divendres, 24 de juliol del 2015

L’agenda retrobada - F


F

Luis Fenton, company sentimental d’Antoni Chic, molts anys junts, va agafar la millor època creativa del director amb tot el que això comporta , vivia al carrer Madrazo i el telèfon que figura a la agenda retrobada, crec que mai el vaig utilitzar, ens vam guardar les distancies tot aquell temps però mai vam ser amics degut a diferencies de caràcter insalvables.

Fundació Joan Miró, en un moment molt especial de la meva vida la Fundació Joan Miró va ser molt viscut pels matins amb en Ramón Malagrida i pe la tarda o nit amb la Chelo (Consol artísticament) Naranjo.

Pascual Fort, un dels millors tallers d’estampació de gravats del país, a l’agenda figura com Mayor de Gracia , 7 ara Gran de Gràcia, eren uns baixos que les finestres donaven a la riera de sant Miquel, ells van fer tots els tiratges dels meus gravats en aquells moments de creació artística.

Rafael Ferrer, del carrer Cadena, 22, carrer engolit pel que és ara la Rambla del Raval, el senyor Ferrer era un professional de marcs per olis i dibuixos per exposicions, a molt bon preu, una exposició complerta de molts quadres va quedar enllestida en aquell negoci del ‘barrio chino’ avui tant canviat.

Baldomero Falgà i Victoria, el meu oncle i padrí, usurer i cara girat, es casar amb una verinosa feristela que va portar la infelicitat allà on va trepitjar, ell fou el mateix de negatiu. Vaig ser l’únic de la família que li faig dir a la cara tot el que pensava d’ell i de ella per mal que havien fet al bona fe del meu pare. La resta de la família callaven perquè el cabró era molt ric i no tenia descendència, no fos cas que deixessin de percebre la part de l’herència que els hi pertocava. Jo amb la meva baralla verbal, ja vaig renunciar de facto en aquell moment però... a la fi tots els diners d’aquell tros de carn amb potes se’n van anar a Logroño la terra de la muller i els meus parents es van quedar amb un pam de nas i jo content.

Pablo Fiedler parella sentimental d’un conegut del CNB i del Liceu, gran col·leccionista de figuretes de Lladró i d’olis de Carlos Buró, molt aficionat a l’opera de Wagner i en especial a la tetralogia de la qual en veia unes quantes cada any, fos al país que fos, jo al Liceu el veia sempre mig endormiscat o dormit del tot quan sonava la llarga musica dels Nibelungs.


Eduard Folch i Requesens parella sentimental del Dr. Tito Nubiola, gran amic de Ramon Malagrida i de la seva muller, l’Eduard era sempre una persona de suma correcció i polida educació, tenien una casa molt bonica al passeig de Salou davant del mar i recordo uns vespres molt entranyables tant a casa del Tito com la d’en Ramón a Premià.