Els musicals són el gènere teatral que més m’agrada ja que combina en un sol paràmetre tots els ingredients més valuosos: argument, interpretació, musica, ballet, fantasia, actualitat, món gai i glamour per sobre de tot. Encara que els musicals ara estan en hores baixes en comparació en el que foren en els anys 50s encara i gracies a les reposicions es poden gaudir d’aquella joia vital no comparable a res.
Dins la immensa caixa de milers de musicals jo he decidit quins eren per a mi els imprescindibles, per sobre de tots Mame per tot contingut subliminal de li va saber donar Jerry Herman, fent parella a aquest i del mateix autor hi ha La cage aux folles, un altra obra mestre de musiques eternes. A little night music em va obrir la porta del coneixement profund del geni Sondheim, potser el millor music universal del segle XX, la seva Follies restarà eterna com ho son la majoria de les musiques de Cole Porter, la sofisticació més intel·ligent possible. Angela Lansbury, la seva veu aspre i a la vegada dolça no es pot comparar am cap altre. El musical més desgraciat de la historia en quant l’han passat al cinema, Nine joia teatral, fiasco cinematogràfic. Chess la musica no anglosaxona més perfecte, pagines d’or de la musica sueca. I per fi el musical d’aquest segle més intuïtiu i alliberador de bons propòsits, Billy Elliot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada