dijous, 8 de febrer del 2024

George Nader i jo 2

 

A la feina va arribar el comprovant d'una expedició de roba en un paquet de mida mitjana per George Nader i que estava retingut a la duana. Nosaltres fèiem les importacions de tota classe de mercaderies i un dels nostres clients era una empresa que cuidava dels actors estrangers que treballaven a Espanya en pel·lícules.
George Nader era actor i jo que era molt afeccionat al cinema, a aquest actor no el coneixia de res. Aquesta empresa madrilenya va contactar amb l'actor americà per dir-li que havia arribat al port de Barcelona un paquet al seu nom amb roba procedent dels Estats Units i li van demanar còpia del passaport per fer el despatx de duana. 
Poc després l'actor George Nader va dir que li havia sorgit un compromís de treball als Estats Units i que havia dit a la productora espanyola que renunciava al contracte i, per tant, no venia a Espanya. Llavors li van dir que havien de fer amb el paquet de roba seva que teníem a Espanya. Va respondre immediatament que no ho tornessin a origen per no fer més gastos i que el paquet no el volia. Tot el que no reclama cap client, la duana espanyola, passat un temps prudencial ho envia tot a un departament d'abandó i destrucció. La companyia de Madrid li va dir a un dels caps de la meva empresa de Barcelona que diguéssim a la duana que aquella expedició anés a abandó i que ens fèiem càrrec de les expeses. 
Tot seguit un matí vaig anar a buscar el paquet per portar-lo al departament d'abandons i destrucció i com no, la curiositat m'havia mogut l'ànima xafardera que tots portem dins. 
I vaig obrir el paquet, amb la presència de la guàrdia civil i del meu mosso que és qui obria els paquets. Hi havia uns llibres al paquet, unes robes que no recordo com eren i dues camises per estrenar encara a les seves fundes de cel·lofana, eren d'estiu, d'una factura moderna i una roba de moltíssima qualitat, totes dues eren quasi iguales, una era de fines ratlles verdes i vermelles i l'altre amb ratlles de la mateixa mida verdes i blaves. 
No cal que digui que aquestes dues precioses camises van anar dins la meva cartera de documents professionals. Una vegada a casa vaig mirar l'etiqueta de la camisa i molt temps més tard crec que a Lloret, un entès en aquestes coses em va dir que era una botiga exclusiva de Rodeo Drive de Beverly Hills. 
Mai he tingut cap camisa d'estiu que m'hagi agradat més que la que jugava el verd amb el blau, que va comprar George Nader, però que vaig estrenar jo i que fins i tot de tantes rentades va sorgir un forat de sota aixella.

 

George Nader i jo 1

Qui és George Nader? 

 George Nader (19 d'octubre de 1921 - 4 de febrer de 2002) va ser un actor de cinema i televisió nord-americà. Va aparèixer en diverses pel·lícules de 1950 a 1974. A mitjans dels anys cinquanta van començar a sorgir rumors sobre l'homosexualitat de Nader. Quan va acabar la seva carrera a Hollywood, es va traslladar a Europa, treballant constantment i es va convertir en la segona estrella de cinema més popular d'Alemanya. El company de vida de Nader va ser Mark Miller, que més tard va treballar com a secretari personal de Rock Hudson durant tretze anys. Nader era molt amic de Hudson, heretant els interessos de la seva propietat.

https://en.wikipedia.org/wiki/George_Nader


 

dimecres, 7 de febrer del 2024

Qui era Lesseps?

Ferdinand Marie de Lesseps va ser un enginyer i diplomàtic francès, famós per haver dirigit les obres del canal de Suez i del canal de Panamà. Va exercir de cònsol de França a Barcelona entre el 1842 i el 1848, i durant aquell període va viure a Gràcia, a la plaça que ara porta el seu nom. Durant el bombardeig de Barcelona per ordre d'Espartero, el 3 de desembre de 1842, Lesseps va intervenir directament a favor de la ciutat, fet que li va valer el reconeixement de Barcelona.

 

dimarts, 6 de febrer del 2024

Estat de la plaça per l'obra que es va inaugurar el 2008

Estat de la plaça per l'obra que es va inaugurar el 2008. Ara es veu com es mostra en aquestes fotografies d'aquell moment, però amb els quinze anys que han passat els arbres s'han fet grans i ha crescut en frondositat.

