L’agenda retrobada - C

C

Luis Cohen, pintor, era el ex de Lluis Martínez quan el vaig conèixer un pintor i dibuixant excel·lent, moles vivències comunes, vivia en un àtic del carrer Ausiàs Marc en el que havia estat la casa dels porters, una meravella, estava amb un xicot de Galicia, Juan? I van acabar sent els pares adoptius de la meva gosseta Cat. Fa temps va deixar la seva vida fins a les hores i es va casar amb una dona i continua pintant a Portugal però res a veure amb el que feia aquí, ara fa un art del tot prescindible.

Pere Cuso un dels amics més originals i surrealistes que he tingut mai, una amistat molt profunda a nivell íntim (fins un cert punt) i també familiar, morí a una edat que no li tocava amb nomes 77 anys i ple de vida. Parlar més seria malbaratar la seva estimada memòria de milers d’hores compartides.

Vicens Caraltó, un prototip de societat de ‘quiero y no puedo’ bon dibuixant i gravador , com amic mai podies confiar del tot amb ell al quedar per alguna cosa perquè si li sortia alguna cosa mes engrescadora o amb gent més important, et trucava en el últim moment i et deia: ...ho sento però no puc venir perquè m’han vingut uns galeristes i els tinc que atendre... i sempre igual però de molt bones maneres, per suposat que vivia a Sarrià al carrer de Santa Amelia.

Ventura Contreras, quan el vaig conèixer vivia prop de casa al carrer Topazi i tenia una botiga de pintures i articles de neteja a Cornella, sempre ha estat una persona amable generosa i educada, continua vivent a prop de casa però ara a Sant Gervasi en una casa unifamiliar de 4 plantes premi anual d’arquitectura, ja no ens fem i ja no el puc considerar com amic per l’abisme que s’ha creat entre els dos. Abisme de tot nivell i colors de la paleta.

Finques Coll, les finques que van fer la compravenda de la casa del carrer Sant Bartomeu de Sitges, operació infructuosa del tot. Desprès amb el temps van comprar el pis que tinc a sobre del meu de Sitges i sempre hi ha hagut petits problemes amb aquesta empresa. La empleada que tenien la Esther molt simpàtica i eficient.

Antoni Chic, la meva segona parella sentimental, dos anys a Barcelona dos anys a Madrid, la separació ho va refredar tot. Amb alts i baixos sempre em estat en contacte, persona brillant i que es sap fer estimar però cap d’artista bohemi amb tot lo bo i dolent que això comporta. En aquest moment no se si està al hospital de Bellvitge o a la residencia geriàtrica on estava des de fa uns mesos.

Ferran Carreras, un cas de tsunami sexual dins la empresa familiar on jo treballava, nomes va durar un any en actiu en el seu lloc de ajudant de contable. Uns atributs fora de normes, que sabia jugar molt be tant amb caps de servei com subordinats. Vivia al carrer Rocafort amb un xicot que treballava a Jorba-Preciados.

Joan Casas, parella de Carlos Buró de tota la vida, la persona més abnegada dins el caire matrimonial que jo conec. La bondat personificada, un àngel baixat a la terra i un professional en el emmmarcatge de quadres de gran categoria i eficàcia. Cada una de les habitacions de casa meva estan plenes de feina feta per l’amic Joan Casas. Encara ara de quant en quant m’envia algunes coses divertides per el correu.

Frauke Pahl G. de Cossio, una noia d’Hamburg que va venir als anys 60 a treballar com a becaria, encara que llavors aquesta paraula no es coneixia, a la agencia de duanes on jo treballava, s’hi va estar uns pocs anys i vam fer bona amistat. Es va enamorar de Catalunya per sempre més. Va anar desprès a Mèxic i allí es va casar amb un metge de molt prestigi, encara hi viu allí, però aquesta primavera per Juny va tornar a Barcelona i Sitges desprès de tantíssim temps. La retrobada va ser molt bonica i emotiva. Encara parla algunes coses en català.

Montserrat Carulla, per ser tan amiga de l’Antoni Chic amb la Carulla i el seu segon marit i he tingut algun contacte a Llança, a Madrid quan hi feia teatre allí i també a Sitges a casa meva.

Sergio Cucalón un contacte breu que es va convertir en un amic, en aquells moments, sé que treballava en el teatre de titelles de la Herta Frankel i sempre anava de tourne per tota España, fa molt temps que no en se res d’ell.

Antonio i Gloria Curbera, matrimoni amics, ella era companya de l’empresa on treballava. Era una bellesa inimaginable com una mena de Ivonne de Carlo a la catalana, un cos molt sensual i molt simpàtica, llògicament l’amo de la companyia li va posar l’ull a sobre, i com ella li va dir que res de res, al cap de poc temps ja estava al carrer. Va posar desprès una llibreria crec que a hospitalet i ara esta en una bonica boutique del Bulevard Rosa

Toni Cantín, així és com el varem conèixer, encara que el seu cercle d’amics li diuen Tato. Va entrar a les nostres vides com amant de l’innombrable, però en Pere sempre li fa ver bon paper i li va demostrar una gran estima fins l’últim moment de la seva vida, sempre deia que en Toni era l’optimisme fet persona. L’etern Peter Pan.