dilluns, 29 de maig de 2023

EM SAP GREU.

 

Em sap greu sí i malauradament no puc fer res al respecte, he d'acceptar aquest present i mostrar-me davant d'ell, així com sóc. La meva felicitat és intentar viure en un món sense miralls que repeteixen la meva imatge sense trucs ni miratges. En un món sense miralls jo sóc feliç. Quan m'hi miro en algun d'ells no em reconec i tinc vergonya del que veig. Són petits instants que no duren massa, tan aviat com puc desapareix aquell sotrac sagnant de rebuig de la meva imatge però no de la meva persona. Perquè jo m'agrado i a vegades m'agrado molt perquè en constant avançar per aquest camí curt que queda fins a arribar a la fita milloro cada dia en saber més, en estimar més, en ser més bo i sobretot en comprendre més els meus semblants. Per això em sap greu que hagis de compartir els últims anys que et queden de miquetes de joventut amb una persona amb la carcassa rovellada com la que tinc jo i això no és res comparat en el que pot deteriorar-se si és que camino un mica més per aquesta terra glorificadora de la bellesa i de la joventut. Mereixeries al teu costat un xicot vint anys més jove que tu per compensar-te de tantes imperfeccions físiques que et veus obligat a compartir cada dia. Quan jo et vaig conèixer tu tenies uns vint anys més jove que jo i això és un goig i un plaer que m'agradaria que ho tastessis per fer un acte de compensació que tant et mereixes.

dilluns, 10 d’abril de 2023

El meu nou enredo

 

El meu nou enredo És que no sé com dir-li, és una situació tan especial. Jo sortint d'una relació de dol per defunció, això va ser la primavera del 2022 i jo pensant que mai més a la vida podria endreçar la meva vida, jo plorant per dins i per fora, encara porto el seu penjoll al coll, no me'l trauré per res, van ser quinze anys de relació i el vaig plorar molt, fins a l'últim respir, ja que fins i tot li vaig fer unes fotografies per tenir aquell últim record de tota la felicitat que m'havia donat. Ara en tinc un de nou i més nou perquè és més jove tot just ens vam inaugurar la primera setmana de juliol d'aquell mateix any, jo mai hagués pensat que el podria substituir amb tanta rapidesa, però la carn és feble i aquest nou enredo que tinc en una nova situació estètica em carrega d'energia i gràcies a les bones arts del nouvingut podria dir-se que el meu goig i plaer és més intens. 

No li puc fer fotografies perquè treballa ales fosques de manera oculta i subterrània, millor dit, subaquàtica. El que sí que he pogut fotografiar és el seu cervell o comandament, molt senzill, una petita caixa discreta i anodina, mai podries imaginar la quantitat de filigranes que té aquesta caixeta en forma de taüt, potser per enterrar el record de l'altra que està allà al segon pis fent malves. Però jo el seu penjoll blau no mel trauré per res. Amb el nou flirt ja fa nou mesos que ens trobem, tot un embaràs, veurem que sortirà de tot això.

LA GENT GRAN

 