 

dilluns, 5 de febrer del 2024

Enjardinament de la plaça

 

Enjardinament de la plaça i disseny del trànsit rodat, haurem d'esperar uns quants anys perquè tot el tràfic de dos sentits de cinturó de Ronda vagi per sota de la plaça i no contamini de soroll ni de fums tòxics.

diumenge, 4 de febrer del 2024

La piqueta fa la seva feina

 

La piqueta fa la seva feina, 1961, la ronda del General Mitre entrarà a la Plaça Lesseps, disseny nou de tot plegat, però no serà la reforma que plau a la gent, ni al tràfic, ni a l'ajuntament.

dissabte, 3 de febrer del 2024

Xurreria, fires i cavallets

 

Xurreria, fires i cavallets de carrusel a la plaça de la Creu poc abans de començar les obres de la gran transformació.

divendres, 2 de febrer del 2024

Interès artístic

 

De tots els edificis de l'antiga plaça Lesseps abans de la gran reforma només n'hi ha dos amb interès artístic. L'edifici d'habitatges Casa Ramos i l'església dels Josepets.

La casa Ramos es va inaugurar el 1906, és un imponent edifici de 87 metres d'alçada i en pedra de Montjuïc, ha estat protagonista de diverses pel·lícules perquè els seus interiors són molt cinematogràfics (Almodóvar).

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia. Fou inaugurat l'any 1658.



dijous, 1 de febrer del 2024

La masia vista des de l'aire

 

La masia vista des de l'aire amb tot el petit hort que va estar en actiu fins a l'últim moment quan amb la creació del primer cinturó de ronda aquest edifici era del tot inoperant. Al fons de la fotografia es veuen les cotxeres del metro i tallers que també van ser demolits i a principis del segle XXI tot aquest vast espai va donar lloc a la joia de Lesseps: La biblioteca Jaume Fuster, mai prou apreciada i valorada.

dimecres, 31 de gener del 2024

Uns nens asseguts al pedrís

 

Uns nens asseguts al pedrís que voreja la bassa de la masia. La casa alta de la dreta de la fotografia té molts records per a mi. Tan aviat vam anar a viure a aquest carrer ens van dir que a aquella casa hi vivia l'actor còmic Alady, el rei del Paral·lel, títol que compartia amb Carmen de Lirio, Mary Santpere i Antonio Amaya. Una de les veïnes d'aquesta casa era filla d'un amic i company de feina del meu pare que era nascuda a Portbou el mateix que el meu germà. 
També vivia en aquesta casa un xicot de la meva classe, en el meu primer any dels escolapis de Sarrià, es deia Francisco Requena Rodríguez, tenia onze anys igual que jo, era el capità de l'equip de futbol de la classe, moreno i guapo i el primer petó d'amor de la meva vida me'l va donar ell en un dels sinistres passadissos d'aquella fortalesa. L'idil·li va durar poc perquè al següent curs ell junt amb la seva família pares i germà, més gran que ell, van emigrar a Veneçuela per qüestions de negocis. També va ser el primer disgust de caràcter sentimental. Mai em va escriure ni he sabut res d'ell.

dimarts, 30 de gener del 2024

Ca l'Alegre era el nom

 

Ca l'Alegre era el nom de la masia que hi havia en l'espai entre les places de Lesseps i la de La Creu. L'any 1961 va ser quan van demolir tot el que hi havia edificat i ho van enjardinar per unir les dues places i va quedar com a nom definitiu el de Lesseps. A mi el canvi em va agradar molt, però també m'agradava veure la vida de la masia perquè jo he tingut poc contacte amb la pagesia.

dilluns, 29 de gener del 2024

Dia de Sant Medir, 3 de març

 

Dia de Sant Medir, 3 de març, i la monumental façana del cinema Roxy on hi anava amb la meva iaia, i després tot sol. Quan jo era petit al carrer Gran de Gràcia hi havia 3 cines, el Mundial, avui gimnàs DIR, el Proyecciones, i el Selecto, el meu preferit perquè feien sempre dues pel·lícules i una hora de 'variedades' (vedets, còmics i folklore).

diumenge, 28 de gener del 2024

Així és com la vaig conèixer.

 

Així és com la vaig conèixer. M'estic referint la boca del metro, estació Lesseps en una visió posterior. La mida de la vidriera gran de l'estació correspon a la mida del gran ascensor al servei dels usuaris. Pels cotxes que es veuen a la fotografia estimo que la foto és feta a finals dels anys cinquanta. L'edifici baix que mig es veu darrere l'estació del metro anys més tard va ser convertit en un bingo que va donar vida al barri seguint la moda del seu temps, jo no hi vaig entrar mai, però.

