MAME

 

 A la meva vida d'esbarjo els musicals i les revistes de music hall han estat des de ben petit el que més m'ha agradat dels espectacles i perquè no dir-ho de les músiques tinc una foto baixant per les Rambles amb les mans agafades de la mama i la iaia que no dec tenir més de sis anys anant al teatre Principal per veure 'La Blanca doble' del mestre Jacinto Guerrero i amb la súper vedette Conchita Leonardo, molt famosa en el seu moment, així que ja es veu que ve l'afició de molt lluny. Amb els anys la Revista musical va anant decaient i amb els meus viatges a l'estranger ja amb 18 o 20 anys vaig descobrir les comèdies musicals americanes a Londres i més endavant a Nova York. 

Tot aquest preàmbul té a veure a la gran quantitat d'obres mestres d'aquest gènere que he vist dels millors compositors imaginables, però si hages de triar una de sola, sens dubte triaria 'Mame' Mame no és la millor comèdia musical de totes les que he vist, però si la que més m'agrada per infinitat de raons. D'adolescent havia llegit la novel•la de Patrick Dennis 'La tia Mame' a causa del seu extraordinari èxit en van fer una versió per teatre, però sense músiques, aquí la van portar al teatre Calderón interpretada per Conchita Montes, va ser una funció que em va marcar, uns anys més tard van fer la versió cinematogràfica amb la magnífica Rosalind Russell, pel•lícula que he vist moltes vegades, ja que em cura tots els mals, jo el lloc de demanar hora al psicòleg em poso una pel•lícula de les que tinc terapèutiques depenent el problema que tinc en aquell moment. 

I arriba l'any 1966 i el meu company Fede em va regalar el long-play de la comèdia musical que havien tot just estrenat a Nova York de la portentosa mà d'Angela Lansbury Un any més tard vam anar a Londres perquè Mame s'estrenava al teatre Drury Lane i aquesta vegada la protagonista escollida era Ginger Rogers, una de les grans de Hollywood. Tornant a la música d'aquest estimat compositor Jerry Hermann he de dir que em comunica tanta energia i vitalitat totes les seves notes i el missatge de les seves lletres que per això no puc no posar-la en primer lloc de la llista, ja que no hi ha cap altra comèdia musical en tot el món que em doni tant com en dona MAME

Lesseps s'incèndia

El meu barri, tant tranquil, Gràcia, al voltant de la plaça Lesseps s'ha vist aquests últims dies embolicat en un assumpte polític i greu. 

Protestes per un raper empresonat per cantar contra els Borbons, també molta indignació jove per la manca de treball i oportunitats laborals. Afegim a la llista sentiment d'ofec per les manques de llibertats i mobilitat per la maleïda pandèmia. 

Tot plegat enfrontament de la gent i les forces de seguretat, jo mai havia vist el meu carrer amb tanta gent convocada i amb el terrible soroll d'un helicòpter lluminós de la policia sobre dels nostres caps.

 

Semblances raonables

Diu la Laura que mirant fotografies ha vist la gran semblança que hi ha entre el jo d'ara ja molt gran i el meu pare de mitjana edat.

Potser té raó, jo sempre he pensat que tenia coses dels dos progenitors, però observant aquestes dues fotografies sí que hi veig una semblança remarcable cosa que ara i cada dia més, em fa sentir orgullós d'assemblar-me a un pare que no vaig saber ni valorar ni estimar fortament en el seu moment.

Tinc molt per penedir-me en coses vers al meu pare.

 

Ja ha arribat l'Izei 30.1.21

 

Una maleta per tota una vida

 

En transcórrer de la vida tries quina maleta t'acompanyarà tot el viatge, dins de la maleta hi poses les coses que consideres necessàries, clar que en cada etapa de la vida les coses que consideres importants i imprescindible van variant, però n'hi ha unes quantes que, per anys que passin, hi són sempre fidels i romanen en el seu lloc assignat en el qual li vas posar el dia que vas iniciar el teu primer viatge quan just vas sortir de l'adolescència. 

