dimecres, 18 de maig del 2016

El miracle de la llum






La llum ens sorprèn quan ella vol i quan menys t’ho esperes com ha estat aquest diumenge mentre estàvem dinant.

Tot de sobte el bust del emperador Adrià que tenim decorat de vermell gamba a la planxa i coronat amb ferro rovellat a la manera gòtica, va agafar una llum molt especial ja que un raig de sol que es filtrava per la teulada li donar una especial lluminositat a la seva part dorsal i que reflectida a la paret de rajola de Valencia el va transformar per uns instants en un ser màgic adornat amb un aura del tot irreal.

L’Adrianito, nom familiar que li em posat a l’emperador romà així com a moltes altres andròmines que tenim per la casa batejades amb tendre humor,  porta amb nosaltres al voltant de vint anys mai havia lluït d’una forma tant esplendent, aquell raig de irreal llum em va fer recordar una historia que em van explicar al temple de Abu Simbel, on digueren que un dia cada any i a una hora concreta un raig de sol entra per la porta del temple i travessa tota la llarga columnata fins anar a parar a sobre de l’ imatge del faraó Ramses II il·luminant-lo per breus segons i donant un espectre màgic a la foscor tenebrosa del temple egipci.

De ben segur que aquesta conjunció solar a casa i al damunt del bust del romà, no la tornarem  a atrapar-la i encara gràcies que l’efecte òptic va durar prou de temps com per deixar-me fer aquestes dues fotografies.

Com a coda final diré que l’emperador Adrià és de tots els seus companys de trona és el que millor m’escau, per moltes raons, va néixer a Itàlica (ara Sevilla), va ser un seguidor y promotor de la cultura hel·lènica a l’imperi romà, va posar de moda la barba masculina en el senat, va tenir d’amant la criatura mes preciosa i mitificada de l’historia de la homosexualitat, el bell Antinous.