L'INCREÏBLE I SORPRENENT IA

 

Fotografia autentica i que li demanes a la IA, a la seva aplicació que la millori de color i de definició, al cap d'un moment t'envia la foto rectificada segons el criteri estètic de la IA 

Sense paraules, estem ben aviats.

SEMPRE EL MAR

 

Sempre he estat atret i lligat pel mar, no soc de llacs, de rius o de piscines, si no hi ha un altre remei si va, però la màgia que tenen les onades, l'olor de les aigües i la immensitat de la línia recta a l'horitzó llunyà em fa entrar en una mena d'èxtasi místic quan estic sol davant d'aquest miracle de la natura tan proper i tan meu.

24 DE MARÇ

Moltes gràcies a tots, hi ha un numero en la vida de casascú que pot ser 70, 75 o 80, cadascú tria el seu, que el dia en que es fan els anys es converteix en un dia important perque saps que la pel.licula s'acaba clar que hi ha molts films que tenen tres o quatre finals, un darrera l'altre. A veure si tinc sort!

SANTA RITA Barcelona 22.05.2025

 

REBAIXES D'HIVERN

 

Si alguna cosa té el mes de febrer a ple hivern, són les rebaixes, aquí veieu unes sabates de pell de la bona per només vint cuques!

Foto ENSARRONADA

 

Foto de família, posem data, jo diria, per la cara de postadolescent que fa el meu germà, 1946 o 1947. Un casament, el nuvi era el fill de la cosina germana del meu pare, l'Elvira la fundadora al costat del seu marit d'un dels millors restaurants de Barcelona, Casa Leopoldo, ara ja, llegenda urbana.

Aquesta fotografia jo la titulo 'Ensarronada', ja que és molt estrany que asseguessin al Ricardo aquí perdut entre aquestes quatre noietes en lloc d'estar amb la resta de la família, pares, àvia, oncles que estaven col·locats unes files darrere. El secret del misteri és que la noia que es veu en la foto a la dreta del meu germà és la germana del nuvi i l'Elvira molt unida per estimació amb nosaltres va fer tot el possible per combinar un casament entre el Ricardo i la seva filla, cosa vist avui dia impensable perquè ell ja s'havia fixat en la filla de la botiga de queviures a prop de casa, la Roser, i si encara no hi havia parlat, estava a punt de fer-ho, car després de la foto va venir un festeig molt llarg.

Bé tornem a la foto del casament de l'hereu del restaurant com he explicat el meu germà no va picar l'ham que va planejar l'Elvira i passen els anys, German, el nuvi i la seva dona, van tenir una única filla anomenada com la seva mare, Rosita i era uns pocs anys més jove que jo. La maquinària de planificació familiar va voler llavors a veure si la Rosita i jo quallàvem alguna mena d'allioli per compensar el que no va poder ser quasi vint anys abans entre el Ricardo i la germana del nuvi l'Alícia, una dona que amb el pas del temps vam tenir la sort de compartir moments magnífics de família al seu restaurant.

PLOMA

Els pares d'aquest nen havien de veure a la força que el seu fill tenia ploma, si fossin andalusos dirien que era un 'palomo cojo', però com eren catalans no van moure un dit i van deixar a la criatura tranquil·la i que les seves tendències seguissin el seu camí. Mai ni el més petit retret o al·lusió al tema fins a l'últim dia dels seus dies.

LA MILLOR INTERPRETACIÓ

Teatre és fingir amb verisme el que no sents, posar cara de por, d'èxtasi, d'alegria i fins i tot si cal plorar, es plora. Això és el que va passar en la millor interpretació de la meva vida, després de moltes setmanes d'assaig i catequesi, va arribar el dia de la funció única, amb vestuari nou i luxós. Tot el que es parlava en l'obra que interpretàvem tots, era fictici, però jo superava el tràngol amb una gran dosi de fingiment i amb cara de bleda extasiada. Res a veure el que es deia en la funció i el que jo tenia a casa amb els pares, plena d'eines màgiques que encara avui faig servir per combatre tanta mentida i hipocresia.

Els magnats i jo

Els magnats més importants de la indústria de la comunicació van acompanyar la investidura del president Donald Trump van marcar molt bé el seu territori i no ens van enganyar fingint ser unes persones diferents de les que tots vam veure com a representants de l'extrema dreta més agressiva. 

 La gran pregunta que em faig és que faig i jo fent servir gairebé tots els elements que aquests magnats posen a la meva disposició exercint un control absolut de la meva persona i sense que cap país del món civilitzat pugui posar límit a les seves pràctiques gairebé sempre amb males arts. 

 Responc a la meva pregunta: Seguiré amb ells, que podria jo fer avui sense la crossa de WhatsApp o del Gmail? Tornar ah els serveis de la companyia telefònica espanyola o al servei de correus i telègrafs doncs no, seguiré amb ells, que em controlin que facin amb les meves dades el que els plagui, com ja estan fent ara mateix, però tornar al segle XIX no estic en condicions per fer-ho.

LARA en el seu debut oficial a Lesseps 27.12.24