Jo en el meu viatge a través dels anys he tingut moltes de coses imprescindibles i necessàries en aquell moment de la vida, més que maleta el que jo arrossegava pels camins era un bagul, per les tantes prioritats que jo tenia i que la meva inconstància les anava rebutjant i a la vegada incorporant de noves. Ara bé n'hi ha unes quantes que hi són sempre i jo les llistaré fins a 10 amb un ordre, més o menys verídic o accentuat. 

1 Amor 

2 Sexe 

3 Música 

4 Els banys de mar 

5 Arts plàstiques 

6 Viatjar 

7 Família i amics 

8 Menjar casolà 

9 El ball i la dansa 

10 Internet

 

La Barcelona que corre per les meves venes

 

 

Sense paraules crec que és molt millor, sobren explicacions a les vistes exposades em limito, entre altres: El barri de Gràcia, Els apartaments de les golfes de la Pedrera, la Casa Malagrida, la Sauna Corinto i el seu tan especial jacuzzi, el Liceu, els divuit anys a Baquera..., El cine Principal, la Duana, el moll i els clubs de natació de la Barceloneta.

 

Un estri de cuina que mai havia pensat tenir

 

Un regal inesperat. La Gemma en té i la Roser també. 

Jo ho havia mirat, però és un aparell de molt cost pel que penso que l'hauria aprofitat. 

La Sonia s'ha comprat un model nou, ara digital i ens va preguntar si el volíem. 

Faig un petit parèntesi, ja fa molts anys ens va regalar un microones perquè també se n'havia comprat un de més modern, microones que faig servir cada dia i a l'hivern moltes vegades. 

 Bé ja tenim el robot de cuina a casa, és completament nou, no té ni una sola marca o ratllada d'ús. 

Així és de curosa la Sonia, Reina havia de ser! 

 Feliç i content de tenir un altre estri d'electromecànica a la cuina.

Una bonica manera de morir

 

Estirat al llit esperant anar-te'n d'aquest món al teu llit, amb llum de dia i amb un amic de bona voluntat que t'està tocant música en directe amb el seu vell violí. 

 Tancar els ulls, sentir aquelles notes escoltades cent vegades, fer en dos minuts un repàs a tota la teva vida, donar les gràcies i demanar perdó. 

 El millor adéu que pots tenir.

El què és perdre la sola de la sabata en un pàrquing

Sabates fetes a la Xina, no fou la primera vegada que em passava, quedar-me sense sabata amb un instant, la primera vegada va ser a Sitges el taló i part de la sola es va desintegrar al cap d'un any de no portar aquelles sabates, va quedar convertit tot en una pols negre i mig enganxifosa. 

 Ara, però ha estat diferent em poso unes esportives que també feia temps que no me les posava i a l'anar al pàrquing a recollir el cotxe em perdo tota la sola d'una sabata i em quedo amb el peu calçat per un mitjó tocant el terra, era un dia que havia plogut. 

Ja em veus corrent fins a casa a canviar les sabates i amb la planta del peu trepitjant l'asfalt. Quan vaig tornar hi va haver temps des del cotxe de fer una fotografia del delicte de la indústria xinesa, barata, això sí però dolenta com el dimoni.

 

Cocinillas

Si la nostra tan estimada Carmen, que en el record ha anat pujant ell nivell d'estima malgrat que l'afectuós àlies que li va posar l'Antoni de 'Fiel esclava Carmen', m'hagués vist totes les hores que passo a la cuina trastejant amb olles i cassoles de segur que m'haguera dit que era un 'Cocinillas' 

 La Carmen no podia veure un home a la cuina per res, i tampoc una dona perquè li treien protagonisme i ella n'estava tant de segura que cap d'elles del seu voltant era tan perfecte i eficient manegant estris, aliments i receptes. 

 Quina enyorança per aquell talent mai prou valorat fins ara que ja tot és irrecuperable i enfosquit per l'absurditat de la nova cuina per esnobs i nou-rics.