Estimat Gabriel,
Als peus de l’església de Sitges hi un sot d’aigües bellugadisses que ahir ballaven entremaliades per rebre l’últim sospir de la meva millor amiga que amant de la mar tan nostra va demanar dormir per sempre dins el seu majestuós paratge. Revoltades i fredes estaven aquelles aigües però a la Mercè poc l’importà ja que ella era moltes vegades tan freda i revoltada com la mar que l’acollí amb l’etern somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada