La meva font màgica 1 (per Laura Julian)

Diccionari Enciclopèdic Temàtic Inspirat en: Mercè Falgà Recurdà

Per la Iaia,

La meva font màgica
03 juliol 1999

Laura Julian Garcés
________________________________________________

A

Aaahh : Es una de les expressions que dic en llevar-me, em surt de forma espontània quan aprofito per fer els estiraments musculars que em tonifiquen el cos i em permeten sortir del llit amb lleugeresa. És un d’aquells hàbits tan saludables que m’impedeixen oblidar que tinc una esquena de noranta anys i cal mantenir-la

Amics : Son imprescindibles per a festes, celebracions, tertúlies i sortides en general. No se’ls ha de voler acaparar i tampoc intentar canviar-los. Se’n poden fer comentaris a seves espatlles però no se’ls ha de jutjar amb duresa. Millor pocs que massa; no cal que siguin d’una edat semblant a la teva però sí que parlin el mateix llenguatge i no em refereixo pas a la qüestió lingüística. També es poden fer amics dins de la família, o bé que de tan amics els consideris de la família. Afortunadament visc les dues situacions.

Amor: Sempre s’hauria d’estar una mica enamorat i no cal que sigui de la mateixa persona ja que la vida es molt llarga, Ara bé, si trobes algú que opina que tens totes les gracies, a qui se l’il·lumina la cara quan et veu, et tracta com a una reina i en les discussions et deixa guanyar gairebé sempre, no siguis ximple i queda’t amb ell fins que puguis. No totes les ostres d’amor duen perles semblants.

B

Banys de mar : Des de molt joveneta el mar ha format part de la meva vida. He practicat amb devoció la disciplina metòdica instaurada pel meu pare que consistia a prendre 9 banys el llarg de l’estiu i que tenia com a finalitat enfortir-nos físicament (tant era que fes sol o núvol) i que ens relacionéssim directament amb la natura (el vestit de bany ens tapava de cap a peus però). El cert és que a hores d’ara si alguna cosa enyoro quan arriba l,estiu és el contacte de l’aigua freda, la sal, el iode... Un plaer que em resisteixo a oblidar.


Bellesa: La meva mare va tenir sempre una pell preciosa i ho aconseguia rentant-se cada nit amb aigua fresca i posant-se 10 cèntims de cold-cream que es comprava a la farmàcia. Bàsicament jo he seguit el mateix procés però sofisticant el tractament amb l’ajuda de grans marques que no citaré perquè no necessiten pas que els faci propaganda. Estar guapa és una de les activitats a la qual he dedicat bona part d’aquests noranta anys i puc assegurar que no n’estic gens penedida. Pel que fa als resultats, en tinc prou amb mirar-me al mirall.

Bondat: Al llarg del temps he conegut allò que entenem per gent bona i gent de bona fe. Amb els primers he tingut relacions molt gratificants i he procurat aprendre coses d’ells. Amb els de bona fe, sovint m’he trobat actuant com a “paño de lágrimas” de les males passades que algú els havia fet. Així doncs he arribat a una conclusió.: en aquest món es pot ser bo però no “tonto”.

C

Cabaret: Els meus preferits ja fa anys que els van tancar. El Rio i L’Emporium em fan sentir nostàlgica perquè en això si que afirmo que el mon de l’espectacle ha sortit perdent i molt. Anar al cabaret era una d’aquelles coses que sempre em venien de gust.Sort que la memòria em permet recuperar aquelles olors, aquelles cançons i aquell ambient ple de seducció. Per sort ara si no hi vaig ja sé que no m’estic perdent res.

Calendari: N’he desfullats tants... El del 99 l’he volgut decorar personalment: una foto d’en Marlon Brando, l’home més guapo de Hollywood, i tant se val que sigui dilluns que divendres, gener que setembre. Això del calendari sí que no ha canviat gens. Espero que els del segle XXI siguin més imaginatius i s’inventin uns noms nous. Segur que serà mes fàcil que comptar amb euros.

