dimecres, 31 de gener del 2024

Uns nens asseguts al pedrís

 

Uns nens asseguts al pedrís que voreja la bassa de la masia. La casa alta de la dreta de la fotografia té molts records per a mi. Tan aviat vam anar a viure a aquest carrer ens van dir que a aquella casa hi vivia l'actor còmic Alady, el rei del Paral·lel, títol que compartia amb Carmen de Lirio, Mary Santpere i Antonio Amaya. Una de les veïnes d'aquesta casa era filla d'un amic i company de feina del meu pare que era nascuda a Portbou el mateix que el meu germà. 
També vivia en aquesta casa un xicot de la meva classe, en el meu primer any dels escolapis de Sarrià, es deia Francisco Requena Rodríguez, tenia onze anys igual que jo, era el capità de l'equip de futbol de la classe, moreno i guapo i el primer petó d'amor de la meva vida me'l va donar ell en un dels sinistres passadissos d'aquella fortalesa. L'idil·li va durar poc perquè al següent curs ell junt amb la seva família pares i germà, més gran que ell, van emigrar a Veneçuela per qüestions de negocis. També va ser el primer disgust de caràcter sentimental. Mai em va escriure ni he sabut res d'ell.