Vaig conèixer l’existència d’aquest creador ara fa uns quinze anys quan la portentosa firma Guivenchy el va fitxar per dirigir els seus destins, em va sorprendre l’elecció perquè era un noiet tímid, grassonet i poruc el que es va encarar a la premsa en aquella presentació llunyana, el fet es que el seu nom em va quedar a la memòria i mica en mica li vaig anar seguit les seves passes.
Avui he llegit la noticia del seu suïcidi, segons els diaris anglesos, penjat, què trist i sinistre. Fa deu dies va morir la seva mare i sembla que no ho va poder superar, esperit fràgil i depressió incontrolada. Antonio fill de Lola Flores va estar en les mateixes circumstancies. Morts inútils d’artistes encara joves.
L’Alexander fou un artista de la moda de proporcions immenses, les seves formes eren escultures de una bellesa agosarada i eterna, el 'vox populi' burgès sempre li va criticar que els seus treballs no es podien portar, i a mi què!
El que volia d’ell era que en cada col·lecció em sorprengués, em deixes bocabadat i també que em fes somriure, com sempre ho va fer.
Adéu Alexander, una pena per tots plegats, quina llàstima que el teu marit Geroge de tants pocs anys no t’hagi pogut consolar de la pèrdua de la teva estimada mare.
.jpg)
