L’agenda retrobada - H - I

H – I

Carlos Izoard, del carrer Còrsega, company de feina i de vida lúdica. No se qui li va posar el sobrenom de Carlota de Sade. Persona tan divertida com verinosa. Les hores de espera a la duana parlant amb en Carlos són dels moment més divertits que he passat a la meva vida, era parent dels del Zurich de la plaça Catalunya i sempre va viure una vida semi regalada de fer poca feina i viure be, la seva germana Marta també molt divertida i summament intel·ligent con ho era el senyor Izoard que quan em veia entrar per casa seva li preguntava al seu fill, que noi aquest és un altre dels teus amiguets? Amb tot el sarcasme i intenció possible. Al canviar de feina l’amistat amb en Carlos es va refredar fins morir

Salvador Huguet, és l’únic apunt de l’agenda en que no hi ha res mes que el nom. Ni numero de telèfon ni tampoc l’adreça. Tot una premonició del que esdevindria aquest nom en el futur.

Integral, revista amb seu al passeig Maragall, en l’època de Lluis Martínez, aquesta publicació era com una espècie de bíblia salvadora de cossos i d’esperits, en acabar la relació es va acabar el comprar la revista cada mes però sempre més m’ha quedat un regust al interior de menjar sà y portat una vida sana.

Ramón Hita y Emilia. Emilia germana gran de la meva mare, l’autentica Bette Davis que totes les famílies tenen, nosaltres vam tenir molta sort perquè l’imitació era quasi perfecte, tant de posats com de continguts. En Ramon, home callat i amb llums limitades, autentica víctima d’una mantis religiosa, tan vital com destructiva.

Ludwig P. Heilmann un alemany de Mannheim que no se que hi fa a l’agenda, també hi veig que tota la anotació estava taxada per una ratlla en les dues línees de l’anotació així com la següent

Hans Karlheinz , un altre alemany aquest de Köln. Un altre desconegut per no poder recordar el què.

Carmina Hernando, directora de la Escuela profesional de maniquies a la Diagonal prop del passeig de Gracia. Adreça i telèfons  que no se perquè estan aquí. Una vegada hi vaig ser a veure a la filla gran den Josep Bofill, l’Anna que hi va fer una desfilada de fi de estudis.

Concha Ibañez, una pintora de la colla den Carlos Buro. Una dona amable i senzilla. Un periodista amic del grup d’artistes deia de ella: Todo el mundo estamos locos... menos Concha Ibañez. Tenia el estudi i llar a la Gran Via prop de les Glories. Sempre feia camps de Castella o Andalusia com a temàtica dels seus quadres.