dijous, 30 de juliol de 2015

L’agenda retrobada - V

V

Xavier Vivé un personatge de la faràndula nascut a la classe alta de Barcelona, sempre va tenir un ull per les arts fossin les que fossin fos com a creador o com promotor. Un humor pocasolta de clown de Fellini, col·leccionista de ceràmiques Staffords que les tenia magníficament exposades. A la seva casa de Sant Pere de Ribes hi havíem passat unes jornades inoblidables. Actor en pel·lícules de Berlanga i dibuixant sensible.

Ricard Vallvé, anotat a la avinguda de Roma però no sé qui és.

Enrique Velez, amistat molt important de les dècades dels 70s i 80s, parella des de sempre de Ventura Contreras. Quan el vam conèixer tenia un càrrec  molt important a la distribuïdora de la Citroën Barcelona. Al ser del mateix any, mes i zodíac, jo 4 dies més gran, cosa que sempre recordava, teníem moltes afinitats en el món del teatre musical i cinematogràfic. Un canvi a la seva vida el va portar a ser propietari de residencies de tercera edat amb lo qual les nostres relacions i contactes es van anant refredar fins pràcticament extingir-se.

Ramón Vizcarro, un altre company de la duana, aquest és el que menys tracte i vaig tenir però deu n’hi do. Va venir a viure amb la seva parella a un apartament a Vallpineda al mateix carrer que teníem el nostre el Stanley i jo, desprès també va estar al passeig de Sitges, per acabar a Sant Pere de Ribes a una casa amb jardí, desprès de poc temps van decidir retirar-se en plena joventut i van anar a viure a Miami Benach. Avui posant el seu nom sencer a Internet m’ha sortit el seu nom que consta com a llogater, el que paga cada any de lloguer i en el Google map m’ha sortit la foto del satèl·lit on es veu la casa amb platja privada just davant seu. Un somni de pel·lícula.

Jose Maria Velasco, no voldria enganyar-me però crec que aquest xicot que vivia al carrer d’Urgell era molt amic de Peter Todd Mitchell i que es va tenir accés a la major part de la obra del artista quan va morir a Sitges.

Hector Vila, nom artístic  d’un amic poeta i music que vam tenir molta relació en un moment de la vida. En Pere Vilarregut, el seu nom autèntic, ens va fer partícips dels primers moments d’enamorament del irrepetible Guillem, una de les persones millors que he conegut. Vaig col·laborar en la confecció de la coberta d’un long play del cantant cosa que em va fer molt feliç perquè una de les cançons del disc estava lleugerament inspirada per mi. Quan el vaig conèixer, l’Hector vivia a Sant Boi per anar a viure desprès a la Plaza de Castella i desprès prop de Nou de la Rambla en un lloc fantastic. Amb la separació d’en Guillem la amistat va mori fins el no res.