divendres, 26 d’octubre de 2007

Martin Liebscher , oda inflamada a Narcis




Estimat Gabriel,


Ja saps que no m’agrada massa la fotografia dons sempre penso que amb una mica de bon gust, un bon aparell fotogràfic i una mica de sort et pot sortir una foto immillorable, però avui he conegut l’excepció gracies a un reportatge de la cadena Arte sobre un fotògraf alemany anomenat Martin Liebscher http://www.m-liebscher.de/start.htm el miracle d’aquest artista es que fa quelcom quasi impossible ja que les seves fotografies son immenses com de 10 x 3 metres nomes per institucions publiques òbviament i sempre son multitudinàries, ell les anomena “retrats de família” i el que es mes al·lucinant de tot es que el model de cada un dels personatges de les fotografies es ell mateix, l’he vist com treballa, primer una institució l’hi deixa el espai per la nit o festius, com pot ser la borsa de Frankfurt o la seu de la Filharmònica de Berlín aleshores ell am una càmara i un trípode col·loca el punt de visió i es va col·locant com a model a cada un dels llocs que pertoca a la fotografia fa pocs canvis de vestuari com pots veure i adopta el gest que li escau a cada personatge es una feina de mesos primer treure les mils de fotografies per cada obra i desprès a casa amb una tècnica meravellosa a base de ‘copiar i enganxar’ va fent la composició fins al resultat final que pots veure mes amunt, ah i no treballa amb aparells fotogràfics digitals, fa servir la pel·lícula que tots fèiem servir abans. Recorda aquest nom, en sentiràs a parlar es molt jove per el talent que te.