Canasta: A la vida cal dedicar un temps al joc. Jugant es coneix millor les persones i també un mateix. Tot això dels caràcters de què parlen tant els psiquiatres i psicòlegs, a casa meva ja ho sabíem i en part, gràcies al joc. A la mama no li agradava gens perdre i de vegades s’estava dies sencers sense parlar-se amb el papa. Ella era del morro fort com tots els de Montcada, tret de la meva cosina Montserrat; sempre era el,papa qui havia de fer les paus tot tacant-li la barbeta.Haig d reconèixer que les discussions més fortes que he tingut mai han estat per culpa de la Canasta amb el Paco i la Dora Aleixandre i per descomptat amb el Ricardo. I es que els homes no suporten les trampes que és just la gràcia de qualsevol joc.

Carn: Ser carnívora nomes m’ha portat satisfaccions. El filet gairebé cru es un luxe que procuro no estalviar-me. I amb això també vull deixar constància escrita que les dietes vegetarianes i macrobiòtiques no tenen pas l’exclusiva d’una vida llarga i saludable.

Cinema: Un dels avantatges d’haver nascut l’any 1909 és que el cinema ho havia fet abans. La meva vida sense aquest invent hauria estat un altra. Les pel·lícules m’han permès aprendre tantíssimes coses que no pararia de parlar-ne. Viatges, decoració, pentinats, vestuari, idiomes, bones maneres, i per descomptat m’han regalat la vista: La B.B. la Marilyn, la Stone i tantes altres que m’han permès somiar. El cinema manté absolutament viva la meva curiositat i tant me fa que siguin els òscars o qualsevol cosa que facin al Verdi, al Prado... Jo per el “cine” sempre estic a punt.

D

Dona: Si tornés a néixer no dubtaria ni un moment, les dones tenim la majoria de coses a favor nostre. Bellesa, intel·ligència i tendresa són les cartes que fem servir. Les dones hem arribat a tot arreu . Vivim més temps i millor i sabem gaudir de les coses petites. Ser dona em sembla realment fantàstic. I que consti que no em considero feminista.

E

Enric: És el meu fill petit i també el contrincant del matx que vivim a diari. Som tan semblants que sempre que ens barallem acabem fent un pacte de silenci per tal d’oblidar tot el que ens hem dit. M’encanta viure amb ell però no li ho diré mai. I també m’encanta en Francesc, però això sí que li ho dic sovint, perquè en les coses importants un no ha de deixar escapar el tren.

Esquerrana: Sóc filla d’anarquista i republicana. La mama sempre es va mantenir fidel a aquests principis per això votava en Lerroux. De les dues tendències jo he heretat la republicana perquè, Perquè carai volem una família extra per mantenir? Els reis només m’agraden a les pel·lícules i a les cartes. No en necessito més. I afegiria que com a filla de republicans també em mantinc fidel als meus principis politics. I no en quedem gaires que avui votem el mateix que a la República. I és que, com en tot, en la política també hi ha classes.

F

Filantropia: Bàsicament crec que sóc una persona filantròpica. Al llarg dels anys he procurat més estimar que no, pas odiar i si he jutjat severament algú segur que s’ho mereixia. Al cap i a la fi la filantropia ben entesa comença per un mateix.

Fricandó: Aprofito per incloure aquest plat de la cuina tradicional Catalana, no pas per donar-vos la recepta, que segur la trobareu a qualsevol llibre, sinó per a parlar d’una de les meves aficions que vaig haver d’abandonar durant molts anys per culpa de la Carmen. I és que quan es té minyona es perd el control de la cuina, cosa que es de lamentar. Per sort ara practico a diari i l’Enric assaboreix els meus guisats encara que sempre es queixa que els troba massa forts, però el cas és que no deixa mai de venir a dinar. I és la bona cuina és un imant.

