Mirall Trencat de Julianen

dissabte, 30 de novembre de 2019

Els musicals de ma vida

Publicado por julianen Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2021 (1)
    • ►  de febrer (1)
  • ►  2020 (37)
    • ►  de desembre (6)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (4)
    • ►  d’abril (9)
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (2)
  • ▼  2019 (15)
    • ►  de desembre (1)
    • ▼  de novembre (2)
      • Els musicals de ma vida
      • Josep Bofill, obra recent
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2018 (15)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (4)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2017 (16)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (2)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2016 (15)
    • ►  de desembre (3)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (3)
    • ►  de maig (1)
    • ►  de febrer (1)
  • ►  2015 (45)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (3)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (21)
    • ►  de maig (2)
    • ►  de març (5)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2014 (51)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (11)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (9)
    • ►  de març (7)
    • ►  de febrer (3)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2013 (50)
    • ►  de desembre (5)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (6)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (2)
    • ►  de juny (4)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (5)
  • ►  2012 (48)
    • ►  de desembre (7)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  d’agost (16)
    • ►  de juliol (2)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2011 (43)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  de novembre (8)
    • ►  d’octubre (3)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (6)
    • ►  de febrer (4)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2010 (56)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (9)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (6)
    • ►  de juny (7)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (7)
    • ►  de març (3)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2009 (64)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (10)
    • ►  de setembre (4)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (7)
    • ►  de juny (8)
    • ►  de maig (7)
    • ►  d’abril (5)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (4)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2008 (33)
    • ►  de desembre (4)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (5)
    • ►  de febrer (5)
    • ►  de gener (6)
  • ►  2007 (25)
    • ►  de desembre (3)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  d’octubre (19)

Dades personals

La meva foto
julianen
La vida es com un mirall quan et mires per primera vegada et veus jove, maco i el que veus reflectit es l’imatge potent i il•lusionada del teu jo més decidit, desprès mica a mica el temps i la pols va esguerrant l’idíl•lica pel•lícula que tu t’havies fet i el mirall poc a poc es va trencant i tan sols pot resistir-ho gracies al calor i el color que et donen, a vegades, els amors, els amics i la família i sempre l’art, la musica, els llibres, el cinema i el teatre. Gracies Rodoreda
Visualitza el meu perfil complet

La meva llista de blogs
Tema Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.