Uns nens asseguts al pedrís

 

Uns nens asseguts al pedrís que voreja la bassa de la masia. La casa alta de la dreta de la fotografia té molts records per a mi. Tan aviat vam anar a viure a aquest carrer ens van dir que a aquella casa hi vivia l'actor còmic Alady, el rei del Paral·lel, títol que compartia amb Carmen de Lirio, Mary Santpere i Antonio Amaya. Una de les veïnes d'aquesta casa era filla d'un amic i company de feina del meu pare que era nascuda a Portbou el mateix que el meu germà. 

També vivia en aquesta casa un xicot de la meva classe, en el meu primer any dels escolapis de Sarrià, es deia Francisco Requena Rodríguez, tenia onze anys igual que jo, era el capità de l'equip de futbol de la classe, moreno i guapo i el primer petó d'amor de la meva vida me'l va donar ell en un dels sinistres passadissos d'aquella fortalesa. L'idil·li va durar poc perquè al següent curs ell junt amb la seva família pares i germà, més gran que ell, van emigrar a Veneçuela per qüestions de negocis. També va ser el primer disgust de caràcter sentimental. Mai em va escriure ni he sabut res d'ell.

Ca l'Alegre era el nom

 

Ca l'Alegre era el nom de la masia que hi havia en l'espai entre les places de Lesseps i la de La Creu. L'any 1961 va ser quan van demolir tot el que hi havia edificat i ho van enjardinar per unir les dues places i va quedar com a nom definitiu el de Lesseps. A mi el canvi em va agradar molt, però també m'agradava veure la vida de la masia perquè jo he tingut poc contacte amb la pagesia.

Dia de Sant Medir, 3 de març

 

Dia de Sant Medir, 3 de març, i la monumental façana del cinema Roxy on hi anava amb la meva iaia, i després tot sol. Quan jo era petit al carrer Gran de Gràcia hi havia 3 cines, el Mundial, avui gimnàs DIR, el Proyecciones, i el Selecto, el meu preferit perquè feien sempre dues pel·lícules i una hora de 'variedades' (vedets, còmics i folklore).

Així és com la vaig conèixer.

 

Així és com la vaig conèixer. M'estic referint la boca del metro, estació Lesseps en una visió posterior. La mida de la vidriera gran de l'estació correspon a la mida del gran ascensor al servei dels usuaris. Pels cotxes que es veuen a la fotografia estimo que la foto és feta a finals dels anys cinquanta. L'edifici baix que mig es veu darrere l'estació del metro anys més tard va ser convertit en un bingo que va donar vida al barri seguint la moda del seu temps, jo no hi vaig entrar mai, però.

La sumptuosa estació del Metro

La sumptuosa estació del Metro origen de la primera línia de metro de Barcelona origen Lesseps, amb dos destins finals Fernando (Rambles) i Correos (Via Laietana) a l'estació Aragon (ara Passeig de Gràcia) es bifurcaven. Jo ja no vaig conèixer aquesta estació al mig de la plaça amb tants vidres i tants guarniments, fals estil modernista. Aquesta línia es va anomenar d'entrada Gran Metro. La casa que es veu al fons de la foto és l'última casa de Gran de Gràcia i a la cantonada dels baixos hi havia una botiga de queviures d'uns que van venir de Lleida i van anomenar Colmado Farga, anys més tard quan els pares es van fer vells, el fill petit va canviar el 'colmado' per una pastisseria que amb els anys seria origen d'un negoci important de Catalunya: Farga, Farggi

Aquí tenim una bona fotografia

 

Aquí tenim una bona fotografia feta des d'una avioneta o helicòpter on podem veure la plaça Lesseps com un carrer ample (X), també es veu el final del meu carrer (A), una caseta petita, que era una casa de cites de l'època i que els nens de col·legi anàvem a veure quan les finestres que donaven al carrer estaven obertes, i les minyones canviaven els llençols després de cada servei i ens imaginàvem veient la cambra a llum de dia totes les coses que allí passaven (B), el cinema Roxy, un dels més grans de Barcelona (C), una masia amb conreu i animals i on la línia del tramvia 50 donava la volta per tornar cap a l'origen a la plaça Espanya (D), les cotxeres i tallers del metro (E), i en primer terme la plaça de la Creu, on anava a jugar acompanyat de la meva iaia i que també em portava al cine Roxy. (F).

La plaça Lesseps de fa cent anys

 

La plaça Lesseps de fa cent anys, encara que la gent de Gràcia l'anomenaven els Josepets era llarga i estreta tal com la vaig conèixer jo quan vam venir a viure a aquest barri. 

Aquesta fotografia està agafada del que es podia veure a la meitat nord de la plaça, l'església a l'esquerra, Avinguda República Argentina amb els tramvies i una casa bonica de veïns amb una cúpula estrambòtica que ara no té. 

La casa de la dreta en primer terme era una delegació governamental i anys més tard en fer la gran transformació de la plaça va desaparèixer, però als 1950 quan anava la collegi de La Salle que estava al costat dels Josepets, encara hi era.

Aquesta és la fotografia

 

Aquesta és la fotografia de fa uns cent cinquanta anys, és la més antiga que he vist de l'espai que anys més tard ocuparia el que anomenarien Plaça Lesseps. 

L'església dels Josepets és la que donaria nom a la zona i s'erigiria en el monument més antic de Gràcia situat al nord de la vil·la i que avui és pràcticament molt similar al que podem veure a la fotografia. 

El turó pelat que es veu al fons de la fotografia és el Putxet avui jardí i bosc frondós que dona vida al barri.

La plaça LESSEPS i les seves transmutacions

 

 

 Aniré explicant per les fotografies antigues que anat trobant els meus records del lloc on he viscut quasi tota la meva vida i que sense voler estimo intensament i m'hi sento lligat i com a casa.

Declaració de principis

Treballo unes cinc o sis hores al dia, fins i tot festius a l'ordinador amb els meus vídeos d'art, cosa que m'omple i dona molt sentit a la meva vida, també m'agraden els massatges, i per descomptat anar al club de natació almenys dues vegades per setmana. Ho passo bé anant als diferents súpers a comprar menjar i això és gairebé cada dia, no m'agrada això de la compra setmanal. I després, cuinar escoltant la ràdio em distreu i em plau. De tant en tant agafo els pinzells i faig alguna ocurrència perquè em surt de mi o perquè és un encàrrec. En acabat hi ha el fet de buscar pel•lícules o programes per omplir la nit, ja que amb el meu marit sortim fora rarament. Això és la vida que vull i la vida que m'agrada i prescindir d'alguna d'aquestes coses seria un daltabaix moral difícil d'assumir.

Trabajo unas cinco o seis horas al día, incluso festivos en el ordenador con mis vídeos de arte, lo que me llena y da mucho sentido a mi vida, también me gustan los masajes, y por supuesto ir al club de natación por lo menos dos veces por semana. Lo paso bien yendo a los diferentes súpers a comprar comida y eso es casi todos los días, no me gusta esto de la compra semanal. Y después, cocinar escuchando la radio me distrae y me complace. De vez en cuando cojo los pinceles y hago alguna ocurrencia porque me sale de mí o porque es un encargo. Luego está el buscar películas o programas para llenar la noche, ya que con mi marido salimos fuera raramente. Esto es la vida que quiero y la vida que me gusta y prescindir de alguna de estas cosas sería un descalabro moral difícil de asumir.

Primera exposició Galeria El Centauro Sitges juliol-agost 1975

Programa de mà de la primera exposició

Primer treball escolar Escolapis Sant Antoni 1947