dilluns, 18 de març del 2019

FEDE: Musicals sense pare ni mare 6


 

 

 

 

 


 

 

 

 

RICHARD ADLER (1921-2012)














El nom de aquest compositor te que anar sempre lligat al de Jerry Ross (1926-1955), mort prematurament als 29 anys de bronquitis complicada, ja que tots dos, apart de una revista, van fer dos dels millors musicals que s'han vist mai a Broadway, revisats varies vegades i portats al cinema: "The pajama game" i "Damn Yankees!" i  Ross (jueu de religió, com també Adler, i fill de immigrants rusos) pel seu conte va composar 250 cançons. Els títols composats després de la mort de Ross no li van mantenir la fama asolida amb ell. Adler sol va composar musicals per a la TV-USA sense gaire èxit.

Kwamina- 1961- musical (protagonitzat per la seva segona dona, la soprano anglesa Sally Ann Howes, va esser un fracàs amb no mes que 32 funcions, però va esser gravada).

Disposo de totes les seves gravacions originals, diverses versions, i les adaptacions al cine i els seus "soundtracks". 










 

 

 

 

JOHN KANDER (1927-encara viu)















Compositor nord-americà jueu, intimament lligat al lletrista també nord-americà i jueu Fred Ebb (1928-2004), des-de el seu segon treball per a la escena musical i fins a la mort d'aquest últim. Posteriorment va seguir composant i estrenant fins als nostres dies en que encara es actiu. Ambdós han estat mentors de Liza Minnelli i li han creat meravelles musicals com la cançó "New York, New York" i diversos musicals, encara que el més conegut "Cabaret" no el va poder estrenar ella, però si va esser la protagonista de la adaptació per al cinema.

A family affair - 1962- musical (primer estrena musical encara sense Ebb com a lletrista, en cartell no mes al llarg de 65 funcions mes 5 "previews", encara que contava amb Eileen Heckart i unes primerenques Bibi Osterwald i Linda Lavin): Va esser gravada però no tinc aquesta gravació.
Flora, the red menace - 1965- musical (debut a Broadway de Liza Minnelli i gran èxit personal amb Tony com a millor intèrpret, encara que no va esser composada per a ella si no per a Barbra Streisand i es van fer no mes que 87 funcions, amb una partitura no gaire destacada, però que ja apunta els grans triomfs posteriors).Tinc la gravació original i el revival.
The act- 1977- musical (amb Liza Minnelli com intèrpret en solitari i nou Tony, pesi a que va començar les primeres funcions amb play-backs i va esser un escàndol , la mùsica es bona i Minnelli llueix, tinc la gravació)
The rink- 1984- musical (amb Liza Minnelli i Chita Rivera fen de filla i mare, èxit mitjà, però va esser gravada i tinc la versiò).

Els grans triomfs de Kander y Ebb van esser "Cabaret" i "Chicago" i aquest últim ha tingut constants revivals. Tots dis títols van esser portats al cinema, però no tenen temàtica original. Tinc moltes gravacions de tots dos èxits i els seus films i "soundtracks" .


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MITCH LEIGH (1928-2014)















Music nord-americà de nom original Irwin Michnick. No puc asegurar que fos jueu, però el seu cognom va pensar que ho fos. La seva producció per a la escena musical va molt lligada al lletrista Joe Darion amb qui va crear "Man of La Mancha" que va arribar a les 2328 funcions durant la seva estrena, mes els circuits i els revivals, amb el gran baríton i actor cinematogràfic Richard Kiley, encara que va esser José Ferrer el que més la va interpretar, mes de 4 anys.  S´han fet moltes gravacions, inclús una amb Marilyn Horne i altra amb Plácido Domingo. Les tinc totes i la seva versió per al cine i "soundtrack".

Chu-Chem- 1966- musical (original encara que lliugerament inspirat en un viatge que Leigh va fer a Kaifeng fu -China-, fracàs total encara que contava amb Molly Picon, i James Shigeta, reconeguts com estrelles del Broadway musical, y el gran coreògraf Jack Cole)
Sarava-  1979- musical (altre fracàs encara que contava amb una partitura molt interesant).

Va continuar composant títols per a Broadway però mai superaven els "try-outs" i no s'estrenaven, encara que contés amb estrelles com José Ferrer i Barbara Cook. Va dedicar-se a a arranjar i composar melodies per anuncis de TV  i cançons fins el resta dels seus dies.









