Em sap greu sí i malauradament no puc fer res al respecte, he d'acceptar aquest present i mostrar-me davant d'ell, així com sóc. La meva felicitat és intentar viure en un món sense miralls que repeteixen la meva imatge sense trucs ni miratges. En un món sense miralls jo sóc feliç. Quan m'hi miro en algun d'ells no em reconec i tinc vergonya del que veig. Són petits instants que no duren massa, tan aviat com puc desapareix aquell sotrac sagnant de rebuig de la meva imatge però no de la meva persona. Perquè jo m'agrado i a vegades m'agrado molt perquè en constant avançar per aquest camí curt que queda fins a arribar a la fita milloro cada dia en saber més, en estimar més, en ser més bo i sobretot en comprendre més els meus semblants. Per això em sap greu que hagis de compartir els últims anys que et queden de miquetes de joventut amb una persona amb la carcassa rovellada com la que tinc jo i això no és res comparat en el que pot deteriorar-se si és que camino un mica més per aquesta terra glorificadora de la bellesa i de la joventut. Mereixeries al teu costat un xicot vint anys més jove que tu per compensar-te de tantes imperfeccions físiques que et veus obligat a compartir cada dia. Quan jo et vaig conèixer tu tenies uns vint anys més jove que jo i això és un goig i un plaer que m'agradaria que ho tastessis per fer un acte de compensació que tant et mereixes.