LA CIUTAT VELLA MÉS PROPERA PER DIVUIT ANYS LABORALS

Divuit anys treballant a la Rambla núm. 30 fan que aquesta passejada d’estiu per la Ciutat Vella reobri molts records. En aquells anys de joventut, no solament hi treballava, sinó que també freqüentava els locals amagats del barri amb amics que hi havien nascut, en plena Barcelona de la postguerra. Tot i estar atrotinat i brut, el barri tenia una brutícia romàntica; la pudor dels carrers era, a la seva manera, bucòlica i poètica. 

 Avui he tornat a recórrer aquells carrers sense sol i la decepció ha estat profunda. Hi he trobat un barri llardós, descuidat i sense ànima. Un turisme massiu ho fa malbé tot i cap dels milers de locals nous té personalitat. La meva Barcelona ha mort, aquest barri sense maquillatge, mentre que l’Eixample ha mort enterrat en una tomba de luxe. 

 Però malgrat el desencís del present, els records de cada racó continuen intactes, brillants i lluminosos dins del meu cor. 

07.09.26

 

ELS JULIÁN DEL CARRER LLEIDA 1940-1948 & 1953-1963 IA-COLOR