Els que em coneixen saben que només llegeixo el diari ARA i si el llegeixo és principalment per tres firmes a les que hi estic enganxat i necessito rebre la meva dosis diària. Avui aquests tres periodistes Empar Moliner, Iu Forn i Sebastià Alzamora (rigorós ordre alfabètic si us plau) s’han conjurat i li han dedicat al molt estimat arquebisbe de Tarragona el seu temps i el seu saber per les precioses perles que ha deixat anar per parlar dels homes homosexuals de conducta reprovable y a les dones de marits amb complexa d’Edip, en fi llegiu si teniu uns minutets y copseu tanta ironia fina mediterrània.
Gais inadequats
EMPAR MOLINER | Actualitzada el 25/01/2012 00:00
L'arquebisbe de Tarragona va deixar anar, en una magnífica entrevista amb l'Ariadna Oltra a TV3, diversos clàssics del gènere litúrgic. Que les dones ja poden anar dient missa que no diran missa i que els gais (tot i que els hem de respectar com a persones) tenen comportaments "que no són adequats".
A mi, que les dones no puguin dir missa em sembla lògic. L'Església és un club privat que té unes normes arcaiques i sexistes. Entre aquestes normes hi ha fuetejar-se, no autosatisfer-se sexualment, fer dejuni, cobrar les almoines en negre, trobar sacrílegs els llibres de Dan Brown (aquí potser ens podríem posar d'acord) i, el que és pitjor, beure vi en una copa que no és de vidre. Però que critiqui el comportament inadequat dels gais a la societat ja em sembla més inadequat. "No es pot dir, en la vida sexual, això no és bo?", es preguntava l'home de Déu. I la resposta és "Sí, i tant". Preguntem-nos, doncs, per què són inadequats els comportaments dels gais. Perquè no s'amaguen? Perquè surten a fer copes i s'agafen de la mà en lloc de dissimular, com abans, que si es volien tocar es deien: "Ei, machote !"? Perquè van als bars d'ambient en lloc de patir en silenci? Perquè són pares de família? Suposo que sí.
Per tant, si hom és gai i no vol molestar l'arquebisbe, li aconsello que s'ordeni sacerdot. I un cop ordenat, ha de procurar dur una vida de sacrifici lluny del Gaixample i dels cines on hi fan Brokeback mountain . I allà, al monestir, compartir taula i gimnàs amb altres homes, però sense pensar coses lletges. I arribar, gràcies a aquesta virtut, a ser el nou papa de Roma. I aleshores, finalment, tenir un comportament del tot adequat: posar-se una túnica i unes sabates vermelles (de Prada) com les d'en Ratzinger i aconseguir, com ell, ser considerat per la revista Square "un dels europeus més ben vestits del 2007".
Fotre o no fotre cas a un arquebisbe
IU FORN | Actualitzada el 25/01/2012 00:00
Jaume Pujol treballa d'arquebisbe de Tarragona. Dilluns va anar a Els matinsde TV3 i, en qualitat de representant oficial de l'Església cristiana catòlica, va dir el que pensa. Ahir, l'arquebisbe Pujol va rectificar i matisar una de les afirmacions. Concretament la relativa als homosexuals. On havia dit "tenen un comportament inadequat" ara diu "la seva actitud no és correcta, però no vull que se'm malinterpreti, i si algú s'ha sentit ofès, li demano perdó. A mi quan em pregunten m'agrada contestar, i no m'agrada callar les coses, però no vull faltar el respecte a ningú i encara més quan tinc tanta gent coneguda que tenen aquestes coses". No consta cap rectificació o matisació, però, sobre altres frases com "les dones han de cuidar els marits com si fossin el fill més petit" o "les dones no fan missa de la mateixa manera que jo no puc tenir fills".
