Essencials Salut

Es fàcil el treure conclusions del que pensem que ens va bé per millorar la salut i de retruc la felicitat, moltes coses antagonistes per el fet de treure i donar salut i benestar. El tabac Camel light que tants anys faig fumar i que tantes vegades vaig voler deixar sense poder-ho aconseguir, plaer i dolor al mateix temps. Nedar a la mar, lluitar amb les onades fins a sentir el perill proper i arriscar-se. Prendre la pau i la calma que et dona una bona sessió de ioga. Sentir com els ossos de les vertebres es separen desprès d’una tanda llarga d’estiraments. L’olorós cafè desprès d’un bon àpat. L’ensucrat te a la menta tant calent com fred de nevera. Un pa cruixent amb tomàquet i amb bon oli verge. Sentir a la boca el gust incomparable dels cremosos formatges francesos. Un sucós risotto quan tens gana. El casolà gust dels musclos a la marinera i poder sucar tan pa com puguis per absorbir el gustos suc i per acabar l’orxata molt freda que podries veure a litres als estius a la platja.

Essencials Llibres

No he d’amagar que si un llibre toca un tema que m’es proper m’agrada més, molt més. Jo he llegit molt i molt bó pero aquí nomes vull resaltar un quants autors que per el que m’han donat els situo per sobre de tots els altres.

Veiem primer en David Leavitt amb tres essencials: The lost language of cranes, While England sleeps, The page turner.

Desprès l’Alan Hollinghurst amb uns altres tres: The shimming pool library, The holding Star, The line of beauty.

El genial Michael Cunningham amb altres tres joies: A home at the end of the world, Flesh and blood, The hours.

Un llibre que va canviar la meva vida i no explicaré perque: Las colinas de Brooklyn.

Un poeta que transforma el castellà en musica divina, Lorca.

I l’home que m’ha fet gaudir més de les paraules en català, no llegides sinó escoltades de la seva pròpia veu cascada i rugosa, en Terenci Moix.

Essencials Musiques

Moltes són les musiques populars que m’han acompanyat per tota la vida quasi totes tenen records viscuts amb altres persones, llocs i estats emocionals diversos. Sense ordre de preferències ja que tots estan en el mateix nivell anomenaré a les musiques imprescindibles, Barbra escoltada cents de vegades en l’obra mestre del gran Legrand, Yentl. Avec le temps, de Ferre, descobert per aquell xicot basc que ara potser esta a la presó o potser mort. Aznavour autor de la cançó millor gai de tots els temps Comme ils dissent. la Thibault amb Un garçon pas comme les autres, Olivier, Montpellier. Je suis malade, obra mestre de Lama, Sitges, Petit Pigalle, Peter. Brel i la seva cançó que més em commou, Voir un ami pleurer, la Guillermina me la va ensenyar. Gregori Baquet i Comment lui dire potser l’ultima cançó francesa que ha emocionat el meu cor. El millor poema en llengua catalana Serrat i La tieta obra mestre del retrat de la meva infància i joventut. Piaf, tot el que sent, tot el que ella expressa em fereix com un ganivet que es clava a la carn. Anna Tatangelo i la seva Raagazza di periferia bellesa màxima en llengua italiana. Abba que ha fet bellugar més el meu cos, unes musiques per l’eternitat, tot el bo que te el segle XX es plasma en els seus sons. Les lletres més increïbles, petites pel·lícules explicades en tres minuts, ningú com ella per fer-te creure aquelles histories, Juanita Reina. Cap com ella, en dinamisme i ganes de fer viure a qui l’escolta, Lola tan imprescindible en moments grisos com els que viu ara Espanya. Queen es Freddy Mercury i la seva suor m’esquitxa el meu rostre, jo als seus peus, la carrer Lleida de Barcelona, Pabellón del deporte, una de les nits màgiques de la meva vida. Immortality dels Bee Gees cantada per Adam Garcia m’esborrona al sentir-la i a la vegada em cura de totes les males cabòries que pugui tenir. Judy quan escolto la teva veu en les gravacions dels deu últims anys de la teva vida comprenc que ets la veu del dolor acceptat i el crit silenciós del amor que mai mor.

