Macki & Mucki

A la Alemanya  dels anys 50 un fabricant de joguets va treure al mercat uns ninots que representaven a una família de porcs espí que es van fer enormement  famosos.

Els van anomenar la família Porc espí (Hedgehog en anglès) amb noms personalitzats de Macki, Mecki, Micki, Mucki.

Serveixi això com preàmbul al que ve ara. Sobre els anys 50 el govern alemany va enviar una delegació de mercaderies a la Fira de Mostres de Barcelona, la del més de juny i com el meu pare era el que feia tota la importació i el despatx de duanes, va estar molts dies treballant per la delegació alamana a la Fira, quan el Pavelló alemany va estar muntat i a punt d’inauguració en agraïment li van regalar al meu pare unes quantes coses, que recordi tres porcellanes Hummel, que encara estan a casa sense macula i un ninot de joguet, Mecki el pare de la família esmentada.

En arribar a casa el meu pare m´ho va donar i m’explicà que havia vist a tota la família de ninots i que li havien donat el més gran, jo en aquells moment s deuria tenir 12 anys i l’Anna encara estava a la panxa de la Roser, per lo que el nen de la casa encara era jo.

Tota aquesta escena a que em refereixo tingué lloc a Valldoreix en un dels primers estius que allí estiuejavem.

El ninot Mecki va estar al meu dormitori molts anys, el trobava molt graciós i ben fet i per ser el primer nino de la meva vida sempre més li he tingut un record entranyable recordant la seva carona  de bon jan.

Ara fem un salt de moltíssims anys. Sempre li havia parlat al Francesc d’aquell ninot tan graciós que havia portat el pare a casa i una vegada per Internet o per la TV alemanya veig altre vegada aquella imatge tant perduda i li mostro a en Francesc... i passen els anys.

El darrer divendres estava  jo esperant al Fr. A l’Auditori per un concert de la OBC i veig que arriba amb una bossa de plàstic color verd d’aquelles tan barroeres i em diu ‘tanca els ulls’ i de la bossa van sortir els fills d’aquell Mecki que jo tenia a Valldoreix.

En Francesc anant a l’Auditori va passar per els Encants de les Glories i regatejant amb el marroquí  que tenia aquestes peces les va arrancar per 10 euros la parella.

Ara el decorador de la casa les ha posat a la paralleta en una urna de vidre i els hi ha fet una mica de jardinet, perquè l’amiga Brigitte ens ha dit que allí multipliquen per 10 o 15 el preu que ha pagat el meu company per elles. A la fi torno a tenir a casa uns porcs espí.