Estimat Gabriel,
Quan escoltem les paraules d’aquesta estupenda comèdia no podem treure’ns del cap la novel·la epistolar de Laclos ‘Les liasons dangereuses’ que encara no llegida la coneixem perfectament per les pel·lícules de Vadim, Frears i Forman, l’esperit i el perfum del rococó francès esta present durant tota l’obra però aquí el autor Eric-Emmanuel Schmitt ens fa un divertiment intel·ligentíssim durant una hora quaranta minuts sobre la filosofia enciclopèdica de Diderot i sobre tot sobre el concepte enciclopèdic: MoralNo em vull recordar de la pel·lícula ‘Le libertin’ de Gabriel Aghion amb Vincent Perez i Fanny Ardant i amb guió del mateix Schmitt que empastifant el tema amb dotzenes de inútils protagonistes feien perdre tot el sentit de l’obra que avui comento.La funció del Poliorama es una pura delícia de lleugeresa i profunditat a la vegada, d’una crueltat cruenta sobre les relacions heterosexuals que fan riure per no plorar, amb tècniques de fusteria teatral tan velles com les del vodevil francès del dinou el director Bozzo ens delecta sense deixar d’irritar-nos perquè mirant cap enrere entre corsets i mirinyacs trobem tots els problemes d’avui mateix a flor de pell.La companya perfecte però no puc deixar de mencionar Madaula i Conejero esplèndids minut a minut, ja veus quelcom que no et pots perdre, un deu. Llarga vida a la cartellera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada