V
Xavier Vivé un personatge de la faràndula nascut a la classe
alta de Barcelona, sempre va tenir un ull per les arts fossin les que fossin fos
com a creador o com promotor. Un humor pocasolta de clown de Fellini, col·leccionista
de ceràmiques Staffords que les tenia magníficament exposades. A la seva casa
de Sant Pere de Ribes hi havíem passat unes jornades inoblidables. Actor en pel·lícules
de Berlanga i dibuixant sensible.
Ricard Vallvé, anotat a la avinguda de Roma però no sé qui
és.
Enrique Velez, amistat molt important de les dècades dels 70s
i 80s, parella des de sempre de Ventura Contreras. Quan el vam conèixer tenia
un càrrec molt important a la distribuïdora
de la Citroën Barcelona. Al ser del mateix any, mes i zodíac, jo 4 dies més
gran, cosa que sempre recordava, teníem moltes afinitats en el món del teatre
musical i cinematogràfic. Un canvi a la seva vida el va portar a ser propietari
de residencies de tercera edat amb lo qual les nostres relacions i contactes es
van anant refredar fins pràcticament extingir-se.
Ramón Vizcarro, un altre company de la duana, aquest és el
que menys tracte i vaig tenir però deu n’hi do. Va venir a viure amb la seva
parella a un apartament a Vallpineda al mateix carrer que teníem el nostre el
Stanley i jo, desprès també va estar al passeig de Sitges, per acabar a Sant Pere
de Ribes a una casa amb jardí, desprès de poc temps van decidir retirar-se en
plena joventut i van anar a viure a Miami Benach. Avui posant el seu nom sencer
a Internet m’ha sortit el seu nom que consta com a llogater, el que paga cada
any de lloguer i en el Google map m’ha sortit la foto del satèl·lit on es veu
la casa amb platja privada just davant seu. Un somni de pel·lícula.
Jose Maria Velasco, no voldria enganyar-me però crec que
aquest xicot que vivia al carrer d’Urgell era molt amic de Peter Todd Mitchell
i que es va tenir accés a la major part de la obra del artista quan va morir a
Sitges.
Hector Vila, nom artístic d’un amic poeta i music que vam tenir molta relació
en un moment de la vida. En Pere Vilarregut, el seu nom autèntic, ens va fer partícips
dels primers moments d’enamorament del irrepetible Guillem, una de les persones
millors que he conegut. Vaig col·laborar en la confecció de la coberta d’un long
play del cantant cosa que em va fer molt feliç perquè una de les cançons del
disc estava lleugerament inspirada per mi. Quan el vaig conèixer, l’Hector
vivia a Sant Boi per anar a viure desprès a la Plaza de Castella i desprès prop
de Nou de la Rambla en un lloc fantastic. Amb la separació d’en Guillem la
amistat va mori fins el no res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada