N
Chelo Naranjo, del carrer Buenos Aires, la vaig conèixer al
sant Lluc i la nostra amistat va durar quasi 15 anys amb certes intermitències,
ella em va presentar a Josep Bofill i Carme Albaiges que encara son amics
constants sortosament. Una dona apassionada amb gustos refinats i radicals. Mai
va voler acceptar que jo era gai ‘irrecuperable’, la seva tenacitat fa pensar
el la superioritat de la dona en molts aspectes de la vida ordinària. Vam fer
molts viatges junts o amb grup. Tot el que se dl món del gravat ho vaig
aprendre de ella, va influir molt en la meva obra, potser es la etapa menys
comercial però més creativa i valida de totes elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada