Ja ha arribat l'Izei 30.1.21

 

Una maleta per tota una vida

 

En transcórrer de la vida tries quina maleta t'acompanyarà tot el viatge, dins de la maleta hi poses les coses que consideres necessàries, clar que en cada etapa de la vida les coses que consideres importants i imprescindible van variant, però n'hi ha unes quantes que, per anys que passin, hi són sempre fidels i romanen en el seu lloc assignat en el qual li vas posar el dia que vas iniciar el teu primer viatge quan just vas sortir de l'adolescència. 

Jo en el meu viatge a través dels anys he tingut moltes de coses imprescindibles i necessàries en aquell moment de la vida, més que maleta el que jo arrossegava pels camins era un bagul, per les tantes prioritats que jo tenia i que la meva inconstància les anava rebutjant i a la vegada incorporant de noves. Ara bé n'hi ha unes quantes que hi són sempre i jo les llistaré fins a 10 amb un ordre, més o menys verídic o accentuat. 

1 Amor 

2 Sexe 

3 Música 

4 Els banys de mar 

5 Arts plàstiques 

6 Viatjar 

7 Família i amics 

8 Menjar casolà 

9 El ball i la dansa 

10 Internet

 

La Barcelona que corre per les meves venes

 

 

Sense paraules crec que és molt millor, sobren explicacions a les vistes exposades em limito, entre altres: El barri de Gràcia, Els apartaments de les golfes de la Pedrera, la Casa Malagrida, la Sauna Corinto i el seu tan especial jacuzzi, el Liceu, els divuit anys a Baquera..., El cine Principal, la Duana, el moll i els clubs de natació de la Barceloneta.

 

Un estri de cuina que mai havia pensat tenir

 

Un regal inesperat. La Gemma en té i la Roser també. 

Jo ho havia mirat, però és un aparell de molt cost pel que penso que l'hauria aprofitat. 

La Sonia s'ha comprat un model nou, ara digital i ens va preguntar si el volíem. 

Faig un petit parèntesi, ja fa molts anys ens va regalar un microones perquè també se n'havia comprat un de més modern, microones que faig servir cada dia i a l'hivern moltes vegades. 

 Bé ja tenim el robot de cuina a casa, és completament nou, no té ni una sola marca o ratllada d'ús. 

Així és de curosa la Sonia, Reina havia de ser! 

 Feliç i content de tenir un altre estri d'electromecànica a la cuina.

Una bonica manera de morir

 

Estirat al llit esperant anar-te'n d'aquest món al teu llit, amb llum de dia i amb un amic de bona voluntat que t'està tocant música en directe amb el seu vell violí. 

 Tancar els ulls, sentir aquelles notes escoltades cent vegades, fer en dos minuts un repàs a tota la teva vida, donar les gràcies i demanar perdó. 

 El millor adéu que pots tenir.

El què és perdre la sola de la sabata en un pàrquing

Sabates fetes a la Xina, no fou la primera vegada que em passava, quedar-me sense sabata amb un instant, la primera vegada va ser a Sitges el taló i part de la sola es va desintegrar al cap d'un any de no portar aquelles sabates, va quedar convertit tot en una pols negre i mig enganxifosa. 

 Ara, però ha estat diferent em poso unes esportives que també feia temps que no me les posava i a l'anar al pàrquing a recollir el cotxe em perdo tota la sola d'una sabata i em quedo amb el peu calçat per un mitjó tocant el terra, era un dia que havia plogut. 

Ja em veus corrent fins a casa a canviar les sabates i amb la planta del peu trepitjant l'asfalt. Quan vaig tornar hi va haver temps des del cotxe de fer una fotografia del delicte de la indústria xinesa, barata, això sí però dolenta com el dimoni.

 

Cocinillas

Si la nostra tan estimada Carmen, que en el record ha anat pujant ell nivell d'estima malgrat que l'afectuós àlies que li va posar l'Antoni de 'Fiel esclava Carmen', m'hagués vist totes les hores que passo a la cuina trastejant amb olles i cassoles de segur que m'haguera dit que era un 'Cocinillas' 

 La Carmen no podia veure un home a la cuina per res, i tampoc una dona perquè li treien protagonisme i ella n'estava tant de segura que cap d'elles del seu voltant era tan perfecte i eficient manegant estris, aliments i receptes. 

 Quina enyorança per aquell talent mai prou valorat fins ara que ja tot és irrecuperable i enfosquit per l'absurditat de la nova cuina per esnobs i nou-rics.

 

Les Nines del Poble Sec

L'últim cafè de terrassa per aquest mes d'octubre

 

Les quatre possibilitats d'un punt de mira

 

Jeannette, l'amiga de feina que ens vam tractar durant tants anys, ella des d'Hamburg jo des de la Via Augusta, ens vam conèixer personalment a Barcelona i com agraïment a totes les meravelloses converses i amistat de tants anys quan em vaig jubilar li vaig fer un regal d'un quadre especial per ella.

 Aquest que mostro que té quatre vessants o posicions es pot penjar de la manera que vulgui l'usuari i sempre fa més o menys bonic segon els gustos de cadascú.