dissabte, 14 de març de 2015

Les nines del santoral


Les avantatges o inconvenients de estar casat amb un ‘santero’ es que vius acompanyat encara que estiguis sol. 
Estiguis a la cambra que estiguis, bany i cuina inclosa sempre hi ha, per petit que sigui, un rastre o un vestigi d’una verge o un santet. 
A mida que la habitació va guanyant en categoria la mida dels sants o la quantitat numèrica es va augmentant considerablement. Es com una família muda y que et dona pocs problemes, quasi tots tenen el seu nom identificatiu, molts d’ells porten el d’origen altres un inventat o transformat pels ‘amos de casa’. 
Per festes senyalades com Nadal o Setmana Santa se’ls guarneix de manera especial per l’ocasió, robes especial i també se’ls hi instal·len  decorats adients a tant solemnes dates. 
I tots tan contents, ells i nosaltres. en tenim una, la Concetta, que la meva mare quan li veia la cara trista la maquillava amb productes de la Margaret Astor o de la Avon el que tenia més a mà. 
Ara ja fa temps que sempre te la cara trista, però el meu xicot la compensa carregant-li el coll amb collarets ètnics de la India i de Àfrica. 
La Concetta es una de les mes velletes de la casa.


Els sants de casa no han fet tots els vots, el de castedat, sí, quasi obligatòriament perquè tocar-se no es poden tocar. 
Clar que els pensaments que tenen cadascú ningú els pot saber, i es que el sant Sebastià esta tan bo, que mai se sap el que barrinen aquells caps. 
El vot de pobresa sí que no el compleixen de cap manera perquè carregats de lluentors i pedreries van sobrats. 
I es que en un moment de pobresa i crisis generalitzada és quasi una provocació per els ministres d’hisenda de allà i de aquí. 
Ostentació gens mesurada per fer la guitza a tota la colònia de budes i deesses xineses  que també comparteixen espais amb els santets de la casa. 
La rama oriental de la comunitat com ja porten el daurat a la pell de molts d’ells no els hi cal guarniments externs, perquè nusos ja fan prou goig, en canvi a les nines de la comunitat catòlica una mica de reanimació cromàtica sobre les seves pansides persones els hi fa de bo i les millora de forma molt aparent. 
La única cosa que atemoreix a les santes i santets de casa es el dia que se’ls hi faci el desnonament, que tard o d’hora per qüestions del calendari els hi arribarà. 
Es impossible tal com son els habitatges d’avui que tota la nombrosa família de santets pugui restar junta i reunida en un futur. 
La col·lecció es desmembrarà, els que tinguin més sort podran anar a una casa bona o un antiquari de prestigi, els altres, els més pobrets, amb sort aniran a parar a una parada del nou mercat de les Glories esperant una bona anima que s’enamori de la seva persona de graciosa figura i tots ells començar així una nova vida que ni deu sap el que pot devenir.