dimarts, 1 de novembre de 2011

Dia de morts, nit de castanyes




Dia de morts, nit de castanyes sense castanyes, però amb panellets i moniatos, això sí. Celebració sense saber-ho d’una amistat llunyana. Vols dir que fa tants anys? Sí, mitja vida o potser més, la sort de molts es no recordar dates ni dades, fer-se gran és aferrissadament agafar-te a la vida, a la d’avui, a l’immediata. Els joves que ja no ho són tan, però que encara fan bullir l’olla, ens veuen com el mirall en que mai s’hi has de reflectir. Tot es llunya per ells, moltes castanyades han de viure encara, no com aquesta, no amb aquest nom trist i petit. El nom angles se’ls mengen amb un embut d’oca de granja. Nom dolent i lleig que no vull repetir. La vella guàrdia porta la veu sonant, els panellets es van empassant, vins i aperitius, caves i moscatells, desprès`s no hi haurà qui dormi, sort que ningú demana cafè! Germanor aconseguida amb generacions diverses. Preneu el relleu companys, ara rai que totes les receptes les podeu trobar a l’internet, per fer la massa dels panellets, per trobar companyia per menjar-los o per acabar la vida com un moniato fet al forn, sucós i esclafat però dolç com cosa bona i bonica de tastar.