar però tot de sobte es veu a traves dels arbres part de la torre Eiffel molt propera aleshores vaig saber immediatament que aquell parc de cruising era el parc del Trocadero que uns amics meus francesos m’hi van portar mes o menys els mateixos anys que la pel·lícula fa referència, a la cinta del Sr. Téchiné ni hi ha cap mena de exageració, era t’ho puc dir exacte a com es veu a la pel·lícula, ple d’acció i amb cases de veïns molt properes a tot el merder, tot inesperadament hi va haver un ensurt i vaig corre saltant per sobre de les plantes, quan vaig arribar al Sena em vaig donar compte que un encenedor que m’havia regalat un amic s’havia perdut, vaig tornar enrere per veure si el trobava i recordant on havia fet el salt de llebre pel mig dels arbres vaig anar directament al lloc i allí estava el meu preciós encenedor. Mai mes vaig tornar als jardins del Trocadero