dimecres, 21 de març del 2018

Paraules pel Ricard de Jordi Agustí




Gràcies en nom de la família per ser aquí acompanyant-nos...

L'amor a l'aigua , l'amor a la família i l'amor a Déu eren i són tres pilars fonamentals del Ricard. Del Ricard fill, del Ricard marit, del Ricard pare, del Ricard avi, del Ricard besavi, del Ricard sogre, del Ricard germà, cunyat, tio, del Ricard amic. 

L'aigua una font de vida que l'ha inspirat tota la vida i que el feia feliç. Des de la seva infància a Portbou, en temps difícils,   amb els seus estimats pares, i on es refugiava a les tres platgetes. Allà va aprendre a nedar, una de les seves grans passions, que el va portar més tard fins i tot a competir en l'esport de la natació. Passant també per Girona on l'aigua del riu onyar el va captivar, com la ciutat. Llocs de referència pel Ricard. Sempre tenia històries per explicar i anhels per anar-hi de visita. Com també Valldoreix on va viure molts estius familiars. I amb tot, sempre duia Catalunya al cor. 

L'aigua també va estar present en la seva feina a la lampisteria on entre altres coses reparava fuites d'aigua perquè l'aigua, un bé essencial,  arribés a les cases de tothom, una feina de servei als altres.
I en les seves estones lliures buscava la pau i la felicitat al Racó, amb família, amics i contemplant el seu mar. I sobretot pescant.  Era feliç quan ensenyava el que havia pescat tot satisfet. I és que era pacient i tot ho vivia en plenitud. 

El RIcard era una persona il.lustrada i gran conversador, les sobretaules es podien fer llargues si el fil de conversa donava per molt. Sempre estava a punt per explicar les seves vivències personals i espirituals i per donar consells d'home savi. Va trobar en Déu i en l'Evangeli la manera de canalitzar la seva espiritualitat. No hi havia diumenge que no fes un comentari de l'evangeli tal com ell ho entenia actualment. Fins i tot va fer el seu Pare Nostre particular.
Va fer durant molts anys una gran feina de servei a la comunitat educativa, en concret a l'Escola Pia, i també a la comunitat pastoral de les parròquies del barri de Sant Antoni. Va ser la seva manera de donar-se als altres durant molts anys. Època en que va fer grans amistats. 


L'amor a la família era immens. Es va enamorar de la Roser i no ha deixat d'estimar-la i de cuidar-la fins a l'últim moment. L'amor de la seva vida. 
 Va estimar i estima els seus cinc fills amb bogeria i amb la pèrdua massa aviat del Ricard i de l'Anna  un trosset del seu cor va marxar amb ells. La Laura, la Gemma i la Roser eren, són un tresor per ell. S'omplia de goig sempre que parlava amb elles i d'elles. Es delia també pels seus néts a qui explicava històries que els captivaven i també per els besnéts que recentment han arribat. Gaudia al màxim quan reunia tota la família ...una extensa família. La seva cara irradiava felicitat. Estimava amb bogeria i sempre estava al cas del que fèiem cada membre de la família. Sempre seràs Ricard, un exemple d'amor i de bona i gran  persona per tots nosaltres. 

Gràcies per estimar-nos tant Ricard! Que tinguis un bon cel! No t'oblidarem mai!

dijous, 8 de març del 2018

Macki & Mucki






A la Alemanya  dels anys 50 un fabricant de joguets va treure al mercat uns ninots que representaven a una família de porcs espí que es van fer enormement  famosos.

Els van anomenar la família Porc espí (Hedgehog en anglès) amb noms personalitzats de Macki, Mecki, Micki, Mucki.

Serveixi això com preàmbul al que ve ara. Sobre els anys 50 el govern alemany va enviar una delegació de mercaderies a la Fira de Mostres de Barcelona, la del més de juny i com el meu pare era el que feia tota la importació i el despatx de duanes, va estar molts dies treballant per la delegació alamana a la Fira, quan el Pavelló alemany va estar muntat i a punt d’inauguració en agraïment li van regalar al meu pare unes quantes coses, que recordi tres porcellanes Hummel, que encara estan a casa sense macula i un ninot de joguet, Mecki el pare de la família esmentada.

En arribar a casa el meu pare m´ho va donar i m’explicà que havia vist a tota la família de ninots i que li havien donat el més gran, jo en aquells moment s deuria tenir 12 anys i l’Anna encara estava a la panxa de la Roser, per lo que el nen de la casa encara era jo.
Tota aquesta escena a que em refereixo tingué lloc a Valldoreix en un dels primers estius que allí estiuejavem.

El ninot Mecki va estar al meu dormitori molts anys, el trobava molt graciós i ben fet i per ser el primer nino de la meva vida sempre més li he tingut un record entranyable recordant la seva carona  de bon jan.

Ara fem un salt de moltíssims anys. Sempre li havia parlat al Francesc d’aquell ninot tan graciós que havia portat el pare a casa i una vegada per Internet o per la TV alemanya veig altre vegada aquella imatge tant perduda i li mostro a en Francesc... i passen els anys.

El darrer divendres estava  jo esperant al Fr. A l’Auditori per un concert de la OBC i veig que arriba amb una bossa de plàstic color verd d’aquelles tan barroeres i em diu ‘tanca els ulls’ i de la bossa van sortir els fills d’aquell Mecki que jo tenia a Valldoreix.

En Francesc anant a l’Auditori va passar per els Encants de les Glories i regatejant amb el marroquí  que tenia aquestes peces les va arrancar per 10 euros la parella.
Ara el decorador de la casa les ha posat a la paralleta en una urna de vidre i els hi ha fet una mica de jardinet, perquè l’amiga Brigitte ens ha dit que allí multipliquen per 10 o 15 el preu que ha pagat el meu company per elles. A la fi torno a tenir a casa uns porcs espí.