És evident que per a mi que no soc de la generació anomenada de la cultura de la televisió ho fos de la anterior o sigui la de la radio. Encara que no ho sembli jo vaig tenir la sort de compartir les sortides de casa per anar al cinema amb algunes incursions en el mon del teatre i més concretament al teatre de revista del Paral·lel.
Hi ha cinc teatres els quals he freqüentat moltíssim, alguns d’ells els estimo, altres no els porto al cor i altres ja no hi són.
En primer lloc he de posar el teatre que te la sala mes bonica del mon el nostre Liceu que ens ha donat tantes hores de goig i plaers. El Lliure estimat tant el de Gràcia per proximitat a casa com al de Montjuic, la meravella creada per Puigserver, el Romea amb les connotacions que te amb el teatre en llengua catalana quan encara aquesta practica no era normalitzada, el fastuós i absurd TNC parit per obra i gracia de la egolatria desmesurada del repulsiu Flotats i el antic i ja desaparegut El Molino amb les dotzenes de hores que he passat en els seus seients incomodes de fusta.
Petits trets que han marcat les meves actuals preferències en qüestió de gustos teatrals son les obres de Williams i Miller que vaig tenir la sort de veure en el seu moment de l’estrena mundial. Chekhov avui i per sempre. La companyia Harkness Ballet que va venir moltes temporades al Liceu i em va obrir el món del ballet modern, sensual i poètic. El poder de seducció escènica de Mukhamedov, Spartakus únic i acompanyant aquesta petita tria l’obra més important i que m’ha commogut més del segle XX, Angels in America.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada