dilluns, 27 d’agost de 2012

Essencials Musiques

Moltes són les musiques populars que m’han acompanyat per tota la vida quasi totes tenen records viscuts amb altres persones, llocs i estats emocionals diversos. Sense ordre de preferències ja que tots estan en el mateix nivell anomenaré a les musiques imprescindibles, Barbra escoltada cents de vegades en l’obra mestre del gran Legrand, Yentl. Avec le temps, de Ferre, descobert per aquell xicot basc que ara potser esta a la presó o potser mort. Aznavour autor de la cançó millor gai de tots els temps Comme ils dissent. la Thibault amb Un garçon pas comme les autres, Olivier, Montpellier. Je suis malade, obra mestre de Lama, Sitges, Petit Pigalle, Peter. Brel i la seva cançó que més em commou, Voir un ami pleurer, la Guillermina me la va ensenyar. Gregori Baquet i Comment lui dire potser l’ultima cançó francesa que ha emocionat el meu cor. El millor poema en llengua catalana Serrat i La tieta obra mestre del retrat de la meva infància i joventut. Piaf, tot el que sent, tot el que ella expressa em fereix com un ganivet que es clava a la carn. Anna Tatangelo i la seva Raagazza di periferia bellesa màxima en llengua italiana. Abba que ha fet bellugar més el meu cos, unes musiques per l’eternitat, tot el bo que te el segle XX es plasma en els seus sons. Les lletres més increïbles, petites pel·lícules explicades en tres minuts, ningú com ella per fer-te creure aquelles histories, Juanita Reina. Cap com ella, en dinamisme i ganes de fer viure a qui l’escolta, Lola tan imprescindible en moments grisos com els que viu ara Espanya. Queen es Freddy Mercury i la seva suor m’esquitxa el meu rostre, jo als seus peus, la carrer Lleida de Barcelona, Pabellón del deporte, una de les nits màgiques de la meva vida. Immortality dels Bee Gees cantada per Adam Garcia m’esborrona al sentir-la i a la vegada em cura de totes les males cabòries que pugui tenir. Judy quan escolto la teva veu en les gravacions dels deu últims anys de la teva vida comprenc que ets la veu del dolor acceptat i el crit silenciós del amor que mai mor.