dijous, 3 de juliol de 2014

Les 12 plagues: 4 - Els recitals d’òpera amb acompanyament de piano

El so del piano amb el seu cling, clung, clang el veig impossibilitat per acompanyar cap veu, hauria de dir millor el sento impossibilitat per aquesta responsabilitat. Tant que m’agrada quan el piano es veu solista en un concert i en canvi em produeix rebuig per donar suport a les veus. Veus que adoro per altra banda quan estan envoltades per instruments de corda. Només he escoltat aquests recitals quan per desgracia me’ls han enquibit en un abonament d’òpera o de musica clàssica. Per part meva mai de la vida em gastaria un sol euro en una entrada d’aquests tipus de manifestació artística. Sempre ho he vist, deixant a banda el poc que m’agrada el resultat musical, com una manera rapida i fàcil per guanyar diners ràpids, tant per part dels cantants i representants com per la empresa que els contracta. Es presenten els cantants a la ciutat amb el pianista de torn sota un braç i amb les partitures sota l’altre i sense cap mena d’assaig, nomes amb uns moments per provar el so del Steinway de la casa, ja en tenen prou. Una hora escassa de cant, un sol vestit negre si es home i un de llarg estampat si es dona i aquí s’acaba l’historia. Aquest rebuig al piano acompanyador es fa extensible a altres menes de cant com pot ser artistes de musicals de Broadway (Side by side by Sondheim) o per artistes lírics que canten cançons tradicionals de folklore popular. Aquesta plaga ja fa molts anys que no m’ha contagiat cap desassosseg.