Essencials Gai

En el entramat de records que conformen els primers passos en la vida gai hi ha l’impacte que em va fer el descobrir les fotografies artístiques d'un model i actor porno americà que capficava la meva persona en aquells tendres moments, molts més anys vaig saber el seu nom es deia, o es feia dir, Bill Cable i quan vaig saber qui era també vaig saber que havia mort d’un accident de moto a Califòrnia. El mateix impacte que aquell tal Bill me’l va fer, en fa, i encara me’l fa, el preciós Ed Fury i la seva exultant salut física. El món dels baixos fons de la Barcelona franquista està representat pel Barcelona de Noche, el Copacabana i el Gambrinus i allí Madame Arthur era reina i senyora de la procacitat amb els àcids comentaris amb la seva aspre llengua. De ben aviat la figura de Sant Francesc d’Asis m’ha posat tonto en pensar que era un gai espiritual al qual jo seria feliç en estimar, la culpa d’això la te la ensucrada pel·lícula de Zefirelli que vaig veure quatre cops o més. I per fi deixo el local de salsa i travestí de Nova York anomenat The New Escuelita, lloc en el que vaig anar cada nit en sortir dels espectacles i sopar i on vaig ser absolutament feliç per la combinació de erotisme sexual i qualitat artística dels espectacles diaris.

Essencials Musicals

Els musicals són el gènere teatral que més m’agrada ja que combina en un sol paràmetre tots els ingredients més valuosos: argument, interpretació, musica, ballet, fantasia, actualitat, món gai i glamour per sobre de tot. Encara que els musicals ara estan en hores baixes en comparació en el que foren en els anys 50s encara i gracies a les reposicions es poden gaudir d’aquella joia vital no comparable a res.

Dins la immensa caixa de milers de musicals jo he decidit quins eren per a mi els imprescindibles, per sobre de tots Mame per tot contingut subliminal de li va saber donar Jerry Herman, fent parella a aquest i del mateix autor hi ha La cage aux folles, un altra obra mestre de musiques eternes. A little night music em va obrir la porta del coneixement profund del geni Sondheim, potser el millor music universal del segle XX, la seva Follies restarà eterna com ho son la majoria de les musiques de Cole Porter, la sofisticació més intel·ligent possible. Angela Lansbury, la seva veu aspre i a la vegada dolça no es pot comparar am cap altre. El musical més desgraciat de la historia en quant l’han passat al cinema, Nine joia teatral, fiasco cinematogràfic. Chess la musica no anglosaxona més perfecte, pagines d’or de la musica sueca. I per fi el musical d’aquest segle més intuïtiu i alliberador de bons propòsits, Billy Elliot.

Essencials de Vida

La vida la conformen les persones que l’hagin caminat al teu costat, no importa la durada del viatge, el que compte és l’intensitat de la marca que hagi deixat sobre la teva pell com un tatuatge que arrossegaràs sempre amb tu. En primer lloc per el que ha representat dins meu està la mare, és la que tinc que mencionar, per el seu dinamisme, la seva alegria de viure i la seva glamurosa intrascendencia. El pare amb el seu caràcter naïf de nen gran i absolutament generós amb coses materials a tots qui l’envoltaven. Pablo i la seva cura del cos, el físic, la salut i l’esport. Antoni m’obrí el mon del teatre i per simpatia les antres arts interpretatives com el cinema. Fede i el privilegi de tenir a prop la persona que jo conec que sabes més de musica amb ell s’obriren les portes dels musicals i dels viatges per anar-los a gaudir. Stan qui em va ensenyar a fer coses amb les ans, coses útils com pintar un pis o fer els quadres necessaris per fer les primeres exposicions de pintura o dibuix sense oblidar que em va regalar una tercera llengua, l’anglès que em va ajudar a guanyar-me la vida per molts i molts anys. Lluís i el seu coneixement en el món de les arts plàstiques i les antiguitats. Jose Luis l’humor, l’independencia, el risc i el perill. Francesc vint i cinc anys de equilibri emocional, el company silenciós i la consciencia. Ramón i el coneixement d’un mon de novel·la en una persona d’una elegància d’ànima extraordinària, una de les persones que més m’ha estimat rebent tan poc a canvi. La Cat el meu primer gos, llesta i manipuladora com femella que era, un record especial pels altres tres: Pippin, Camelio i Krishna que tantes bones coses m’han donat.