LA GENT GRAN"* "
Vam néixer el 40-50-60". 
 Vam créixer als anys 50-60-70". 
Vam estudiar els anys 60-70-80". 
 "Estàvem sortint als anys 70-80-90". 
 "Ens vam casar i vam descobrir el món als anys 70-80-90". 
 Ens aventurem al 80-90. 
 Ens estabilitzem als anys 2000. 
 "Ens vam fer més savis als anys 2010". I anem amb fermesa al 2020. 
 "Resulta que hem viscut VUT dècades diferents..." 
 "DOS segles diferents...
" DOS mil•lennis diferents... 
 “Hem passat del telèfon amb una operadora de trucades de llarga distància a videotrucades a qualsevol part del món, hem passat de les diapositives a YouTube, dels discos de vinil a la música en línia, de les cartes manuscrites al correu electrònic i WhatsApp”. 
 "Des dels partits en directe a la ràdio, a la televisió en blanc i negre i després a la televisió en HD". Hem anat al Videoclub i ara mirem Netflix. 
"Vam conèixer els primers ordinadors, les targetes perforades, els disquets i ara tenim gigabytes i megabytes a la mà als nostres mòbils o iPad".
 Portem pantalons curts durant tota la nostra infantesa i després pantalons llargs, oxfords, bermudes, etc. "Hem esquivat la paràlisi infantil, la meningitis, la grip H1N1 i ara la COVID-19".
 Vam anar amb patins, tricicles, cotxes inventats, bicicletes, ciclomotors, cotxes de gasolina o dièsel i ara fem híbrids o 100% elèctrics. 
 "Sí, hem passat per moltes coses, però quina gran vida hem tingut!" 
 Ens podrien qualificar de “exennials”; gent que va néixer en aquell món dels anys cinquanta, que va tenir una infància analògica i una edat adulta digital. 
 "Som una mena de Yaheseen-to-tot". 
 La nostra generació, literalment, ha viscut i presenciat més que cap altra en totes les dimensions de la vida. 
 És la nostra generació la que s'ha adaptat literalment al "canvi". 
 Un gran aplaudiment a tots els membres d'una generació molt especial, que serà ÚNICA." 
Un missatge preciós i ben cert que vaig rebre d'un amic. *🏹🏹*EL TEMPS NO PARA* _"
La vida és una tasca que ens hem proposat fer a casa._ _
Quan mires... ja són les sis de la tarda; quan mires... ja és divendres; quan un mira... s'acaba el mes, quan mira... s'acaba l'any; quan un mira... 
Han passat 50, 60 i 70 anys!_ _
Quan mires... ja no sabem on són els nostres amics._ _Quan mires... hem perdut l'amor de la nostra vida i ara, ja és massa tard per tornar-hi._ 
 No deixeu de fer alguna cosa que us agradi per falta de temps. 
No deixis de tenir algú al teu costat, perquè els teus fills aviat no seran teus, i tu hauràs de fer alguna cosa amb aquest temps que queda, on l'únic que trobarem a faltar serà l'espai que només es podrà gaudir amb els amics de sempre. Aquell temps que, per desgràcia, no torna mai..."_ *
El dia és avui!* *
JA NO TENIM edat per ajornar res.* 
 Tant de bo tingueu temps per llegir i després compartir aquest missatge... o bé deixeu-lo per *més tard* i veureu que no el compartireu mai! 
 Sempre junts 
Sempre units 
 Sempre Germans 
 Sempre amics

ISTVAN REINER

Una fotografia que em fa mal i dolor, la guardo aquí per mirar-la de tant en tant i meditar en el seu significat.

dissabte, 4 de març de 2023

THEOPHILE ALEXANDRE STEINLEN 1859-1923 Lausanne-Paris

Aquest artista Steinlen, aquest quadre, tot un misteri lligat a la família des de fa més de seixanta anys i ara tot de cop sabem qui és, quina és la seva obra i quin és el seu lloc en el món de l'art universal. D'aquí uns quants anys potser trenta o quaranta sabrem com acaba la pel·lícula

El primer dia que l'Aleix va dormir a Barcelona

ACADEMIE JULIAN

 

Una acadèmia del segle XIX a París, algun artista famós va tenir allí la seva formació. El nom té la seva gràcia, ho podem aplicar a la nostra família. Alguna cosa devia tenir el meu avi Julián per la formació que van tenir el meu pare així com la meva padrina i el meu oncle. Estem parlant de l'any 1900 en un matrimoni de classe treballadora per no dir obrera. La marca que el meu pare van deixar tant al meu germà com a mi és molt forta quant a l'amor a la cultura, els llibres, la música clàssica, l'opera, els museus, la natura i el bon menjar. De la meva mare tota la resta, la improvisació, l'alta política, el sentit comú i fer-se estimar. Les meves nebodes també van rebre del meu germà unes bones lliçons que mai els hi ha fet nosa. Conclusió, l'acadèmia Julián ha estat un èxit i els resultats ho demostren.