F
Luis Fenton, company sentimental d’Antoni Chic, molts anys
junts, va agafar la millor època creativa del director amb tot el que això
comporta , vivia al carrer Madrazo i el telèfon que figura a la agenda
retrobada, crec que mai el vaig utilitzar, ens vam guardar les distancies tot
aquell temps però mai vam ser amics degut a diferencies de caràcter
insalvables.
Fundació Joan Miró, en un moment molt especial de la meva
vida la Fundació Joan Miró va ser molt viscut pels matins amb en Ramón Malagrida
i pe la tarda o nit amb la Chelo (Consol artísticament) Naranjo.
Pascual Fort, un dels millors tallers d’estampació de gravats
del país, a l’agenda figura com Mayor de Gracia , 7 ara Gran de Gràcia, eren
uns baixos que les finestres donaven a la riera de sant Miquel, ells van fer
tots els tiratges dels meus gravats en aquells moments de creació artística.
Rafael Ferrer, del carrer Cadena, 22, carrer engolit pel que
és ara la Rambla del Raval, el senyor Ferrer era un professional de marcs per
olis i dibuixos per exposicions, a molt bon preu, una exposició complerta de
molts quadres va quedar enllestida en aquell negoci del ‘barrio chino’ avui
tant canviat.
Baldomero Falgà i Victoria, el meu oncle i padrí, usurer i
cara girat, es casar amb una verinosa feristela que va portar la infelicitat
allà on va trepitjar, ell fou el mateix de negatiu. Vaig ser l’únic de la família
que li faig dir a la cara tot el que pensava d’ell i de ella per mal que havien
fet al bona fe del meu pare. La resta de la família callaven perquè el cabró
era molt ric i no tenia descendència, no fos cas que deixessin de percebre la
part de l’herència que els hi pertocava. Jo amb la meva baralla verbal, ja vaig
renunciar de facto en aquell moment però... a la fi tots els diners d’aquell tros
de carn amb potes se’n van anar a Logroño la terra de la muller i els meus
parents es van quedar amb un pam de nas i jo content.
Pablo Fiedler parella sentimental d’un conegut del CNB i del
Liceu, gran col·leccionista de figuretes de Lladró i d’olis de Carlos Buró,
molt aficionat a l’opera de Wagner i en especial a la tetralogia de la qual en
veia unes quantes cada any, fos al país que fos, jo al Liceu el veia sempre mig
endormiscat o dormit del tot quan sonava la llarga musica dels Nibelungs.
Eduard Folch i Requesens parella sentimental del Dr. Tito
Nubiola, gran amic de Ramon Malagrida i de la seva muller, l’Eduard era sempre
una persona de suma correcció i polida educació, tenien una casa molt bonica al
passeig de Salou davant del mar i recordo uns vespres molt entranyables tant a
casa del Tito com la d’en Ramón a Premià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada