dimarts, 24 de novembre de 2009

Salvador i Bartomeu

Estimat Gabriel,

El vincle que, des del començament de la dècada dels trenta fins al gener

de 1938, uní Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel ha esdevingut,

amb el pas dels anys, un puntal refermador de les seves respectives mitologies.

Rosselló s'ha fet, per haver merescut l'afecte d'Espriu, un jove encara

més encantador, més fràgil. Espriu, home d'alta experiència en el dolor,

ha consolidat, per mitjà de la mort de l'amic, el seu obscur saber. A

l'hora de retratar els dos personatges, la major part dels biògrafs s'ha referit

a la seva profunda amistat. Així, encara que hom ha reconegut influències

recíproques palpables, molt pocs han intentat traspassar el llindar purament

temàtic —tot i que sembla que actualment hi ha algunes investigacions

prou serioses en curs— per esbrinar què hi havia rera la capa més superficial

de l'elegia