dissabte, 27 d’octubre de 2007

Adéu Arenas











Estimat Gabriel,
Aquest estiu vaig voler dedicar el meu temps a dues entitats ben diverses que han desaparegut de la nostra vida cívica la Plaza de Toros Las Arenas i el cine Arenas (aquest cinema encara funciona però te els dies contats : demolició immediata per fer la continuació del carrer Diputació)
De les dues esmentades tinc alguns records llunyans i volia fer quelcom que m'ho recordes per sempre
La veritat es que a mi la cursa de braus m'interessa molt poc però recordo que quan era molt petit els meus pares em van portar a la revetlla de sant Joan a Las Arenas a veure una "Charlotada" amb "novillos" pallassos i la Banda del Empastre, jo deuria tenir uns cinc anys i com era un dels primers espectacles que veia el vaig gaudir extraordinariament i va quedar gravat a la memòria per sempre mes. No hi vaig tornar fins que tenia 18 anys a la plaça de braus i va ser per veure amb unes condicions bastant dolentes a la gran Margot Fontein i en Rudolf Nureyev, del programa tan sols recordo un gran ballet blanc, podria ser Giselle o el Llac ballat per la Fontain i El Corsari, magníficament interpretat per el Nureyev en el seu millor moment (Covent Garden). Mai mes hi vaig tornar
Del cinema Arenas tinc un record també magnific ja que una de les meves primeres pel.licules la vaig veure allí, una tarda amb la mare, la iaia i el pa amb xocolata, em van du a veure la Maria Antonieta de la Norma Shearer i el Tyrone Power, aquí potser era encara mes petit, quatre anys, recordo els plors que van durar fins que vam arribar a casa, vivíem molt a prop al Poble Sec i moltes nits de la meva infància vaig encara recordar la part final de la pel.licula, presó, dolor i guillotina, en aquella època em feia pena que tallessin el cap als reis i les reines, com canviem amb els anys...
Penso que ja no vaig tornar mes a aquell cinema a veure cine, però no ho podria assegurar, ara fa uns dotze anys hi vaig tornar amb una colla d'amics un diumenge a la tarda, el cinema ja era un cinema anomenat gay i amb totes les connotacions que això comporta, però aquella tarda no hi feien cinema sinó un homenatge al Antonio Amaya i a la Carmen De Lirio, van cantar els cuplets que pertocaven i el numerós public incondicional d'aquests artistes tan lligats a la memòria del Paral·lel de Barcelona va fer d'aquella funció un gran èxit, recordo un fet entranyable d'aquella tarda i es que tenia asseguda just darrera meu a la insubstituible i inimitable vedet de El Molino Mari Mistral, un altra pagina d'or de l'historia de la meva joventut, li varem donar petons i parlar tota l'estona de la seva qualitat sobre l'escenari i les nits de joia que ens havia donat, poc temps desprès la estimada Mari Mistral moria molt mes jove del que jo soc ara
Les acuarel.les i els olis mencionats al començar aquest escrit els he fet barrejant en una sola dimensió les activitats característiques dels toreros de la "plaza de toros" y dels nois que habitualment freqüenten el cinema, adéu Arenas