dissabte, 18 d’agost de 2012

Essencials Clàssics


El mon de la clàssica és quasi infinit però he de fer una tria i posar unes preferències. No tinc cap dubte en posar en primer lloc a la Caballé per les hores i hores de plaer infinit que m’ha donat i encara em dona gracies a les gravacions que tant sovint escolto per reafirmar-me de que com ella no hi ha hagut cap mes en el segle XX, amb perdó de la Callas que fins hi tot havent-la vist i escoltat en directe al Liceu l’any 1959 te molts mons que no ha tocat per prudència i no fer figa, cosa que la Montse és un tot terreny com mai ha hagut ningú més, sinó repasseu l’historia. Compositors en lletres d’or Puccini i Verdi. La millor opera per a mi per dècades Rossenkavalier del polièdric Strauss. Un altre de les meves preferides Onegin i el seu pare Tchaikovsky. Wagner i la seva musica que ben escoltada et fa perdre els sentits. El 'maestro' Alonso i els seus aires populars molt per sobre en qualitat i originalitat a la opereta vienesa, Haendel i la seva elegància que talla l’aire com una navalla esmolada. Lully el que et diu com has de caminar per la vida. El gran Massenet l’autor que en aquest moments més em commou, el Werther i la Manon joies sense preu i per acabar el Jonas la veu que en aquest moment més m’interessa, veu adornada d’un phisique du rol sempre encertat i unes qualitats d’interpretació més que notables.