Passa sovint que quan algun membre destacat de l'Església diu el que realment pensa, la polseguera tapa els campanars. Però la pregunta és: tenen dret a fer-ho? Per descomptat. Només faltaria. Ara bé, com a ciutadans, hi ha dues maneres d'afrontar-ho. Ho explicaré amb la metàfora del capipota. Imagini que a vostè no li agrada el capipota i hi ha un club on cada dia s'afarten de capipota. Hi aniria? No, oi? I, oi que els ignoraria i deixaria que explotessin de capipota? Doncs aquí el mateix. Vostè és creient? No? Per tant, el que digui l'arquebisbe, com si ho diu el Papa, no l'afecta gens. És diferent si a vostè l'agrada molt el capipota, es fa del club i descobreix que en comptes de cap i de pota de vedella fan servir galtes de cangur. Llavors vostè el que ha de fer és marxar del club. Si l'arquebisbe continua dient bajanades, però es queda sol, potser canviarà el discurs i s'acostarà a la gent. Bé, i de passada potser es preocuparà més dels homosexuals. Concretament dels de la seva confessió que abusen i violen nens.
Preguntes per a un arquebisbe
SEBASTIÀ ALZAMORA | Actualitzada el 25/01/2012 00:00
El premi Alabat Sia Déu de la setmana se l'endú per aclamació l'arquebisbe de Tarragona, monsenyor Jaume Pujol, que es va cobrir literalment de glòria divina amb les seves declaracions de dilluns a Els matins de TV3 sobre violència domèstica i homosexualitat. El rosari d'opinions desgranat per l'arquebisbe és tan suculent que mereix fer-ne la sinopsi, no sigui cosa que ens hi perdéssim. Aquesta dignitat eclesiàstica considera, a saber: que les dones han de mirar els seus marits com "el més petit dels seus fills" (com a torna, els marits han de veure "un tresor" en les seves mullers); que el sacerdoci femení no és admissible perquè, en aquesta vall de llàgrimes, "cadascú té la seva funció" i les dones no poden oficiar la missa pel mateix motiu que ell no pot ser una dona ni portar fills al món, i, last but not least , que els "comportaments homosexuals no són adequats per a la persona ni per a la societat". En vista del rebombori i de la polseguera aixecada, el prelat va voler matisar ahir aquesta última opinió i ho va acabar de compondre: "Respecto totes les persones, tinguin la inclinació que tinguin, i més quan tinc tanta gent coneguda que tenen aquestes coses".
Quines coses que té la gent, eh, monsenyor? Si no li fa res, m'agradaria plantejar-li alguns dubtes de catequesi. ¿Els homes que peguen a les seves dones, o les maten, ho fan perquè a elles se'ls va descuidar de tractar-los com el més petit dels seus fills? I un de més inquietant: ¿els homes que no són tractats per les seves dones (perdó: pel seu tresor) com criatures de bolquers estan predestinats a maltractar-les? Dispensi l'atreviment, tinc més qüestions: ¿oficiar missa és una funció biològica, com gestar o parir?, ¿li sembla que és una comparació adequada? Però, vaja, el que a vostè no li sembla adequat és el que en diu "comportament homosexual": ¿ser homosexual és un comportament? ¿I ser heterosexual també ho és? Quina mena de comportament és el d'una dona heterosexual que no tracta el seu marit com al més petit dels seus fills? Quin càstig mereix? I encara una de personal, monsenyor: quan vostè esmenta la seva mare, o les seves germanes, per justificar les coses que diu, ¿no sent una mica, almenys una mica, d'incomoditat, com si els hàbits li anessin justos?
Si vostè llegeix això, monsenyor, potser pensarà que es tracta del típic i fàcil escrit anticlerical. No ho és, cregui'm. Al contrari: són les religions monoteistes -com el cristianisme, l'islam i el judaisme- les que ho posen fàcil amb la seva obsessió per controlar i dirigir la vida íntima de les persones, on mai s'havien d'haver ficat i amb tot el mal que hi han fet. No serà la primera vegada que recordem en aquesta columna l'evangelista Mateu (23, 27-32): "Sou semblants a sepulcres blanquejats, que per fora semblen brillants per als homes, però realment, a l'interior, són plens dels ossos dels morts i amb tota la brutícia". Per dir-ho un altre cop en paraules seves, monsenyor, reflexionem sobre això.