No he d’amagar que si un llibre toca un tema que m’es proper m’agrada més, molt més. Jo he llegit molt i molt bó pero aquí nomes vull resaltar un quants autors que per el que m’han donat els situo per sobre de tots els altres.
Veiem primer en David Leavitt amb tres essencials: The lost language of cranes, While England sleeps, The page turner.
Desprès l’Alan Hollinghurst amb uns altres tres: The shimming pool library, The holding Star, The line of beauty.
El genial Michael Cunningham amb altres tres joies: A home at the end of the world, Flesh and blood, The hours.
Un llibre que va canviar la meva vida i no explicaré perque: Las colinas de Brooklyn.
Un poeta que transforma el castellà en musica divina, Lorca.
I l’home que m’ha fet gaudir més de les paraules en català, no llegides sinó escoltades de la seva pròpia veu cascada i rugosa, en Terenci Moix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada