dijous, 10 de juliol de 2014

Les 12 plagues: 9 - Les cerimònies religioses

Per una persona poc creient com jo, en general les cerimònies religioses són una autentica tabarra. Tan se val de la religió que sigui, sempre m’ha semblat una pèrdua de temps, el que jo m’hi involucres en aquells esdeveniments. No vull que es confongui aquest escrit amb un rebuig a la religiositat, res més lluny del meu pensament. Sempre m’han agradat i molt interessat els films i els llibres sobre personatges en que els seus actes positius en la vida, han estat marcats per la flama de la religiositat dins el seu esperit. Personatges com Francesc d’Assis, o obres com Diàlegs de Carmelites, per posar tan sols dos exemples formen part de les coses a les que li tinc més alta estima i en podria afegir un centenar més. Una cosa molt diferent és com la cúpula religiosa s’apodera d’aquests personatges mítics i a la vegada imprescindibles, per fer política restrictiva i castradora. Gracies a paraules dites en moments històrics molt diferents als nostres actuals, la troica religiosa opina, mana, condemna i fins i tot mata, sempre en nom de deu, el que sigui, no importa, el que compte el tenir el poder de fer obeir a les persones segon la seva voluntat quasi sempre diabòlica. Com a catòlic batejat i esborrat de l’església per pròpia voluntat, des de fa molts anys, gracies a uns comentaris assassins que li vaig escoltar al polonès Wojtyla en contra de la homosexualitat les meves assistències a celebracions han estat per pur compromís social o familiar. Respecto a totes les persones que senten aquesta fe en el més enllà i en el que vindrà i a voltes inclús els envejo la seva ‘bona fe’ perquè ha de ser bonic pensar que quan aquesta funció d’aquí s’acabi en ve un altre de molt més vistosa i de llarga durada. Quina comèdia és el voler-se casar per l’església i els nuvis mai més hi tornen a posar els peus a no ser que vagin al casament d’algun amic que els hi fa la convidada. I que dir de les primeres comunions que nomes es fan perquè les nenes es vegin vestides de núvies en versió miniatura, assaig general del que es vestiran dins uns quants anys. Respecte immens i admiració sincera i profunda a tots els artistes que mitjançant el seu saber han fet de les esglésies, sobre tot la catòlica, el cim i compendi de totes les arts: pintura, escultura, musica, arquitectura, cinema i teatre.