dissabte, 27 de gener del 2024

La sumptuosa estació del Metro


La sumptuosa estació del Metro origen de la primera línia de metro de Barcelona origen Lesseps, amb dos destins finals Fernando (Rambles) i Correos (Via Laietana) a l'estació Aragon (ara Passeig de Gràcia) es bifurcaven. Jo ja no vaig conèixer aquesta estació al mig de la plaça amb tants vidres i tants guarniments, fals estil modernista. Aquesta línia es va anomenar d'entrada Gran Metro. La casa que es veu al fons de la foto és l'última casa de Gran de Gràcia i a la cantonada dels baixos hi havia una botiga de queviures d'uns que van venir de Lleida i van anomenar Colmado Farga, anys més tard quan els pares es van fer vells, el fill petit va canviar el 'colmado' per una pastisseria que amb els anys seria origen d'un negoci important de Catalunya: Farga, Farggi

divendres, 26 de gener del 2024

Aquí tenim una bona fotografia

 



Aquí tenim una bona fotografia feta des d'una avioneta o helicòpter on podem veure la plaça Lesseps com un carrer ample (X), també es veu el final del meu carrer (A), una caseta petita, que era una casa de cites de l'època i que els nens de col·legi anàvem a veure quan les finestres que donaven al carrer estaven obertes, i les minyones canviaven els llençols després de cada servei i ens imaginàvem veient la cambra a llum de dia totes les coses que allí passaven (B), el cinema Roxy, un dels més grans de Barcelona (C), una masia amb conreu i animals i on la línia del tramvia 50 donava la volta per tornar cap a l'origen a la plaça Espanya (D), les cotxeres i tallers del metro (E), i en primer terme la plaça de la Creu, on anava a jugar acompanyat de la meva iaia i que també em portava al cine Roxy. (F).

dijous, 25 de gener del 2024

La plaça Lesseps de fa cent anys


 


La plaça Lesseps de fa cent anys, encara que la gent de Gràcia l'anomenaven els Josepets era llarga i estreta tal com la vaig conèixer jo quan vam venir a viure a aquest barri. 

Aquesta fotografia està agafada del que es podia veure a la meitat nord de la plaça, l'església a l'esquerra, Avinguda República Argentina amb els tramvies i una casa bonica de veïns amb una cúpula estrambòtica que ara no té. 

La casa de la dreta en primer terme era una delegació governamental i anys més tard en fer la gran transformació de la plaça va desaparèixer, però als 1950 quan anava la collegi de La Salle que estava al costat dels Josepets, encara hi era.

dimecres, 24 de gener del 2024

Aquesta és la fotografia

 

Aquesta és la fotografia de fa uns cent cinquanta anys, és la més antiga que he vist de l'espai que anys més tard ocuparia el que anomenarien Plaça Lesseps. 
L'església dels Josepets és la que donaria nom a la zona i s'erigiria en el monument més antic de Gràcia situat al nord de la vil·la i que avui és pràcticament molt similar al que podem veure a la fotografia. 
El turó pelat que es veu al fons de la fotografia és el Putxet avui jardí i bosc frondós que dona vida al barri.

dimarts, 23 de gener del 2024

La plaça LESSEPS i les seves transmutacions

 

 

 Aniré explicant per les fotografies antigues que anat trobant els meus records del lloc on he viscut quasi tota la meva vida i que sense voler estimo intensament i m'hi sento lligat i com a casa.

dissabte, 13 de gener del 2024

Declaració de principis

Treballo unes cinc o sis hores al dia, fins i tot festius a l'ordinador amb els meus vídeos d'art, cosa que m'omple i dona molt sentit a la meva vida, també m'agraden els massatges, i per descomptat anar al club de natació almenys dues vegades per setmana. Ho passo bé anant als diferents súpers a comprar menjar i això és gairebé cada dia, no m'agrada això de la compra setmanal. I després, cuinar escoltant la ràdio em distreu i em plau. De tant en tant agafo els pinzells i faig alguna ocurrència perquè em surt de mi o perquè és un encàrrec. En acabat hi ha el fet de buscar pel•lícules o programes per omplir la nit, ja que amb el meu marit sortim fora rarament. Això és la vida que vull i la vida que m'agrada i prescindir d'alguna d'aquestes coses seria un daltabaix moral difícil d'assumir.

Trabajo unas cinco o seis horas al día, incluso festivos en el ordenador con mis vídeos de arte, lo que me llena y da mucho sentido a mi vida, también me gustan los masajes, y por supuesto ir al club de natación por lo menos dos veces por semana. Lo paso bien yendo a los diferentes súpers a comprar comida y eso es casi todos los días, no me gusta esto de la compra semanal. Y después, cocinar escuchando la radio me distrae y me complace. De vez en cuando cojo los pinceles y hago alguna ocurrencia porque me sale de mí o porque es un encargo. Luego está el buscar películas o programas para llenar la noche, ya que con mi marido salimos fuera raramente. Esto es la vida que quiero y la vida que me gusta y prescindir de alguna de estas cosas sería un descalabro moral difícil de asumir.