Amagada al fons d’un calaix, allí estava una agenda Myrga en
falsa pell de color marró, agenda d’adreces i telèfons de fa més o menys 40
anys, tot un misteri i un repte per la
meva memòria. Què és el que resta d’aquell món de la segona part del segle XX
A
Carme Aulet, la primera sempre en totes les agendes amiga des
de 1972, amb grans intermitències de comunicació, estimava molt a la mare,
estimació mútua, això mai no s’oblida, llavors encara vivia a la Travessera de
Dalt i estava amb la Marga, desprès va venir l’altre Carme i van canviar per
Lliça de Munt. Ens vam conèixer a Eivissa al mateix hotel de Figueretes. Ara no
hi ha cap mena de contacte.
Jordi Aleixandre, veí de Valldoreix, fill d’en Paco y la
Dora, un noi que era una estrella de jove es casar amb Marivi, veïna també dels
estiueigs a Valldoreix, eren la parella perfecte, al cap de molts anys, 6 o
potser més es van separar perquè ella encara era verge, tenia repulsió a la
penetració, la Rota va anular el matrimoni, la mare va tenir que anar a
declarar al bisbat. Desprès de un quant temps es va casar amb una amiga meva
d’un altre recó, la Pepita Campillo, tampoc va ser un matrimoni feliç i que va
acabar dramàticament ja que l’únic fill que van tenir en Daniel va morir el any
2009 amb tan sols 37 anys.
Bernard Asswar, que vivia al carrer del Carme de Mataró i del
qual no tinc ni la més remota idea de que hi fa a la llista.
Luis i Trinidad Aladren del carrer Calabria, estic quasi
segur que Trinidad era la neboda preferida de la Carmen de casa, sempre
parlava, la nostra Carmen dels seus estimats Pepe i Trini, cosins germans de
parentiu.
Paco Aleixandre, marit de la senyora Dora, amics i veïns tant
a Valldoreix com a Gracìa, vivien al carrer Memendez y Pelayo de llavors, ara
Torrent de l’Olla , amics dels pares per fer partides de cartes i viatges
curts, tenien dos fills, Jordi i Javier i una petita piscina a Valldoreix que
hi anàvem tots a fer el bany del mati.
José Luis Allué, vivia al carrer Balmes, part alta, pis que li vaig buscar jo, va ser la meva sexta
parella sentimental, un error a dues bandes que al cap de menys quatre anys es
va solucionar per el be de tots dos, jo vaig trobar en Francesc que encara dorm
al meu costat i ell a en Julio de Sariñena que també li va durar molt poc
temps, ara en Julio viu a Sant Pere de Ribes i en Jose Luis segueix al mateix
barri. No ens veiem mai ni ens truquem, no hi ha res a dir-nos i si per llocs
comuns el veig, faig el possible per passar de llarg.
Albert Aymà abans d’amic teníem una relació de feina ja que treballava
a Barnatrans l’agencia de duanes que ens feia la feina, era casat o divorciat i
tenia un fill que estimava molt i sempre en parlava, va invertir diners en un
bar musical petit proper al passeig de Sant Joan, l’amic Stanley que encara era
a Barcelona li va fer la decoració. Dels
banys del bar van sobrar unes rajoles de Valencia de color gris i negre
i me les va regalar i amb elles vaig fer la reforma del bany petit de casa
que encara esta en perfecte servei i funcionament.
Domenec Armengol Roca, del carrer Diputació. No tinc cap
noció de qui es aquest senyor que figura amb tot detall a l’agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada