La vida la conformen les persones que l’hagin caminat al teu costat, no importa la durada del viatge, el que compte és l’intensitat de la marca que hagi deixat sobre la teva pell com un tatuatge que arrossegaràs sempre amb tu. En primer lloc per el que ha representat dins meu està la mare, és la que tinc que mencionar, per el seu dinamisme, la seva alegria de viure i la seva glamurosa intrascendencia. El pare amb el seu caràcter naïf de nen gran i absolutament generós amb coses materials a tots qui l’envoltaven. Pablo i la seva cura del cos, el físic, la salut i l’esport. Antoni m’obrí el mon del teatre i per simpatia les antres arts interpretatives com el cinema. Fede i el privilegi de tenir a prop la persona que jo conec que sabes més de musica amb ell s’obriren les portes dels musicals i dels viatges per anar-los a gaudir. Stan qui em va ensenyar a fer coses amb les ans, coses útils com pintar un pis o fer els quadres necessaris per fer les primeres exposicions de pintura o dibuix sense oblidar que em va regalar una tercera llengua, l’anglès que em va ajudar a guanyar-me la vida per molts i molts anys. Lluís i el seu coneixement en el món de les arts plàstiques i les antiguitats. Jose Luis l’humor, l’independencia, el risc i el perill. Francesc vint i cinc anys de equilibri emocional, el company silenciós i la consciencia. Ramón i el coneixement d’un mon de novel·la en una persona d’una elegància d’ànima extraordinària, una de les persones que més m’ha estimat rebent tan poc a canvi. La Cat el meu primer gos, llesta i manipuladora com femella que era, un record especial pels altres tres: Pippin, Camelio i Krishna que tantes bones coses m’han donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada