dijous, 17 de juliol del 2025

CLATELL ENDOLORIT


 Avui mentre estava sota el raig virulent d'aigua calda actuant com cal sobre les meves cervicals endolorides tenia pensaments filosòfics que tant em distreuen. Aquest matí quan he sortit de la boca del metro de Drassanes, ben d'hora amb un sol acabat d'estrenar he tingut unes fiblades molt doloroses a un punt concret del meu clatell que han estat molt properes de fer-me agafar el metro de tornada a casa i prendre la pastilla adequada a l'intens dolor que tenia, però he pensat que potser fora millor anar al club de natació i fer un tractament a la zona d'aigües de les noves termes que tenim la sort de tenir des de fa només dos estius.

Doncs bé, jo estic sota la forta mànega de pressió de molts petits raigs atacant la part endolorida de feia tan sols mitja hora, i el meu cap pensa i pensa en tot i sobretot en el perquè de tot plegat, i amb certa sensatesa recordo a totes les persones amigues o de la família que quan travessaven el perillós estret dels vuitanta anys començaven a sorgir com bolets a la tardor de la vida, dolors, taques, carències i moltes altres coses inconvenients i sempre sense avisar, d'un dia per l'altre, un instant que fa trontollar la present actualitat. Tots ells es queixaven i volies que tu els escoltessis amb especial afectuosa atenció i amb alguna altra paraula de consol.

Jo sota el raig reparador pensava que ara em toca a mi, per quina santa butlla vaticana he de ser un privilegiat i no patir totes les desgràcies que han sofert els que han arribat a aquesta edat de perill constant, sobrepassar el 80. Doncs no! Jo com els altres patir quan toca i prendre pal·liatius per evitar el molest dolor que fa que el dia estigui núvol per a tu encara que al carrer fa un sol de fregir llangardaixos. Jo com tots els altres, sense evitar el calvari de les malalties geriàtriques i anar tirant, que tampoc és per amargar la vida dels que m'envolten i a mi mateix, tampoc.

dilluns, 14 de juliol del 2025

EL CONFLICTE DE SANT ENRIC


Com a preludi he de fer un comentari, quan jo vaig néixer i des de sempre ningú celebrava el dia de l'aniversari del naixement, en canvi, el dia del Sant que adornava la teva persona de per vida era una gran celebració, Mercè, Ricardo, Roser era el gran dia. Jo vaig celebrar a casa per vint anys (em feien el menjar que més m'agradava, la crema catalana) cada dia 15 de juliol, però a partir de 1962  i el més gran Concili Vaticà gràcies de Joan XXIII, es van modificar moltes coses arcaiques de la religió i es van modificar dotzenes dels dies dels sants del calendari per posar-los més d'acord amb els fets històrics, sant Enric en va ser un d'ells com també Joaquim, Gabriel, Bonaventura (que és el que ara té el dia 15) i un llarg etcètera. 

A l'Enric li van donar el 13 de juliol, dos dies abans de l'habitual. I això va causar un gran trasbals a tres integrants de la família, Enriqueta Hita, Enric Garí i Enric Garcés oposant-se amb fermesa a la disposició vaticana i van comunicar a quatre vents que ells no estaven disposats a canviar el dia i que ells ho continuarien celebrant com sempre el dia 15. La part Falgá de la família i la part Garcés van prendre deguda nota d'aquesta resolució. 

Jo pel meu compte amb la meva colla d'amics vaig canviar el 15 pel 13 i tan content i la Carmen em va fer la crema catalana el 13 i el 16 també que era el seu sant i fins ahir que a Sant Llorenç de Morunys vaig menjar una coca d'ou ensucrada i unes lioneses king size per anar seguint la vida que porto amb molt bon humor.

dimecres, 9 de juliol del 2025

L'INCREÏBLE I SORPRENENT IA

 


Fotografia autentica i que li demanes a la IA, a la seva aplicació que la millori de color i de definició, al cap d'un moment t'envia la foto rectificada segons el criteri estètic de la IA 

Sense paraules, estem ben aviats.




dijous, 3 de juliol del 2025

SEMPRE EL MAR

 

Sempre he estat atret i lligat pel mar, no soc de llacs, de rius o de piscines, si no hi ha un altre remei si va, però la màgia que tenen les onades, l'olor de les aigües i la immensitat de la línia recta a l'horitzó llunyà em fa entrar en una mena d'èxtasi místic quan estic sol davant d'aquest miracle de la natura tan proper i tan meu.

