L’agenda retrobada - G

G

Joan Gaudi, que segons l’agenda vivia al carrer Loreto i que tenia una empresa anomenada Norma al carrer Juan de Alós, doncs bé no tinc ni idea de qui és aquest senyor

Galeria de Vilanova, Felip el seu amo y anima, una persona excel·lent com amic, i com a galerista, potser el millor que mai he conegut, vam tenir molt bones trobades tant a les diverses places de la seva ciutat, Vilanova, com a casa del seu amic Carlos Buró, gracies a ell vaig tenir les exposicions més boniques de la meva vida d’artista plàstic.

A la lletra G trobem moltes galeries d’art, era el moment més creatiu i de treball constant de la meva vida creativa, aquí hi ha la llista que per una causa o per un altra hi vaig tenir contacte:

Galeria Sant Lluc d’Olot

Galeria Lleonart

Galeria Eude

Galeria La Pedrera

Galeria Rene Metras

Galeria Ciento

Galeria Joan Prats

Galeria Trece

Galeria Dau al Set

Sala Gaspart

Galeria Joan de Serrallonga

Daniel Garcia Carbonell, el vaig conèixer en els primers anys de la meva vida laboral amb 17 o 18 anys, treballava a la companya holandesa KLM i com coneixia a un company Pablo, de feina com a gai ens vam destapar de primer moment, en Dani em va presentar a L’Antoni Chic a una nit de teatre (El gran Galeoto, al teatre Talia). Total la vida li he seguit les passes per ser molt amic de la colla de Sitges, va tenir un càrrec important al comitè olímpic per la preparació dels jocs, vivia en un pis magnífic al cap d’amunt de la Avinguda del Tibidabo. Sempre amable amb mi mai vam ser amics veritables per causes diverses.

Miquel Garcia Casaponsa, marit de la meva primera neboda Anna Julián. Curiosament en aquesta agenda i amb un prou curt espai de temps el matrimoni figura amb tres adreces diverses, carrer Rosselló de Barcelona, Rambla de la Pau de Vilanova y carrer Vilamarí de Barcelona. Ara no tenim cap mena de contacte i te el càrrec de director general d’escoles concertades a la generalitat de Convergència.

Merceditas Garcia Bou,  del carrer Loreto, germana de dos amics íntims del meu germà, venia a casa perquè deia que jo li feia gracia tan petit i negrito però en realitat venia per veure si el meu germà es fixava en ella, missió impossible perquè el meu germà Ricardo nomes tenia per una xicota del barri anomenada Roser, amb qui porta 62 anys de casat. La Merceditas es va casar amb un senyor gran, que crec era el seu ‘jefe’, va tenir una vida còmoda i no va tenir fills, ell crec que sí que ja en tenia.  

Antonio Garcia, casat amb la meva cosina Maria Teresa Hita, parella patètica la miri per on la miri, si hi ha una persona incapaç de ser feliç i de fer feliços als altres es la meva cosina problemàtica Maria Teresa, va tenir una infància molt difícil par causes externes a ella mateixa i de la qual sense ser culpable i per tenir un caràcter inestable la van portar a portar una vida ni desitjada ni envejable. El seu home per a mi ha estat sempre un cero a l’esquerra.

Enric Garcés casat amb Montserrat Daniel, tercera anotació en aquesta pagina d’un apunt que viu al carrer Loreto. Què deuria tenir el carrer Loreto d’aquells moments? Tot un misteri. L’Enric el germà petit de la Roser, dona del meu germà. Parella que en ocasions puntuals ens hem anat trobant  i les relacions sempre han estat exquisides, sense passar els límits que marquen les normes de la avorrida alta burgesia catalana.

Jesús González (Chuso), parella estable per uns quants anys de J.M. Janer, la baronessa, no recordo si era de la Mancha o de Burgos, sempre parlava d’uns amics rics del poble, los Lopez-Bachiller i aquest imponent cognom em va quedar con a símbol de les classes dirigents postfranquistes castellanes.  

Enric Garí, casat amb Anna Maria Garcés, parella generosa i càlida en tots els moments que van tenir contacte amb mi ,amb els meus pares o amb en Francesc. La veu dolça i musical de l’Enric encara la tinc enganxada a l’orella.

German Gil, fill gran de Leopoldo i Elvira, cosina germana del meu pare, en German i la seva germana Alicia van portar al famós restaurant Casa Leopoldo a les cotes més altes. German el 'exquisito', sempre hi va haver un punt de contacte amb ell que sense necessitat de parlar-nos ens dèiem moltes coses del mon subterrani dels homes. La seva dona Rosa, la dolçor en persona com també la seva filla Rosita. Una família 10

Francesc Guitart, un tipus simpàtic i cordial, amic de la Chelo Naranjo i company del cercle artístic Sant Lluc. Artista molt personal. Ara no tinc cap mena de relació.