 

 

 

 

 

CHARLES STROUSE (1928-encara viu i actiu)















Aquest novaiorquès jueu es un dels mes prestigiosos musics incorporats al musical de Broadway des-de 1960, de la última (o penúltima) fornada de grans compositors del teatre musical. La seva producció va ìntimament lligada al lletrista Lee Adams.  Es autor de música popular, de càmera i de dues òperes, una per infants ("The nightingale") que va estrenar Sarah Brightman a Anglaterra amb gran èxit a i es va gravar.

A pound in your pocket- 1959- musical (estrenat a Florida)
Bye bye, Birdie- 1960- musical (inspirat en la incorporació al exercit de Elvis Presley, però amb argument totalment original, gran èxit i la seva importància ha crescut amb el pas dels anys, gracies a una partitura gloriosa, uns ballets magnífics coreografiats per en Gower Champion i uns protagonistes ideals, portada al cine dos cops i revisada en diverses gravacions i representada arreu e inclús per estudiants i amateurs). Tinc múltiples registres i els dos films que ha originat i les seves bandes sonores. La seva seqüela "Bring back, Birdie", va esser un fracàs sense arribar a les 30 funcions, pesi a Donald O'Connor i Chita Rivera que va repetir personatge.
Six- 1971- musical (off-Broadway fracàs)
A Broadway musical- 1978- musical (un altre fracàs)
Rags- 1986- musical (altre fracàs, amb 4 funcions. però la qualitat musical va originar una gravació amb Julia Migenes en lloc de Teresa Stratas i Larry Kert del cast original)
Lyle, Lyle, cocodrile- 1988- musical (fet per a la TV i estrenat en teatre a Albany, fracàs de nou)
The future of the American Musical- 2004- opera (estrenada al Eastman School sense repercussió comercial)
Real men -2005- musical (estrenat a Miami, sense repercussió popular)
Studio- 2006- musical (estrenat a Chicago, però sense arribar a Broadway)
Martin,a new American Musical- 2011- musical (estrenat a Miami, sense noticies)

A mes a mes va escriure "revues", cançons populars i segueix fent-ho i ho farà fins que es mori, encara que passarà a la historia per "Bye bye, Birdie" i el colossal èxit de "Annie" -2377 funcions en la versió original- que te varies seqüeles i no para de tenir revivals i estrenes arreu. Tinc un fotimer dels seus musical, no inclosos aquí i dels inclosos en diverses gravacions.

 

 

 

 

 

 

 

 

JERRY BOCK (1928-2010)
















Compositor nord-americà de religió jueva, autor d'un dels mes grans èxits americans de Broadway: "Fiddler on the roof". Guanyador de molts premis per musicals molt valorats com "Fiorello!" (New York Drama Critic's Circle Award, Tony i Pulitzer de 1960, com a millor drama i musical), "She loves me" (Grammy per el registre del OBC) i el citat "Fiddler on the roof" (Tony al millor compositor i lletrista i el New York Drama Critic's Circle Award al millor musical) i un Emmy per a la cançó infantil "Wonder pets!", escrita per a la TV, apart de diverses nominacions. Va començar a escriure musicals quan estudiava a la Universitat de Wisconsin:Madison i va debutar a Broadway en 1955. La major part de la seva producció va esser reeixida i amb èxit, però també va tenir algun fracàs. Disposo de totes les gravacions importants i la versió per al cine de "Fiddler...") i el seu "soundtrack". Va composar, com la majoria de músics de Broadway, per a diverses "revues" i per a la televisió. La seva col.laboració amb el lletrista Sheldon Harnick va donar lloc a grans èxits. 

Big as life- ?- musical (estrenat a la Wisconsin-Madison University -desconec l'any- i seguidament a Chicago, arran d'un tour).
Mr Wonderful- 1956- musical (a major gloria de Sammy Davis que interpretava un famós cantant fictici -Charlie Welch- donant peu a la interpolació de temes coneguts d'altres compositors; la cançó títol va esser un gran èxit i es va convertir en un standard, Chita Rivera hi era al repartiment).
The body beautiful- 1958- musical (fracàs amb sols 60 funcions, pesi a contar amb una partitura molt agradable i al famós "star" de Hollywood Steve Forrest, germà de Dana Andrews que no mes va cantar un cop al cinema -"State fair"- havent estudiat per cantar òpera com a bariton). Va esser registrat i va cridar la atenció dels productors del futur  "Fiorello!", una meravella musical de Bock.
Man in the moon- 1963- musical (no va esser èxit)
Smiling the boy fell dead- 1961- musical (un altre fracàs, no mes 20 funcions)
Never too late- 1962- play (Bock va escriure la música que subrallava el text parlat, amb Paul Ford i ;Maureen O`Sullivan, èxit total amb 1007 funcions)
To Broadway with love- 1964- musical (un altre títol sense el favor popular)