divendres, 20 de juny del 2025

24 DE MARÇ


Moltes gràcies a tots, hi ha un numero en la vida de casascú que pot ser 70, 75 o 80, cadascú tria el seu, que el dia en que es fan els anys es converteix en un dia important perque saps que la pel.licula s'acaba clar que hi ha molts films que tenen tres o quatre finals, un darrera l'altre. A veure si tinc sort!

dijous, 20 de març del 2025

REBAIXES D'HIVERN

 



Si alguna cosa té el mes de febrer a ple hivern, són les rebaixes, aquí veieu unes sabates de pell de la bona per només vint cuques!




dijous, 6 de febrer del 2025

Foto ENSARRONADA


 

Foto de família, posem data, jo diria, per la cara de postadolescent que fa el meu germà, 1946 o 1947. Un casament, el nuvi era el fill de la cosina germana del meu pare, l'Elvira la fundadora al costat del seu marit d'un dels millors restaurants de Barcelona, Casa Leopoldo, ara ja, llegenda urbana.


Aquesta fotografia jo la titulo 'Ensarronada', ja que és molt estrany que asseguessin al Ricardo aquí perdut entre aquestes quatre noietes en lloc d'estar amb la resta de la família, pares, àvia, oncles que estaven col·locats unes files darrere. El secret del misteri és que la noia que es veu en la foto a la dreta del meu germà és la germana del nuvi i l'Elvira molt unida per estimació amb nosaltres va fer tot el possible per combinar un casament entre el Ricardo i la seva filla, cosa vist avui dia impensable perquè ell ja s'havia fixat en la filla de la botiga de queviures a prop de casa, la Roser, i si encara no hi havia parlat, estava a punt de fer-ho, car després de la foto va venir un festeig molt llarg.


Bé tornem a la foto del casament de l'hereu del restaurant com he explicat el meu germà no va picar l'ham que va planejar l'Elvira i passen els anys, German, el nuvi i la seva dona, van tenir una única filla anomenada com la seva mare, Rosita i era uns pocs anys més jove que jo. La maquinària de planificació familiar va voler llavors a veure si la Rosita i jo quallàvem alguna mena d'allioli per compensar el que no va poder ser quasi vint anys abans entre el Ricardo i la germana del nuvi l'Alícia, una dona que amb el pas del temps vam tenir la sort de compartir moments magnífics de família al seu restaurant.


PLOMA

Els pares d'aquest nen havien de veure a la força que el seu fill tenia ploma, si fossin andalusos dirien que era un 'palomo cojo', però com eren catalans no van moure un dit i van deixar a la criatura tranquil·la i que les seves tendències seguissin el seu camí. Mai ni el més petit retret o al·lusió al tema fins a l'últim dia dels seus dies.

LA MILLOR INTERPRETACIÓ

Teatre és fingir amb verisme el que no sents, posar cara de por, d'èxtasi, d'alegria i fins i tot si cal plorar, es plora. Això és el que va passar en la millor interpretació de la meva vida, després de moltes setmanes d'assaig i catequesi, va arribar el dia de la funció única, amb vestuari nou i luxós. Tot el que es parlava en l'obra que interpretàvem tots, era fictici, però jo superava el tràngol amb una gran dosi de fingiment i amb cara de bleda extasiada. Res a veure el que es deia en la funció i el que jo tenia a casa amb els pares, plena d'eines màgiques que encara avui faig servir per combatre tanta mentida i hipocresia.

dimecres, 22 de gener del 2025

Els magnats i jo

Els magnats més importants de la indústria de la comunicació van acompanyar la investidura del president Donald Trump van marcar molt bé el seu territori i no ens van enganyar fingint ser unes persones diferents de les que tots vam veure com a representants de l'extrema dreta més agressiva. 

 La gran pregunta que em faig és que faig i jo fent servir gairebé tots els elements que aquests magnats posen a la meva disposició exercint un control absolut de la meva persona i sense que cap país del món civilitzat pugui posar límit a les seves pràctiques gairebé sempre amb males arts. 

 Responc a la meva pregunta: Seguiré amb ells, que podria jo fer avui sense la crossa de WhatsApp o del Gmail? Tornar ah els serveis de la companyia telefònica espanyola o al servei de correus i telègrafs doncs no, seguiré amb ells, que em controlin que facin amb les meves dades el que els plagui, com ja estan fent ara mateix, però tornar al segle XIX no estic en condicions per fer-ho.