Futur: El futur a la meva edat és un regal d’aquells que cal anar obrint cada dia. I és amb aquest ànim que em llevo als matins, que m’arreglo i em preparo l’esmorzar, que endreço una mica per casa, o em poso a llegir el diari. He après que el futur és l’avui i no el demà; cosa que si fes pública no em perdonarien pas els dels Bancs i les Caixes d’estalvis

G

Girona: Tot el que puc dir és que em té el cor robat. Els millors anys de la meva vida els recordo lligats a aquesta ciutat. Si mai haig d’emigrar busqueu-me per Girona (i no gaire lluny del pont de ferro)

Glamour: Aquest és un dels secrets més ben guardats que no per secret deixa de ser ben simple.El Glamour consisteix a mantenir sempre un nivell òptim de “savoir faire” combinat amb l’atractiu personal que no s’ha de descuidar mai. Jo sempre m’he arreglat fins i tot per estar per casa: roba interior refinada, “saltos de cama” afavoridors, sabatilles que em feien més esvelta, encara que en l’actualitat he deixat les de ras per aquestes que m’agafen bé el peu i em permeten caminar amb la mateixa gràcia. I sempre una colònia fresca pels matins i un bon perfum pels vespres, un toc de rouge i un pessic a les galtes faran la resta. Am aquests principis i un somriure als llavis fins i tot les persones més grises esdevindran glamouroses

H

Heroïna: He llegit tantes histories de dones heroiques que ara que em paro a pensar m’adono que potser jo també hi tinc alguna cosa a veure.Vaig néixer enmig de la mala maror de la Setmana Tràgica quan tot just començava a posar seny la gent de Barcelona arreglava els seus assumptes a base de bombes, pistoles i vagues generals. Em vaig enamorar, prometre i emmaridar sota la dictadura del Primo de Rivera. Vaig criar un fill en l’eufòria de la República. La guerra em va fer fora de casa tot rebentant-me la paret de la cuina. Vaig viure la postguerra criant un altre fill enmig del racionament. Vaig aprendre-ho gairebé tot just quan semblava que no es podia aprendre res perquè el franquisme era partidari de l’encefalograma pla. He passat la transició com a vídua conformada i me les he empescades per arribar als 90 sense perdre l’humor ni les ganes d’aprendre. Ben mirat si això no es heroic que vingui la Bette Davis i en parlarem.

I

Il·lusió: Si haig de buscar exemples que demostrin la meva capacitat d’entusiasmar-me per les coses aquí van uns quants:

Anar a buscar el Ricardo a Can Baquera i fer-me convidar a unes tapes al Sanlúcar

Les pel·lícules que veiem a Portbou abans que els de Barcelona

Els pentinats d’en Pierre de Figueres

Fer-me vestits a Madame Latour

Llegir els articles del Vilallonga

Anar de compres al Corte Inglés

Els articles de la Rahola que em guarda el Pere

Mirar les telenovel·les el cap de setmana sense interrupcions

Fer l’aperitiu al Bar Galeno

Que em vingui a veure la família

Llegir el “Votre Beauté”

Els jocs olímpics del 2000 (els d’Atenes)

Anar a Sitges

Quedar-me a Barcelona

Fer la migdiada

O estar despertaO...

(Haurien d’escriure un altre diccionari per donar cabuda a tot el que m’ha il·lusionat, m’il·lusiona o m’il·lusionarà.)

Instint: Sempre he tingut un bon olfacte per sortir airosa de les situacions més complicades. El millor que m’ha passat mai a la vida sempre ha estat fruit de l’instint. M’he deixat guiar per les primeres impressions, per això que els francesos en diuen “Coup de foudre” Fins ara no m´ha fallat mai. Aprendre a escoltar el nostre instint és una lliçó de supervivència impagable.JJulian, Sra. De: Quina patxoca feia el Ricardo. Me’n vaig enamorar quan venia per casa a rondar l'Emilia que ja tenia 14 o 15 anys i feia un bon pit. Ell a mi ni em veia però no me’l vaig deixar escapar. Això del matrimoni ja ho diuen que és una loteria i com que a casa ens agradava jugar jo vaig apostar fort i em vaig endur un home guapo i bo i per mi sola. En Ricardo Julian Boada em va estimar tant que cada nit quan me’n vaig a dormir puc notar encara com continua abraçant-me.

K

Kamasutra: Mai no he estat una dona esportista. No m'agrada castigar-me el cos amb exercicis violents per acabar extenuada i sufocada. En canvi sempre he considerat la gimnàstica un element fonamental per mantenir la flexibilitat. Sense cap mena de dubte dóna moltes més satisfaccions i és molt més eròtica que un cavall desbocat. Suposo que deu ser el tractat de gimnàstica més antic del mon.