divendres, 30 de novembre del 2007

Tres grans exposicions a Barcelona

Estimat Gabriel,
Moltes vegades quan em queixo de lo provinciana que es la nostra ciutat potser tinc raó però avui m’he d’empassar les paraules ja que en aquest fi del 2007 hi han tres exposicions de primera magnitud que fan de Barcelona un plaer per els ulls i per l’anima i que per cap motiu s’han de perdre













Passió i negoci, l’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII
La Pedrera
http://obrasocial.caixacatalunya.es/
Rica, pletòrica i exquisida la mostra de tot tipus de suports artístics, pintures, marbres, dibuixos, gravats, llibres, terracotes, etc. Tot primeres figures del art plàstic del artistes de Venècia dels segles esmentats, un catàleg gloriós amb una documentació exhaustiva i cuidada al màxim































Anthony Gayton – The fall
Galeria Mito
http://www.mitobcn.com/
Fotografia d’un alt nivell pictòric, beu de les fonts de la pintura prerafaelita amb un tractament de textures molt sorprenent que fan de coixí a la gran carga eròtica com a tema perifèric de totes els obres exposades que tenen com a leitmotiv la mort amb totes les conseqüències





















MTV Con Manuel Vázquez Montalbán
Palau Robert
http://www10.gencat.net/probert/catala/exposicio/ex15_mvm.htm
Renoi quina exposició mes treballada, fer una tasca atractiva a la vista ha estat una de les fites del comissari de l’exposició que felicito de tot cor per la seva intel·ligència i fantasia, tot el mon d’aquest important escriptor esta reflectit a la perfecció als diversos i sorprenents àmbits de la mostra sense tenir que llegir cap dels seus llibres, això te un mèrit extraordinari

Les tres exposicions son gratuïtes i ens regalaran uns moments inoblidables tot aquest fi del 2007

dimecres, 28 de novembre del 2007

Chéjov asesinado en Barcelona







Querido Gabriel,
Pues si esta es mi opinión después de haber asistido a la representación que la compañía de doce actores argentinos ofrecen en el Lluire de la obra ‘Un hombre que se ahoga’ con dramaturgia y dirección de Daniel Veronese versión libre de ‘Las tres hermanas’ de Antón Chéjov
La función esta planteada sin ningún respeto a la obra original estrenada en 1901 y ofreciendo todo tipo de cambios sin ton ni son, todos los personajes cambian de sexo o sea que los personajes femeninos son interpretado por hombres y viceversa, la obra ya no transcurre en una dacha de clase media alta en decadencia sino que no transcurre en ninguna parte pero eso si vestida a lo okupa siglo XXI muy a lo banlieue de Paris, los textos son gritados o susurrados para que no se puedan escuchar y unos textos se sobreponen a los otros con lo cual la comprensión se hace dificilísima.
Que Isabel la Católica me perdone pero no puedo resistir la escuela interpretativa de los actores argentinos, son siempre amanerados por culpa de una dosis de desmesurada trascendencia que aplican a cada una de las frases, son siempre enfatuados y pretenciosos, como de vuelta de todo y poseedores de la verdad absoluta, esto en esta obra está potenciado a unos limites difíciles de digerir.
Todo el espíritu de la obra de Chéjov se pierde en un devaneo inútil de hacer un teatro moderno, he leído que esta es la obra que triunfó en el festival de Temporada Alta del año pasado, pobres de nosotros! Como seria el resto?
En la función de anoche la media de edad de los asistentes era de 35 años o sea gente joven, no hubo ningún silencio de los que se producen en las obras de este tipo motivado por la emoción del drama de los protagonistas, ah esto sí, hubo mucha risa, todas las salidas de tono a lo porteño fueron premiadas con risotadas que no venían a cuento en absoluto, en fin una función deleznable y un director a no olvidar para no reincidir en el intento.
La obra tenía una duración según el programa de una hora treinta minutos pero el dia de autos solo duró una hora veinte minutos, se ve que dependiendo de las aceleraciones que le dan al pobre y desabrido texto la cosa se acorta por puro capricho.
Premio especial de papanatismo a casi toda la crítica de Barcelona que ha resaltado la bondad de esta función y en algún caso recomendado a no perderse por ningún motivo. No entiendo nada.

dimarts, 6 de novembre del 2007

Cementiri de Père Lachaise
















Estimat Gabriel,
Avui et vull parlar de la meva passió per els cementiris de totes les ciutats i de totes les religions, no se perquè des de ben petit aquesta atracció estranya m’esgarrapa l’anima i em fa sentir en pau amb mi mateix sense cap mena de sentiment culpable per el fet d’agradar-me els monuments dedicats a la mort i a la perpetuïtat de l’esperit de la gent a traves del bell transcurs del temps.

De tots els cementiris que he passejat el mes estimat es el cementiri de Père Lachaise de Paris, l’he visitat tres voltes i encara no desisteixo de anar-hi moltes més vegades, l’ultima estada fou la mes colpidora de totes degut segur al regal de la natura que va fer que tot ell esdevingués un somni daurat per les fulles de la tardor francesa, la llum grisa del cel de Paris i el fet d’anar acompanyat de sers estimats i amants com jo d’aquesta joia perpetuadora de l’art i la cultura millor de l’historia de França del segle 19 i principis del 20

No et vull cansar en reproduir els noms tan lligats a la meva vida de les persones que allí descansen i tenen el seu trosset d’espai, ric o senzill, tan se val, son tots ells, dotzenes i dotzenes de persones que m’han ajudat a ser com soc, a estimar la vida mitjançant la mort, quina paradoxa veritat?