En el entramat de records que conformen els primers passos en la vida gai hi ha l’impacte que em va fer el descobrir les fotografies artístiques d'un model i actor porno americà que capficava la meva persona en aquells tendres moments, molts més anys vaig saber el seu nom es deia, o es feia dir, Bill Cable i quan vaig saber qui era també vaig saber que havia mort d’un accident de moto a Califòrnia. El mateix impacte que aquell tal Bill me’l va fer, en fa, i encara me’l fa, el preciós Ed Fury i la seva exultant salut física. El món dels baixos fons de la Barcelona franquista està representat pel Barcelona de Noche, el Copacabana i el Gambrinus i allí Madame Arthur era reina i senyora de la procacitat amb els àcids comentaris amb la seva aspre llengua. De ben aviat la figura de Sant Francesc d’Asis m’ha posat tonto en pensar que era un gai espiritual al qual jo seria feliç en estimar, la culpa d’això la te la ensucrada pel·lícula de Zefirelli que vaig veure quatre cops o més. I per fi deixo el local de salsa i travestí de Nova York anomenat The New Escuelita, lloc en el que vaig anar cada nit en sortir dels espectacles i sopar i on vaig ser absolutament feliç per la combinació de erotisme sexual i qualitat artística dels espectacles diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada