Principi i fi

 

Principi i fi de la meva vida laboral, doncs sí, després d'una infància i una adolescència sense incidents notables, quatre col·legis i escola professional universitària arriba l'any 1958 en el fet que no m'agrada el que estic estudiant i prefereixo treballar, entro a treballar a una agència de duanes de la Rambla i allí hi estic fins a 1977, divuit anys dels quals els tres primers el meu cap, un meticulós home de la Suïssa alemanya em va ensenyar a com s'ha de treballar de manera quasi perfecta, els altres quinze anys vaig canviar de departament i motoritzat anava pels molls del port de Barcelona i al Club Natació Barcelona a la Barceloneta i són uns anys en què vaig tenir moltes satisfaccions, era molt jove i la vida m'entossudia a ser feliç. Van ser els anys de quadrar la meva forma de vida per sempre més com a gai, amb parella sentimental, no sempre la mateixa, coneixements artístics, viatges i anant comprant el lloc on encara hi visc, aquí a Gràcia. Amb l'arribada del mercat comú a l'Espanya franquista la meva empresa va fer fallida i vaig perdre la feina.

Un cop de sort va fer que en menys d'un parell de mesos ja tenia una nova feina com a cap d'importació de material mèdic en una empresa familiar que també era multinacional i allí és on em vaig fer un professional del món del comerç tecnològic i com no ho devia fer malament hi vaig estar trenta anys de 1977 fins a 2007, l'any que em vaig jubilar.

És precisament aquest any 2007 quan comença potser l'etapa més feliç de la meva vida, ja que soc l'amo del meu temps, les meves aficions i la meva llibertat. La possibilitat de seguir treballant en el que vols i que t'agrada, no té preu, les intenses hores viscudes en el nou club que m'hi vaig fer el primer dia de ser lliure, el Club Natació Atlètic Barceloneta, omplir diàriament algun dels meus vint-i-un blogs de temàtiques diverses, les meves sessions de massatges, les frivolitats artístiques i portar el rebost i la cuina de dues cases, cada dia i dues vegades al dia, són un regal que mai hagués imaginat aquell dia de 1958 quan vaig creuar les llindes de la porta del número 30 de la Rambla tan proper al port i al mar que és la meva vida.